Antoni Zanini i Sans

Antoni Zanini i Sans (Barcelona, 9 de febrer de 1948) és un antic corredor de ral·lis català. Va ser campió d'Europa de ral·lis el 1980, campió d'Espanya de Ral·lis d'asfalt 9 vegades i campió d'Espanya de Ral·lis de terra el 1984 (amb aquests 10 títols ostenta el rècord de campió d'Espanya de l'especialitat). A més a més, fou el primer català a pujar al podi d'una cursa puntuable per al Campionat del Món (el Ral·li de Montecarlo de 1977) i és el segon pilot amb més victòries al Ral·li Catalunya (cinc entre 1975 i 1982).

Antoni Zanini i Sans

Antoni Zanini el 2010
Biografia
Naixement	9 febrer 1948 (76 anys) Barcelona
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	pilot de ral·lis
Esport	ral·li
Participà en
1984	CERT (1r)
1980	ERC (1r)
1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1980, 1982, 1983, 1984	CERA (1r)
Premis (2007)  Medalla de Bronze del Mèrit Esportiu d'Espanya
Lloc web	antoniozanini.com

Durant la seva època, Antoni Zanini assolí tanta popularitat a Catalunya que eren habituals frases com: «Sembles en Zanini!» per a referir-se a algú que conduïa molt ràpid i «A Europa i a Espanya, Zanini els hi fot canya».

Trajectòria esportiva

Nascut a Barcelona però resident a Viladrau, Osona, Antoni Zanini començà competint en motociclisme i després va fer de copilot de ral·lis, fins que el 1970 debutà com a pilot amb un cotxe de la família Bäbler a una cursa de la Copa Renault 8 TS disputada en un circuit urbà a Granollers. Poc després competí en un parell de pujades de muntanya i tornà a fer de copilot, en aquest cas de Jordi Bäbler.

Des del 1971 centrà l'activitat en els ral·lis ja com a pilot, competint amb un Simca 1000 GT de l'Escuderia Condal. Amb aquest cotxe obtingué bons resultats, com ara un cinquè lloc -primer entre els cotxes estatals- al Ral·li Costa Brava, vàlid per al campionat d'Europa. A finals de 1972, SEAT li deixà un Seat 124 de Grup 2 per a córrer el Ral·li 2.000 Viratges, el qual guanyà i arran d'això la marca el fitxà com a pilot oficial. Amb l'equip SEAT competí de 1972 a 1979 i aconseguí cinc Campionats d'Espanya consecutius (1974-1978) i dos subcampionats d'Europa (1976 i 1979).

El 1980 abandonà SEAT i pilotà un Porsche 911 SC que llogà als germans Almeras, amb el qual guanyà els Campionats d'Europa i d'Espanya. Després passà a Talbot per a tres anys (1981-1983), assolint un Campionat d'Espanya més sobre asfalt (1982) i un altre en categoria Internacional (1983). El 1984 tornà a aconseguir el títol estatal amb un Ferrari 308 GTB preparat per Michelotto i guanyà el Campionat d'Espanya sobre terra amb un Talbot Samba prototip. En acabar la temporada es retirà de la competició i passà a dedicar-se als seus negocis, tornant a córrer només de forma esporàdica. Entre algunes participacions posteriors, el 1994 participà en el París-Dakar amb Manel Juncosa.

Llegat

Zanini compaginà el pilotatge amb altres activitats vinculades a l'automobilisme. Organitzà els campionats de promoció Zanini Racing (1980-1982) i RC-60 Rush (1992-1993), creà l'escola de conducció RACE (1985) i treballà com a preparador i constructor amb Suzuki i Citroën en les especialitats de raids, ral·lis i vehicles històrics. També fou col·laborador del RACC en les seves activitats esportives. El 2007 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes.

Palmarès

Dins el seu extens palmarès hi destaquen aquestes fites:

• 1 Campionat d'Europa de Ral·lis: 1980
• 10 Campionats d'Espanya de Ral·lis:
  • 9 sobre asfalt: 1974-1978, 1980, 1982-1984
  • 1 sobre terra: 1984
• 2 Subcampionats d'Europa de Ral·lis (1976 i 1979)
• 2 Subcampionats d'Espanya de Ral·lis (1973 i 1988)
• 3r al Ral·li de Montecarlo (1977, esdevenint el primer català a pujar a un podi del mundial)
• 41 victòries absolutes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Zanini i Sans

• Antoni Zanini i Sans - Lloc web oficial (castellà)