Aportacions territorials de Barbastre (1137)
Les Aportacions territorials de Barbastre serien segons l'historiador Antonio Ubieto un document annex als Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Proposa l'historiador que amb aquest document el rei Ramir II d'Aragó informava a Ramon Berenguer IV de la situació de les terres, fronteres i estat del regne, puntualitzant però que retenia per a ell el domini reial sobre les esglésies del regne i insistint que no renunciava a la dignitat (títol) reial.[1]
| Data | 1137  | ||
|---|---|---|---|
Data del document modifica
El document no té data explícita i l'historiador Ubieto proposà que tindria la mateixa data que les capitulacions matrimonials, l'11 d'agost del 1137. Per contra, al final del document i modernament s'hi afegí «Facta carta Jaece mense nov. aera MCLXXXVl regnante me rege Ranimiro in Suprarb. Ripacurt. et in imperio meo gener meus Raymund, comes Barchin. Subscripserunt hanc cartam», donant a entendre que el document hauria estat redactat el 1147 a Jaca; segons Ubieto, aquest afegit seria del segle xvii i citaria a Beuter. Després hi ha un altre afegit al document que continua «Joffre eps. Barbastrens, et Rodé, Dodo eps. Oscens. et Jaccens, Bernardus eps. Cesarauguste, Michcllus eps. Tirasonen. Sanctius eps. Hirunnie, Michael dnus. Sature, Petras Remon dnus. Astradae, Lope Sánchez, dnus. Aynarez, Armengolus comes Pallars, Petrus Mir Fontovae et Olasquarre, Petrus Gisbert de Benavarre, Petrus Remon de Arill de S. Estevan, Gombaldus dnus. Zapilse et Castro, Bernardus Pérez dnus. Piedre Ruvie, Fortum Guerra dnus. Arroste.» que segons Ubieto seria un afegit encara més posterior i que l'historiador aragonès qualifica de «colla de disbarats històrics sobre bisbes i tinents que prefereix ometre».[2]
Aportacions territorials modifica
Amb aquest document el rei Ramir II d'Aragó informava a Ramon Berenguer IV de la situació de les terres, fronteres i estat del regne, puntualitzant però que retenia per a ell el domini reial sobre les esglésies del regne i que no renunciava a la dignitat reial:[3]
| « | «Jo Ramir, fill del rei Sanç, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, comte barceloní, amb la meva filla el meu regne d'Aragó tot íntegrament, com el dividí el rei Sanç el Major, avi del meu pare; i com el vaig dividir amb el rei Garcia Ramires dels navarresos, a Pamplona, exceptuades les tinences que el sobredit rei Sanç donà al rei Ramir, avi meu, a Navarra. Per la part de Castella et dono les viles i castells que hi ha des d'Ariza fins Herrera; des d'Herrera fins a Tarazona; i des de Tarazona fins Tudela. Tudela l'adquirí i prengué el meu germà el rei Alfons, i la donà al comte de Perche com honor. En comte de Perche la donà amb la seva filla a Garcia Ramires. D'això, com millor puguis fer, fes-ho o conveneixo amb ell. Zaragoza la vaig donar a l'emperador de Castella, amb els seus aditaments, per què la tingui durant tota la seva vida. I em va fer homenatge d'ella, que seria retornada a mí o al meu successor després de la seva mort. Allò que a mí m'havia de fer, vull i mano que ho faci a tú. Això de la part de Castella. Per la part de Navarra et dono des de Santa Engracia del Puerto, el qual el meu pare el rei Sanç, de bona memòria, donà al seu monestir de San Salvador, fins a Bigüezal, com va l'aigua del riu Salazar i cau a Irati. Des d'allí fins al pont de San Martín; i des del pont de San Martín, com corre l'Irati i divideix Navarra i Aragó, fins que aflueix en el riu Aragó. D'allí, per mig del pont, fins a Vadoluengo. I des de Vadoluengo fins a Gallipienzo, com corre l'aigua. Des de Gallipienzo, segons corre el riu Aragó, fins a la seva confluència en el Agra i cau en l'Ebre, riu gran. D'allí, com corre el riu Ebre, fins a Tudela. De Roncal i Alesves i Cadreita i Valtierra així et dic: perquè les vaig donar al rei dels navarresos Garcia Ramires, perquè les tingués durant la seva vida, i em va fer homenatge: que després de la seva mort tornessin a mí o al meu successor. Tot allò que a mí m'havia de fer, vull i mano que ho faci a tú. Això et dono i concedeixo als fills dels fills teus que fossin de la generació de la meva filla, pels segles dels segles. Tú, en canvi, convens amb mi, de paraula i veritat, i poses les teves mans entre les meves mans, que no alieniis, ni facis alienar, aquest regne que et dono, durant la vida dels fills de la meva filla. Ni després de la mort del rei Garcia Ramires entreguis al seu fill Roncal i Alesves i Cadreita i Valtierra. I durant tota la meva vida em tinguis com a pare i senyor. Això no obstant, retinc per mí el reial domini sobre totes les esglésies del meu regne, sobre el monestir de San Salvador de Leire, al qual dono la meitat de l'olivar d'Arascués, a causa de la espasa que allí vaig rebre, que fou de Lope Juan; i sobre el monestir de San Juan de la Penya i sobre el monestir de San Victorián i sobre totes les esglésies parroquials i pròpies dels propis; i sobre San Pedro de Siresa, amb les seves pertinences; i Pertusa i San Úrbez i Santa Cecilia. Malgrat que t'entregui el regne, això no obstant no renuncio a la meva dignitat» |
» |
Còpies i manuscrits modifica
Del manuscrit se'n feren diverses còpies coetànies i algunes posteriors.
