Apartaments Sol i Mar (Salou)
Apartaments Sol i Mar és un edifici d'apartaments d'estiu de lloguer del municipi de Salou (Tarragonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Són els primers apartaments d'aquest estil edificats a Salou i potser a Catalunya.[1]
Apartaments Sol i Mar | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Arquitecte | Domènec Sugrañes i Gras | |||
Construcció | segle xx (1925) | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Noucentisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Salou (Tarragonès) | |||
Localització | C. Mestral, 9 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 12342 | |||
Descripció
modificaEls apartaments "Sol i Mar" són els primers apartaments d'aquest estil edificats a Salou i potser a Catalunya. A part del seu interès històric també criden l'atenció a nivell arquitectònic per la forma estructural que presenten. L'edifici té planta baixa i tres pisos.[1]
El conjunt de l'edifici podem dir que és modernista però s'aprofiten altres tipus de solucions que es podrien catalogar com a eclèctiques, sobretot els esgrafiats de gerros i decoració floral, de colors ocre i blanc, a la façana. Però, més que aquesta, és interessant la solució donada a l'entrada dels apartaments, on apareixen quatre escales, amb forma propera a una de cargol, que pugen als diferents pisos de la casa.[1]
Aquestes escales, amb forma poligonal, tenen baranes de fusta molt artístiques i decoració de manises als esglaons.[1]
Els sostres presenten embigats de fusta i les xemeneies són de ceràmica d'estil modernista. Moltes d'elles es repeteixen a les cases del Passeig Jaume I.[1]
L'immoble ocupa una illa sencera que se situa just al costat de l'església.[1]
Història
modificaÉs un dels primers edificis d'apartaments construïts a la costa catalana. Va ser iniciat l'any 1925, amb un projecte de l'arquitecte Domènec Sugrañes i Gras.[2]
Es tracta, possiblement, del primer bloc d'apartaments d'estiu de lloguer de Catalunya. L'any 2001 es va salvar de l'enderroc gràcies a una campanya ciutadana.[3] Tot i això, va ser completament reformat i molt mutilat i es va reinaugurar el 2006 per l'arquitecte tarragoní Xavier Climent. De l'original només en sobreviuen tres façanes amb els seus magnífics esgrafiats, dolçament noucentistes, contemporanis dels del mas del Llevat de Reus.[2]
Concebut com a dos edificis, el Sol i Mar i el Mar i Sol, però han passat a la història com un de sol. Formava part d'un complex estival que incloïa el Sol i Mar Esports Club, projectat el 1922, que no es va realitzar. La meitat de l'edifici mirant a l'est s'anomena Mar i Sol, mentre que la part de l'edifici que mira a l'oest, amb la façana al carrer Mestral, es diu Sol i Mar. Originàriament, no hi havia locals comercials. La planta baixa era destinada apartaments de lloguer i una tanca envoltava tot el perímetre de l'edifici.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Apartaments Sol i Mar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Apartaments Sol i Mar». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
- ↑ "Oposición al derribo de un immueble modernista de apartamentos" [La Vanguardia, 24/10/2001].