Afanobionts

(S'ha redirigit des de: Aphanobionta)

Aphanobionta o també Acytota és un superdomini de vida proposat que descriu els virus i els agents subvirals en les classificacions biològiques.

Infotaula d'ésser viuAfanobionts
EM of influenza virus.jpg
Període
Hadeà – recent
Taxonomia
Dominis i Regnes

Actualment es construeix i es debat la classificació dels virus: s'han fet classificacions en què se'ls agrupa segons la mena d'ADN o d'ARN que tinguin i la mena de reproducció. Inclosos també en els virus, existeixen diversos agents subvirals, com els viroides i els virus satèl·lits.

Els virus, juntament amb els agents virals, són classificats pel Comitè Internacional de Taxonomia de Virus.[3]

Diversos dels grups creats no estan gaire emparentats i hom creu que sols tenen com a característica comuna la manca de cèl·lules, condició plesiomórfica que indicaria que són un tàxon parafilètic.[4] Els primers acel·lulars van aparèixer durant l'Hadeà, ara fa 4.400 milions d'anys, època en què van sorgir les primeres biomolècules orgàniques. (Vegeu la hipòtesi del món d'ARN, la hipòtesi del món d'HAP i la teoria del món de ferro-sulfur). Es creu que alguns organismes acel·lulars antics han evolucionat fins als organismes cel·lulars (Cytota).[5]

Menes d'acel·lulars o entitats víriquesModifica

 
Virió Coronavirus.
 
Viròfag Sputnikvirus.
 
Dibuix d'un viroide de la família Pospiviroidae.

Els acel·lulars es classifiquen segons la mena de material genètic que tenen, però presenten diverses composicions genòmiques o biomoleculars:[6]

  • Virió o virus veritable: Compostos per material genètic que pot ser ADN o ARN, una càpsida proteica i un embolcall lipídic. S'especialitzen a infectar qualsevol mena d'organisme, com els bacteriòfags els bacteris.
  • Viroide: sols estan compostos per molècules d'ARN, no tenen càpsida proteica ni embolcall lipídic. Infecten exclusivament plantes.
  • Virus satèl·lit: Comparteixen les mateixes característiques que els virions o viroides, però se'n diferencien en el fet que són més petits i que han de menester un virus auxiliar (virió) per a la infecció. Per tant es consideren virus dependents d'altres virus. En els virus satèl·lit podem establir alguns subgrups:
    • Viròfag: Són virus satèl·lits d'ADN, que infecten a altres virus.
    • Virusoide: Són virus satèl·lits d'ARN, similars als viroides, però que els cal un virus auxiliar per a replicar-se.

Actualment s'han descrit més de 4.853 espècies d'acel·lulars,[7] però es creu que hi pot haver milions d'espècies que encara no s'han trobat.[8] La majoria de la diversitat acel·lular s'ha descrit exclusivament en els eucariotes, però falta per descriure més acel·lulars en els procariotes.

FilogèniaModifica

Estudis dels plecs de les proteïnes virals i els proteomes de diverses famílies virals i diverses soques cel·lulars van mostrar que els acel·lulars són un tàxon parafilètic complex. L'anàlisi va demostrar que els virus d'ARN van formar un grup parafilètic dels virus d'ADN, tal com ja s'havia suggerit anteriorment, però els organismes cel·lulars (Cytota) van sorgir dins els virus d'ADN. La família Mimiviridae és la que tenen més a prop. L'anàlisi també va revelar que molts grups de la classificació de Baltimore i alguns ordres establerts per l'ICTV són de fet polifilètics. Els virus retrotranscrits i els virus gegants no van formar grups monofilètics, cosa que implica que van evolucionar independentment en diferents línies evolutives. Generalment es considera que els virus no van ser ancestres dels organismes cel·lulars, perquè no tenen gaires de les característiques presents en els organismes cel·lulars, com l'existència de ribosomes, citoplasmes, membrana plasmàtica, etc, cosa que fa entendre que els virus van aparèixer diverses vegades en la Terra primitiva abans de l'aparició dels organismes cel·lulars. Els viroides i els virusoides no van formar part de l'anàlisi. La filogènia va ser la següent:[9][10][11][12][13]

