Antonio Valentín Angelillo

Antonio Valentín Angelillo (Buenos Aires, 5 de setembre de 1937 - Siena, 5 de gener de 2018) fou un futbolista i entrenador de futbol argentí, nacionalitzat italià.

Antonio Angelillo

Biografia
Naixement	Antonio Valentín Angelillo 5 de setembre de 1937 Buenos Aires, Argentina
Mort	5 gener 2018 (80 anys) Siena (Itàlia)
Causa de mort	Càncer de pulmó
Dades personals
Alçada	176 cm
Activitat
Ocupació	futbolista (–1971), entrenador de futbol
Activitat	1955  –
Nacionalitat esportiva	Argentina Itàlia
Esport	futbol
Posició a l'equip	Interior
Clubs juvenils Anys Equip 1952-1955 Arsenal de Lavallol Clubs professionals Anys Equip PJ (gols) 1955 1956-1957 1957-1961 1961-1965 1965-1966 1966-1967 1967-1968 1968-1969 Racing Boca Juniors Internazionale FC Roma AC Milan Lecco AC Milan Genoa CFC 9 (3) 34 (16) 113 (68) 106 (27) 11 (1) 12 (1) 3 (1) 22 (5) Selecció nacional Anys Equip PJ (gols) 1955-1957 1961-1962 Argentina Itàlia 11 (11) 2 (1) Equips entrenats - Santa Maria degli Angeli Montevarchi Chieti Campobasso Rimini Brescia Calcio Reggina Pescara Arezzo Palermo Mantova Arezzo Avellino Marroc Torres
Trajectòria   Equip 1955–1955 Racing Club 9 (3) 1956–1957 CA Boca Juniors 34 (16) 1957–1961 FC Inter de Milà 113 (68) 1961–1965 AS Roma 106 (27) 1965–1966 AC Milan 11 (1) 1966–1967 Calcio Lecco 1912 12 (1) 1967–1968 AC Milan 3 (1) 1968–1969 Genoa C&FC 22 (5) 1969–1971 Associazione Sportiva Dilettantistica Angelana 1930 (fr) 19 (3)   Selecció nacional 1955–1957   Argentina 11 (11) 1961–1962   Itàlia 2 (1)

Trajectòria esportiva

Després de jugar a l'Argentina a Arsenal de Lavallol el 1952, i a Racing Club de Avellaneda el 1955, ingressà a Boca Juniors el 1956. Juntament amb els seus companys Omar Sivori i Humberto Maschio marxaren a Itàlia a les darreries de la dècada de 1950. En aquest país van rebre el sobrenom de "trio de la mort" i "àngels de cara bruta". Entre 1957 i 1961, Angelillo disputà 127 partits a l'Inter de Milà, marcant 77 gols. A la Sèrie A disputà 113 partits i marcà 68 gols pel club. Fou el màxim golejador de la lliga italiana de futbol la temporada 1958-59 amb 33 gols en 33 partits. Malgrat els seus gols, Angelillo no guanyà cap títol important amb els nerazurri. El seu següent club fou l'AS Roma, on disputà 106 partits i marcà 27 gols entre 1961 i 1965. Els seus darrers clubs foren l'AC Milan (11 partits, 1 gol), Lecco (12 partits, 1 gol) i Genoa CFC.

Disputà 11 partits i marcà 11 gols amb la selecció argentina. Al Campionat Sud-americà de futbol de 1957 que guanyà Argentina fou el segon màxim golejador empatat, amb 8 gols en 6 partits. Fou després d'aquesta competició, que ell, Omar Sivori i Humberto Maschio marxaren a Itàlia a jugar. Un cop a Itàlia adquirí la nacionalitat italiana i fou internacional amb aquesta selecció en dos partits, en els quals marcà un gol.

Un cop acabada la seva carrera de jugador es convertí en entrenador. Dirigí diversos principalment clubs de categories inferiors a Itàlia. El seu major èxit arribà a l'Arezzo, amb el qual guanyà la Coppa Italia Sèrie C, una lliga de la Serie C1 i perdé una promoció a la Serie A.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Valentín Angelillo

• (italià) Perfil a Inter
• Perfil a Inter
• (castellà) Angelillo a Boca Juniors Arxivat 2005-05-28 a Wayback Machine.
• (castellà) Biografia Arxivat 2018-04-08 a Wayback Machine.