Notes modifica
- ↑ Ubieto 1987, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón
- ↑ Ubieto 1987, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón: «una serie de disparates historicos sobre obispos y tenentes que omito»
- ↑ Ubieto 1987, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón:
« «Ego Ranimirus Sancii regis filius rex Aragonensis, dono tibi Raimundo comiti Barchinonensium cum filia mea meum regnum Aragonis totum ab integro, sicut divisit eum Sancius rex major avus patris mei, et sicut divisi ego eum cum Rege Navarrorum García Remiriz in Pampilona, excepto illas tenenzas quas debit Sancius supra scriptus regí Ranimiro avo meo in Navarra. Ex parte de Castella dono tibi de Hariza usque Perrera, de Perrera usque Tarazona, de Tarazona usque tute la villas et castella. Tutellam vero adquisivit et caepit frater meus rex Adefonsus, et dedit eam comiti de Perges pro honore. Ipse autem dedit eam Garsie Remiriz cum filia sua; de hoc sicut melius poteris faceré, facías vel cum eo convenias. Cesaraugustam vero dedi imperatori de Castella cum suis apendiciis in vita sua tantum, et fecít míhi nomenage de ea ut reddatur mihi vel successori meo post obitum suum. Quidquid enim mihi debebat faceré voló et mando ut tibi facíat. Hoc ex parte de Castella. Ex parte vero de Navarra dono tibí de Sta. Gratia dé Porlu quam pater meus Rex Sancius bone memoríe dedit Sto. Salvatori suo monasterio usque Biozal cum toto Roncali qui cst honor de Rosta; et de Biozali sicut vadit aqua de Sarasazo et cadit in Ida, inde vero ad pontem Stí. Martini, et de ponte Sti. Martini sicut currit Ida et divídit Navarra et Aragona usque cadit in fluvium Aragonis, et inde per médium pontem ad Vadum longum, ctde Vado longo ad Galipenzo sicut currit aqua, de Galipenzo autem sicut currit fluvius Aragonis et jungit se cum Arga et cadit in Ibero ilumine magno, inde vero sicut currit Iber usque jam dictam Tutelam. De Roncali namque et Alasós et Quadreita et Balterra, sic dico tibi quia dedi eas Regí Navarrorum Garsie Remiriz tantum in vita sua, et fecit mihi nomenage ut post obitum suum reddantur mihi vel successori meo : quidquid enim mihi debebat faceré voló et mando ut tibi facial. Hoc dono tibi et concedo fíliis filiorum tuorum qui fuerinl de generatione de mea filia in sécula seculorum. Tu vero convenís mihi ín verbo verítatis, et mittis manus tuas ínter manus meas ut non alienes ñeque facías alienare regnum ístud quod ego dono tibi á generatione filiorum fílix mese, nec post ubitum regís Garsie Remiriz dimíttas filio suo Roncal et Alasos et Quadreita et Balterra, et ut in tota vita mea teneas me sicut patrem et dominum. Tamcn retineo mihi regale dominium super omnes ecclesias regni mei, super monasterium scilicet Sti. Salvatoris Ligerensis cui dono illam meam medietatem de illo olivare de Arasquos propter ensem quem ibiaccepi qui iuit de Lop Johan, et super monasterium Sti. Johannis de Pinna, et super monasterium Sti. Victoriani, et super omnes ecclesias parrochiales, et proprie proprium super Stum. Petrum de Ciresa cum suis pertinensiis, et Pertusa et Sant Urbiz et Sta. Cecilia. Licet regnum tibi tradam, tamen dignitatem meam non amitto.
(Afegit amb lletra moderna): Facta carta Jaece mense nov. aera MCLXXXVl regnante me rege Ranimiro in Suprarb. Ripacurt. et in imperio meo gener meus Raymund. Bereng. comes Barchin. Subscripserunt hanccartam.
(Afegit amb lletra moderna):Joffre eps. Barbastrens, et Rodé, Dodo eps. Oscens. et Jaccens, Bernardus eps. Cesarauguste, Michcllus eps. Tirasonen. Sanctius eps. Hirunnie, Michael dnus. Sature, Petras Remon dnus. Astradae, Lope Sánchez, dnus. Aynarez, Armen- golus comes Pallars, Petrus Mir Fontovae et Olasquarre, Petrus Gisbert de Benavarre, Petrus Remon de Arill de S. Estevan, Gombaldus dnus. Zapilse et Castro, Bernardus Pérez dnus. Piedre Ruvie, Fortum Guerra dnus. Arroste.»»
Bibliografia modifica
- Cortadellas i Vallès, Anna. Repertori de llegendes historiogràfiques de la Corona d'Aragó (segles xiii-XVI). Curial-Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-267-7.
- Fatás Cabeza, Guillermo; Redondo Veintemillas, Guillermo. "Blasón de Aragón: el escudo y la bandera". DGA, 1995. ISBN 84-7753-543-4. (castellà)
- Fluvià i Escorsa, Armand. "Els Quatre Pals. L'escut dels Comtes de Barcelona". Ed. Rafael Dalmau Editor (Episodis de la Història, 300), 1995. ISBN 84-232-0478-2.
- Fuertes de Gilbert Rojo, M.: La Casa de Aragón: Genealogía de una monarquía mediterránea. Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine. (castellà)
- Serrano Daura, Josep «La donación de Ramiro II de Aragón a Ramon Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del "Casamiento en Casa"». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, nº. 15, 1997. ISSN: 0211-5425. (castellà)
- Torres-Solanot y García de Buestelo, Ignacio de. Barras de Aragón. Torres-Solanot, 2002. ISBN 84-607-4148-6. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7753-010-6. (castellà)
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Llibre primer