Apoxiòmenos
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Apoxiomen de Lísip». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 |
L'Apoxiòmenos (del grec ἀποξυόμενος, apoxyómenos, d'ἀποξύω, apoxýo, 'fregar, gratar') és una estàtua de marbre d'època romana que es troba als Museus Vaticans. La majoria dels historiadors d'art sostenen que es tracta d'una còpia d'una altra estàtua de bronze perduda de l'antiga Grècia realitzada per Lisip cap als anys 340-330 aC, però alguns autors han qüestionat que aquesta còpia sigui similar a l'estàtua de Lisip.
 L'Apoxiòmenos dels Museus Vaticans, còpia romana de marbre | |
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Creador | Lisip |
| Creació | dècada del 330 aC |
| Gènere | nu |
| Material | marbre |
| Mida | 205 ( ) cm |
| Museus Vaticans (Ciutat del Vaticà) | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1185 |
Descobriment modifica
Va ser descobert el 1849 al barri romà del Trastevere, i a l'any següent l'arqueòleg alemany August Braun va identificar l'estàtua com la còpia d'un bronze de Lisip citat per Plini el Vell a la seva obra Història Natural:
| « | Lisip va realitzar, com hem dit, el major nombre d'estàtues de tots, amb un art molt fecund, i entre elles, un atleta que està netejant-se amb un estrígil. | » |
L'Apoxiòmenos de Lisip va ser famós des de l'antiguitat; segons Plini, l'estàtua va ser consagrada per Agripa davant les termes que duen el seu nom. L'emperador Tiberi, que n'era un gran admirador, la va fer transportar a la seva habitació. El poble romà va reclamar la devolució de l'estàtua.
Temàtica i trets d'estil modifica
Fa 2,05 metres d'alçada. Una de les mans és una restauració moderna. Es tracta d'un atleta nu que es neteja d'oli amb l'estrígil. El conjunt produeix un efecte de moviment momentani. Es recolza en una cama mentre l'altra està desplaçada cap a un costat, rebent part del pes. El cap és petit i està girat de forma semblant a la del Dorífor de Policlet, obra que hagué de tenir influència en la realització d'aquesta estàtua.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apoxiòmenos |
- J.J. Pollitt. El arte helenístico. Madrid, Editorial Nerea, 1989. ISBN 84-86763-15-0.
- Martin Robertson. El arte griego: Introducción a su historia, cap. 7. Madrid, Alianza Editorial, 1993. ISBN 84-206-7050-2.
41° 54′ 24.23″ N, 12° 27′ 12.65″ E / 41.9067306°N,12.4535139°E