Apis (gènere)

gènere d'insectes

Apis és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels àpids que inclou les abelles amb agulló productores de mel o abelles mel·líferes. Cal destacar que les abelles sense agulló o meliponines (tribu Meliponini) també produeixen mel, encara que no pertanyen al gènere Apis. El gènere Apis és l'únic membre actualment existent dins la tribu Apini.

Infotaula d'ésser viuApis Modifica el valor a Wikidata

Abella de la mel
Dades
Font demel i apitoxina Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaApidae
SubfamíliaApinae
GènereApis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Espècies del gènere Apis modifica

Pel tipus de niu podem dividir-les en dos grups:

  • Les que construeixen els seus propis ruscos en forats, per tant poden ser utilitzades per l'home dins del ruscos artificials i es presten per a una explotació racional moblista (amb quadrats mòbils). Aquest grup l'integren cinc espècies/subespècies: Apis mellifera, Apis cerana, Apis cereana nuluensis, Apis nigrocincta i Apis koschevnikovi, de les quals les dues primeres són explotades en la pràctica de l'apicultura tradicional, podent ser la resta explotades pels nadius com a apicultura caçadora-recol·lectora.
  • Les que construeixen els ruscos a l'aire lliure, generalment adherits a branques de plantes, com és els cas d'Apis dorsata, Apis florea i Apis andreniformis (diferenciant-se en l'altura dels llocs de nidificació) o bé les que els construeixen en penya-segats rocosos, adherits a la pedra com és el cas d'Apis laboriosa.

Sistemàtica del gènere Apis modifica

 
Abella de la mel portant pol·len entre les potes

Les abelles mel·líferes del gènere Apis comprenen 7-8 espècies:[1][2]

Origen de les espècies del gènere Apis modifica

 
Línia de Wallace
 
Rusc d'Apis dorsata

El gènere Apis sens dubte té el seu centre d'origen evolutiu a l'Àsia i és la Línia de Wallace la que ha deixat fauna, notablement diferent a cada costat, tot i la proximitat geogràfica i la relativa similitud climàtica, reflecteix històries evolutives separades. La línia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que queda a l'oest, i les Cèlebes i passa al sud de les Filipines. Al nord-oest de la línia la fauna és la característica del Sud-est asiàtic; al sud-est és l'austroasiàtica, que s'estén sobre Nova Guinea, Austràlia i molts arxipèlags del Pacífic sud occidental. Entre 1854 i 1862, Alfred Russel Wallace, va viatjar per Insulíndia (els arxipèlags del Sud-est Asiàtic) recollint espècimens. Wallace va recollir les seves experiències en el llibre "L'arxipèlag malai", publicat l'any 1869. Una aportació senyalada i duradora d'aquest període és un límit biogeogràfic molt precís que separa regions florístques i faunístiques molt diferents. En aquests viatges Wallace va tenir l'oportunitat de col·lectar una Megachile pluto, que és l'abella més gran del món. Estudis recents adjudiquen a la pujada i la baixada del nivell del mar, en alguns casos amb diferències de fins a 160 metres, durant el Plistocè, la causa de l'especiació. D'allà es va dispersar pel continent ocupant primer Àsia, Àfrica i després Europa.

L'abella a la cultura modifica

L'abella ha estat usada per l'ésser humà com a símbol degut a la seva vida en comunitat. Per això en diversos tractats sobre sociologia o política s'ha comparat la societat amb un rusc on cadascú té assignada una funció.[3] El seu vol ha estat estudiat com a exemple de sistema de comunicació no verbal, per contraposar-lo al llenguatge humà o els sons emesos per altres animals.

La dinastia merovíngia va usar l'abella com a emblema, símbol que va ser recuperat per Napoleó per atorgar-se legitimitat històrica. Aquest emblema feia al·lusió a la resurrecció o vida eterna, creença hereva de la mitologia micènica i oriental, on l'abella feia de pont entre el món terrestre i l'altre.

Les abelles s'associen sobretot amb la mel, per tant envolten tot allò relacionat amb la dolçor. En aquest sentit han aparegut com a metàfora per referir-se als poetes, envoltant donzelles en l'art o com a marca publicitària. Igualment s'associen a la primavera, per això sovint estan presents a representacions gràfiques de flors. Com a atribut iconogràfic, acompanyen els sants Joan Crisòstom i Ambròs de Milà.

Referències modifica

  1. «ITIS - Report: Apis». [Consulta: 17 agost 2023].
  2. «BioLib - Apis». [Consulta: 17 agost 2023].
  3. Wilson, Bee (2004). The Hive: The Story Of The Honeybee. London, Great Britain: John Murray (publisher). ISBN 0 7195 6598 7. (anglès)

Enllaços externs modifica