Obre el menú principal

Apàtrida és aquella persona que no té pàtria. Prové del llatí (patrĭa/patriae, patria, terra paterna).

Segons la Convenció respecte de l'estatut dels apàtrides[1] de les Nacions Unides de Nova York del 28 de setembre de 1954, un apàtrida és «Qualsevol persona a la que cap Estat considera destinatari de l'aplicació de la seua legislació». Aquest estatut fou ratificat per Espanya el 24 d'abril de 1997.

CausesModifica

Això es pot deure al fet que la persona:

  • Posseïa la nacionalitat d'un Estat que ha desaparegut, sense que s'hagi creat en el seu lloc cap Estat successor.
  • Ha perdut la nacionalitat per decisió governamental.
  • Pertany a alguna minoria ètnica o d'altra característica a la qual el govern de l'estat on ha nascut li rebutja el dret a la nacionalitat. Per exemple, els refugiats.
  • Ha nascut a territoris disputats per més d'un país: per exemple, els beduïns.
  • Una combinació dels dos motius: per exemple, els kurds, viuen entre dos estats i ambdós els neguen la nacionalitat pròpia.

El terme pot fer també referència a qualsevol renegant de la seua nacionalitat com una forma de traïció, ocupant-se inclòs de manera despectiva.

Els països que ratifiquen la Convenció de Nova York deuen assegurar als apàtrides el mateix tractament i drets reconeguts als seus estrangers.

Legislació a EspanyaModifica

L'article 9.10 del Codi Civil considera llei personal dels que no posseeixen de nacionalitat o la tenen indeterminada, la llei del lloc de residència habitual.

El Reglament de Reconeixement d'Estatut d'Apàtrida disposa que es reconeixeria l'Estatus d'Apàtrida a tota persona que no sigui considerada com nacional seu per cap estat, respecte a la seua legislació, i manifesti la manca de nacionalitat.

L'estatut d'apàtrida es rebutjarà automàticament quan es produeixi algun dels següents fets:

  • Que l'apàtrida haja obtingut la nacionalitat espanyola.
  • Que l'apàtrida haja sigut considerat nacional per altre estat o l'estat on haja fixat la seua residència li reconega drets i obligacions anàlogues a la possessió de la nacionalitat del mateix estat.
  • Que sigui reconeguda l'estança i permanència al territori d'altre estat que li haja documentat com apàtrida.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica