Antonio van Halen y Sarti
Antonio van Halen y Sarti (Cadis, 1792 - Madrid, 1858) fou un militar castellà d'origen neerlandès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1792 San Fernando (Província de Cadis) |
| Mort | 27 octubre 1858 (65/66 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Capità General de València | |
| 1838 – 1839 | |
.svg){kind=small} Capità general de Catalunya | |
| 1840 – 1842 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Cap militar i militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Espanya |
| Rang militar | general |
| Comandament | Capità General de Catalunya on reprimí l'alçament popular de Barcelona |
| Família | |
| Germans | Juan van Halen y Sarti |
Premis | |
-Common_Version.svg){kind=small}
Van Halen participà en la Primera Guerra Carlina i es destacà en els fets de Peracamps, acció que li valgué el títol de comte de Peracamps. En aquestes accions a Peracamps tenia al seu costat el seu germà Juan van Halen i Sarti, també militar, que fou ferit
Home de confiança de Baldomero Espartero, durant la primera guerra carlina substituí Marcelino de Oraá després del seu fracàs en la campanya de Morella,[1] i fou capità general de València (1838-1839) i sent rellevat al capdavant de l'exèrcit del Centre per Agustín Nogueras Pitarque.[2]
Nomenat capità general de Catalunya (1840-1842), reprimí l'alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona del desembre de 1842.
En caure Espartero (1843), fugí amb ell a Anglaterra. Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista (1854) i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i de Marina.
ReferènciesModifica
- ↑ Alférez Callejón, Gabriel. Historia Del Carlismo (en castellà). Editorial Actas, 1995, p. 87. ISBN 8487863396.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 287. ISBN 8486792894.
BibliografiaModifica
- Tom núm. 8, pàgs. 354-55, de la Gran Enciclopèdia Catalana (ISBN 84-85194-00-4)