Acytota

 Leviviridae 




 Cystoviridae 




 Sarthroviridae 





 Partitiviridae 




 Chrysoviridae 




 Quadriviridae 




 Narnaviridae 




 Tombusviridae 




 Marnaviridae 




 Luteoviridae 




 Nodaviridae 




 Totiviridae 



 Hepadnaviridae 














 Birnaviridae 




 Caulimoviridae 




 Picobirnaviridae 




 Barnaviridae 



 Endornaviridae 







——> > > >













 Metaviridae 



 Retroviridae 






 Pseudoviridae 




 Reoviridae 




 Orthomyxoviridae 





 Filoviridae 



 Paramyxoviridae 





 Arenaviridae 



 Hantaviridae 












 Betaflexiviridae 



 Closteroviridae 







 Flaviviridae 




 Togaviridae 



 Coronaviridae 







 Astroviridae 



 Potyviridae 





 Caliciviridae 




 Picornaviridae 



 Secoviridae 













 Hepeviridae 




 Dicistroviridae 




 Bromoviridae 




 Alphatetraviridae 




 Virgaviridae 



 Tymoviridae 










 Hypoviridae 








 Lipothrixviridae 



 Rudiviridae 







 Corticoviridae 




 Lavidaviridae 



 Alphasatellitidae 






 Globuloviridae 



 Fuselloviridae 







 Anelloviridae 



 Plasmaviridae 





 Polydnaviridae 




 Inoviridae 





 Parvoviridae 




 Polyomaviridae 



 Papillomaviridae 






 Circoviridae 



 Nanoviridae 














 Turriviridae 




 Tectiviridae 



 Adenoviridae 







 Bicaudaviridae 



 Baculoviridae 




——> > > >











 Nimaviridae 




 Herpesviridae 




 Myoviridae 




 Siphoviridae 



 Podoviridae 






NCLDV


 Asfarviridae 



 Poxviridae 





 Ascoviridae 




 Iridoviridae 




 Marseilleviridae 




 Phycodnaviridae 




 Pandoraviridae 




 Pithoviridae 



 Mimiviridae 











    : Virus ARN.
    : Virus ADN.
    : Virus retrotranscrit.

ReferènciesModifica

  1. «Virus Taxonomy: 2019 Release» (html) (en anglès), octubre 2019. [Consulta: 13 octubre 2019].
  2. Chen, Irene A. «The Emergence of Cells During the Origin of Life». Science, 314, 5805, 08-12-2006, pàg. 1558–1559. DOI: 10.1126/science.1137541. PMID: 17158315.
  3. «Virus Taxonomy: 2018 Release» (html) (en anglès), octubre 2018. [Consulta: 13 octubre 2019].
  4. Horizontal transfer - imperative mission of acellular life forms
  5. Boenigk, J., Wodniok, S., & Glücksman, E. (2015). Biodiversity and Earth history. Springer.
  6. Agents subvirals Sciencedirect
  7. 2018 ICTV Newsletter #15, September 2018 International Committee on Taxonomy of Viruses. Consultado el 26 de septiembre de 2018.
  8. «A Review on Viral Metagenomics in Extreme Environments». Frontiers in Microbiology, 10, 2019, pàg. 2403. DOI: 10.3389/fmicb.2019.02403. PMC: 6842933. PMID: 31749771.
  9. Arshan, Nasir; Caetano-Anollés, Gustavo «A phylogenomic data-driven exploration of viral origins and evolution». Science Advances, 1, 25-09-2015, pàg. e1500527. Bibcode: 2015SciA....1E0527N. DOI: 10.1126/sciadv.1500527. PMC: 4643759. PMID: 26601271.
  10. University of Illinois at Urbana–Champaign (25 setembre 2015). "Study adds to evidence that viruses are alive". Nota de premsa. Consulta: 2015-10-20. Arxivat de l'original a data de 19 novembre 2015.
  11. Giant viruses coexisted with the cellular ancestors and represent a distinct supergroup along with superkingdoms Archaea, Bacteria and Eukarya BMC
  12. The distribution and impact of viral lineages in domains of life. Frontiers.
  13. Rijja Hussain Bokhari, Nooreen Amirjan, Hyeonsoo Jeong, Kyung Mo Kim, Gustavo Caetano-Anollés, Arshan Nasir (2020). Bacterial Origin and Reductive Evolution of the CPR Group. Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/gbe/evaa024