Antonio Rotta

Antonio Rotta (Gorizia, 28 de febrer de 1828 - Venècia, 10 de setembre de 1903) va ser un pintor italià, màxim exponent de la pintura de gènere.

Antonio Rotta

Biografia
Naixement	28 febrer 1828 Gorizia (Itàlia)
Mort	10 setembre 1903 (75 anys) Venècia (Itàlia)
Formació	Acadèmia de Belles Arts de Venècia (1841–)
Activitat
Lloc de treball	Venècia
Ocupació	pintor
Activitat	1848 - 1903
Gènere	Pintura de gènere
Moviment	Realisme i costumisme
Professors	Lodovico Lipparini, Odorico Politi i Lattanzio Querena
Influències	Eugenio Bosa
Obra
Obres destacables (1870) The little girl found in Venice (en) (1871) The Hopeless Case (en) (1878) The death of the chick (en) (1885) The retarded child (en) (segle XIX) Eloquent silence (en)
Família
Fills	Silvio Giulio Rotta
Parents	Lattanzio Querena, sogre Luigi Querena
Premis
Premio dell’Accademia di belle arti di Venezia (en)  Exposició Universal de Viena  Salon of 1878 (en)

Antonio Rotta és conegut com a “el pintor filòsof” però també com “el pintor de les balades venecianes”, transformant la representació pictòrica en poesia i narració del mirall social de l’època, amb crítica social.

Anàlisi crítica

Antonio Rotta va ser conegut en vida com el pintor filòsof per la seva capacitat de fusionar l'observació social, el sentiment moral i la narrativa pictòrica en composicions d'una profunda humanitat. Actiu al cor del segle XIX, és considerat una de les figures més importants del món dins la pintura de gènere, destacant per la sensibilitat amb què representava la quotidianitat popular veneciana, la infància, el dolor silenciós i les tensions ètico-socials del seu temps.

Va exposar de manera continuada en els circuits internacionals més rellevants, com ara l’Exposició Universal de Viena (1873), el Saló de París i l’Exposició Universal de París (1878), on va rebre medalles oficials. La seva pintura fou apreciada no només per la seva mestria tècnica — en la llum ambiental, la textura del color i la composició narrativa — sinó també pel missatge moral que transmetia, en sintonia amb el pensament positivista i l’humanisme del segle XIX.

Historiadors de l'art com Enrico Somaré han situat Rotta entre els artistes que "van saber donar dignitat dramàtica i poètica a la pintura burgesa sense caure mai en el sentimentalisme." De la mateixa manera, Nino Barbantini l'inclou entre els pintors venecians més representatius del segle XIX, comparant la seva estructura narrativa amb la de Jean-Baptiste Greuze i el seu realisme psicològic amb el de Wilhelm Leibl.

La influència de Rotta també es detecta en l'escola veneciana posterior, en especial en Giacomo Favretto i Luigi Nono, que van heretar el seu interès per la vida popular i la narració figurativa. El seu mètode pictòric, basat en escenes estructurades i relacions psicològiques entre personatges, anticipa aspectes del realisme social de finals del segle.

Les obres de Rotta es conserven en col·leccions públiques destacades d’Itàlia i internacionals, com la Galeria Nacional d'Art Modern (Roma), el Museu Revoltella de Trieste, la Pinacoteca de Brera de Milà, així com en col·leccions privades a Europa i als Estats Units. En una subhasta de Sotheby's l'any 2001, el quadre Una festa veneciana (1863) es va vendre per 158.000 euros. Algunes de les seves obres a l’oli de gran format estan valorades en més d’un milió de dòlars americans, però no apareixen al mercat perquè formen part de col·leccions públiques.

La figura de Rotta continua essent objecte d’estudi acadèmic i forma part dels programes universitaris de història de l'art, especialment en els àmbits de la narrativa visual, la iconografia infantil i l’art burgès europeu.

Premis

• Medalla del Saló de París, Museu del Louvre, 1878
• Premi per l'Exposició Universal de París (1878), Expo de París
• Premi de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia (Accademia Veneta)
• Medalla de l'Exposició Mundial de Viena 1873, Expo de Viena

Mercat de l’art

En una subhasta de Sotheby’s a Londres el 2001, ‘‘A Venetian water fete’’ d’Antonio Rotta (Una festa Veneziana, 1863), un oli sobre tela, es va vendre per 158.000 euros més les comissions de la subhasta. Avui, el valor d’Antonio Rotta, en el mercat dels col·leccionistes apassionats a nivell mundial, pot superar el milió de dòlars fora del mercat oficial.

Vegeu també

• Pintura de gènere.
• Obra artística de Antonio Rotta.

Bibliografia

• Nico Stringa, Antonio Rotta, Ottocento Veneto il trionfo del colore, Canova editore, Treviso 2004
• Rudolf M. Bisanz, The René von Schleinitz Collection of the Milwaukee Art Center: Major Schools of German Nineteenth-Century Popular Painting, Milwaukee, Wisconsin, Milwaukee Art Center, 1980, p. 280, cat. 195.
• Angelo De Gubernatis, (1889). Dizionario degli artisti italiani viventi: pittori, scultori e architetti, Firenze, Le Monnier.
• Giulio Cantalamessa, Antonio Rotta, in Emporium, XIX (1904), pagine 91-110; id., Conferenze d'arte, Roma, 1926.
• Silvio R., in Emporium, XXXVIII, 1913, pp. 157-160.
• Antonio Rotta in Benezit Dictionary of Artists. Oxford Art Online, Oxford University Press.
• Antonio Rotta. Archivio '800 Veneto. GAM Manzoni, Centro Studi per l'Arte Moderna e Contemporanea, Milano.
• Agostino Mario Bessone-Aureli, Dizionario dei pittori italiani, Città di Castello, 1915.
• Thieme-Becker, vol. XXIX, Lipsia, Germania, 1935.
• Giuseppe Pavanello, La pittura nel Veneto, l'Ottocento, Mondadori Electa Editore, vol. 1, Milano, 2002.
• Agostino Mario Comanducci, I pittori italiani dell'Ottocento, Edizioni San Gottardo, Milano (Genève), 1934-1992.
• Eliana Mogorovich, Un artista del vero: Antonio Rotta tra dipinti di genere e pittura risorgimentale, in Marco Menato (a cura di), L'Osservatore Giuliano. Numero uno. Miscellanea di studi, Istituto giuliano di storia cultura e documentazione, 2013.