Antonio de Ríos Rosas

Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812Madrid, 3 de novembre de 1873) va ser un jurista i polític espanyol. Fou elegit President de la Cambra del Congrés dels Diputats durant les legislatures de 1863-1864, 1865-1866 i 1872.

Infotaula de personaAntonio de Ríos Rosas
Antonio de los Ríos Rosas (Congreso de los Diputados de España).jpg
Antonio de los Ríos Rosas, per Francesc Sans i Cabot. 1874. (Congrés dels Diputats, Madrid). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio de los Ríos y Rosas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1812 Modifica el valor a Wikidata
Ronda (Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1873 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Governació
18 de juliol de 1854 – 30 de juliol de 1854

14 de juliol de 1856 – 12 d'octubre de 1856
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Congrés dels Diputats
5 de novembre de 1863 – 23 de juny de 1864

28 de desembre de 1865 – 2 d'octubre de 1866

28 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Unió Liberal
Partit Constitucional
Membre de
Premis

Find a Grave: 10512275 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Ríos Rosas era llicenciat en Dret per la Universitat de Granada i va accedir per primera vegada a les Corts Generals com a Diputat per la província de Màlaga el 1836. Contrari a les maniobres del General Espartero durant la Regència de Maria Cristina, se li va oposar frontalment a partir de 1840. Amb la caiguda del general i la majoria d'edat d'Isabel II, va ser nomenat membre del Consell Reial.

 
Mausoleu de Ríos Rosas a Madrid (P. Estany, 1905).

Al llarg dels anys va evolucionar cap a posicions menys absolutistes i més properes al moderantismo democràtic, oposant-se també a Narváez en la Dècada Moderada, si bé també es va oposar fermament a les modificacions constitucionals que es proposaven des del Govern del Bienni Progressista, més proper a la vella doctrina de la sobirania compartida entre la Corona i les Corts. Amb l'arribada de Leopoldo O'Donnell al poder en els governs de la Unió Liberal, se li va encarregar la redacció de l'Acta Addicional per tal de fer més liberal la restaurada Constitució de 1845 i va ser nomenat Ministre de Governació el 14 de juliol de 1856 al primer govern, encara que va cessar a l'octubre del mateix any. Jurista de gran prestigi, el 1852 ingressa en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Posteriorment va ser ambaixador d'Espanya a Roma i va portar el pes de les negociacions per restablir les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu i posar de nou en vigor el Concordat de 1851. A partir de 1861 es va separant de la línia d'O'Donnell i el 1863 fou nomenat President del Congrés dels Diputats en els moments més crítics de la Unió Liberal, ingressant a la Reial Acadèmia Espanyola i sent escollit President de l'Ateneo de Madrid. Durant dos anys fou bandejat per Narváez a Canàries.

Després de la caiguda de la monarquia, durant el Sexenni Democràtic va ser nomenat membre del Consell d'Estat i es va mantenir dins dels moderats allunyat de les temptacions republicanes i va recolzar l'elecció d'Amadeu de Savoia com a Rei d'Espanya. Però el fracàs d'aquesta experiència i l'adveniment de la primera república el van apropar a les tesis d'Emilio Castelar (republicanisme unitari) enfront de les de Francesc Pi i Margall (republicanisme federal), molt més radicals; encara que en discrepava pel que fa a les qüestions religioses. Va morir a Madrid mancat de recursos.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis José Sartorius y Tapia
Patricio de la Escosura Morrogh
Ministre de Governació
 

(juliol) 1854
(juliol-octubre) 1856
Succeït per:
Francisco Santa Cruz Pacheco
Cándido Nocedal
Precedit per:
Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría
Fernando Álvarez Martínez
Práxedes Mateo Sagasta
President del Congrés dels Diputats
 

1863-1864
1865-1866
(abril-juny) 1872
Succeït per:
Alejandro de Castro Casal
Martín Belda y Mencía del Barrio
Nicolás María Rivero
Premis i fites
Precedit per:
José Joaquín de Mora
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1871-1873
Succeït per:
Gaspar Núñez de Arce
Precedit per:
-
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

1857-1873
Succeït per:
Luis Pidal y Mon
Precedit per:
Joaquín Gómez de la Cortina
Salustiano de Olózaga Almandoz
Cándido Nocedal
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1852
1855
1868
Succeït per:
Claudio Moyano
Manuel Cortina y Arenzana
Manuel Alonso Martínez