Antonio Valcárcel Pío de Saboya y Moura
Antonio Valcárcel Pío de Saboya y Moura (Alacant, 15 de març de 1748 - Aranjuez, 14 de setembre de 1808), més conegut com al Comte de Lumiares a la seua ciutat natal va ser un arqueòleg, literat i escriptor alacantí.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1748  Alacant |
| Mort | 14 setembre 1808 (60 anys) Aranjuez (Comunitat de Madrid) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, arqueòleg |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Biografia modifica
Generalment conegut amb el títol nobiliari de comte de Lumiares que li pertanyia com a fill primogènit, a la mort de la seva mare, Isabel María Pío de Saboya y Spínola (1719-1799), va heretar els altres títols nobiliaris de la família: IX marquès de Castel-Rodrigo, VII duc de Nochera; dues vegades Gran d'Espanya; VI marquès d'Almonacid de los Oteros, així com baró romà, noble venecià i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic.[2] Va ser corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i membre de l'Acadèmia Històric-Geogràfica de Valladolid, de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i de la de Ciències, Lletres i Arts de Pàdua. A més, va ser president de la Junta de Govern d'Alacant en 1808.[1] Es va casar el 13 de març de 1772 en la Basílica de Santa Maria d'Alacant amb María Tomasa Teresa Pasqual del Pobil i Sannazar (1755-1800).
Va ser un gran estudiós de les antiguitats de l'antic Regne de València durant el segle xviii.[3] Va mantenir bona relació amb el Marquès de Valdeflores i Gregori Maians. En 1852 la seua obra va començar a ser editada per iniciativa d'Antonio Delgado. Els historiadors de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història Rosario Die, Rosario Cebrián i Juan Manuel Abascal van publicar un llibre en 2009 amb una nova versió de la biografia del comte, basada en la documentació de la RAH i completada en els arxius i protocols d'Alacant, amb una visió crítica dels seus estudis numismàtics i treballs sobre Ilici, Lucentum, Dianium, Saguntum i Cartago Nova. De fet, Valcárcel, considerat el primer arqueòleg valencià, va ser el primer a realitzar excavacions en diferents jaciments, com l'entorn de la Torre de Sant Josep, important monument funerari romà de l'antiga Àl·lon (la Vila Joiosa).
Posseeix un conegut carrer a Alacant que sol donar nom a un dels barris de la ciutat, Altossano-Conde Lumiares.
Obres modifica
Va ser l'autor de diverses obres històriques:
- Medallas de las colonias, municipios i pueblos antiguos de España hasta hoi no publicadas (1773)[4]
- Observaciones sobre la antigua situación de la Colonia Illice (1778)
- Lucentum, hoy ciudad de Alicante, en el reino de Valencia (1780)
- Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 abcgenealogia.com. «XIV - ANTONIO VALCÁRCEL Y PÍO DE SABOYA». Arxivat de l'original el 2009-02-23. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ Calatayud Bayá, J.. Diccionario abreviado de personajes alicantinos (en castellà). Alicante, España: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1977, p. 344. ISBN 84-7231-363-8.
- ↑ Real Academia de Historia. «Antonio Valcárcel Pío de Saboya, Conde de Lumiares (1748-1808).». Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2014. [Consulta: 29 setembre 2009].
- ↑ Mestre Sanchis, A. Historias, fueros y actitudes políticas. Valencia: Universitat de València, 2000, p. 245.