Aprenentatge cooperatiu

L'aprenentatge cooperatiu és un enfocament metodològic per a l'aprenentatge de qualsevol contingut en un context escolar. Parteix de la base que les diferències entre els aprenents són un potencial per a l'aprenentatge, i no pas un entrebanc. A través de diversos mètodes i tècniques es practica el treball en equip, un context en el qual l'aprenent sempre ha de ser actiu. L'aprenentatge cooperatiu és molt utilitzat en l'aprenentatge d'idiomes a adults.

L'aprenentatge en aquest enfocament depèn de l'intercanvi d'informació entre els estudiants, els quals estan motivats tant per aconseguir el seu propi aprenentatge com per a fer créixer els èxits dels altres. Un dels precursors d'aquest nou model educatiu va ser el pedagog John Dewey, que promovia la importància de construir coneixements dins de l'aula a partir de la interacció i l'ajuda entre iguals en forma sistemàtica. Si bé en la literatura pedagògica tendeix a veure la relació aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu com a sinònims, segons autors com Panitz "La diferència essencial entre aquests dos processos d'aprenentatge és que en el primer els alumnes són els que dissenyen la seva estructura d'interaccions i mantenen el control sobre les diferents decisions que repercuteixen en el seu aprenentatge, mentre que en el segon, és el professor qui dissenya i manté gairebé, per complet el control en l'estructura d'interaccions i dels resultats que s'han d'obtenir".

En l'aprenentatge cooperatiu intervenen els diferents tipus de canals d'aprenentatge, podem indicar que els canals que prevalen en aquest tipus d'aprenentatge són el canal visual, auditiu i sinestèsic.

Elements

Basat en grups heterogenis per al desenvolupament de diverses activitats pot desenvolupar-a través de diversos instruments de treball, ja que les interaccions a l'aula es donen de forma espontània. Un exemple poden ser aquests casos en què els parells s'arriben a entendre millor que amb la mateixa explicació presentada pel docent. Spencer Kagan el defineix com: "La suma de les parts interactuant és millor que la suma de les parts soles".

Les principals idees en l'aprenentatge cooperatiu es poden definir en:

1. Formació de grups: Aquests són heterogenis, on s'ha de construir una identitat de grup, pràctica de l'ajuda mútua i la valorització de la individualitat per a la creació d'una sinergia.
2. Interdependència positiva: Cal promoure la capacitat de comunicació adequada entre el grup, per a l'enteniment que l'objectiu és la realització de produccions i que aquestes s'han de fer de forma col·lectiva.
3. Responsabilitat individual: El resultat com a grup serà finalment la conseqüència de la investigació individual dels membres. Aquesta s'apreciarà en la presentació pública de la tasca realitzada.

Perquè els punts anteriors es consolidin, cal que el docent hagi desenvolupat les habilitats relacionades a l'anticipació de les accions. Això és: preveure; tenir clar el procediment per a l'obtenció d'un resultat concret tant del material didàctic com de l'escrit, per a la realització de l'activitat en qualsevol de les etapes del treball. El donar o rebre ajuda no millora l'aprenentatge en grup, sinó el tenir la consciència de necessitar-la, comunicar aquesta necessitat i integrar l'ajuda oferta en el propi treball (Guadalupe Gómez-Pezuela Gamboa, 2007). És així com el treball cooperatiu contribueix al desenvolupament d'habilitats comunicatives, treball en grup i flexibilitat en el pensament.

Xarxes socials a Internet

Les tecnologies digitals poden facilitar la col·laboració millorant el treball en grup, el diàleg i l'aprendre dels altres i amb els altres (Domingo, Sánchez, & Sancho, 2014).

Les xarxes socials a Internet són una eina de retroalimentació i són font d'aprenentatge col·laboratiu, ja que podem compartir els nostres coneixements i consultar aportacions d'altres persones; però s'ha arribat a confondre el terme "col·laboratiu" amb "cooperatiu", ja que la majoria de les ocasions es dona per fidedigna tota la informació que és trobada en aquests llocs, i ja no es continua el procés d'aprenentatge consultant altres fonts o corroborant que les informació estigui recolzada amb referència. Tenint en compte que en l'àmbit educatiu ha existit el debat quant a l'ús dels termes cooperació i col·laboració. Aquesta distinció s'ha fet amb base en el grau d'estructuració del procés d'interacció dels alumnes, és a dir, entre més estructurada i guiada sigui l'activitat aquesta serà cooperativa i en la mesura que els alumnes aconsegueixin realitzar les seves activitats amb més autonomia serà col·laborativa. Si analitzem les característiques i resultats del treball col·laboratiu podem adonar-nos que el procés s'inicia amb el treball cooperatiu i a mesura que es porta a la pràctica, s'estimula el pensament superior i s'assimila l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ( TIC`s) aconseguim un nivell col·laboratiu. D'aquesta manera s'aprecia a les xarxes socials a internet com un acompanyant en l'evolució del pensament si es fa bon ús d'elles en l'educació.

No obstant això, també és important ressaltar que perquè les xarxes socials i les TIC 'puguin ser efectives dins l'aula, es necessita preparar de manera adequada als docents, ja que no només es tracta d'introduir-los a aquesta metodologia i que treballin com puguin, sinó que necessiten d'una capacitació que els indiqui la manera adequada i correcta d'utilitzar les TIC 'a l'aula perquè puguin realitzar el procés d'ensenyament d'una manera en la qual no solament s'afavoreixi el seu procés d'ensenyament, sinó també l'aprenentatge col·laboratiu en els alumnes.

Tècniques d'aprenentatge cooperatiu

Aquest tipus d'aprenentatge engloba una sèrie de tècniques estructurades en quatre blocs:

• Tècniques cooperatives per diàleg
• Tècniques cooperatives per al processament de la informació
• Tècniques cooperatives per a la construcció conjunta de coneixement
• Tècniques cooperatives per a la resolució de problemes

Referències

1. Domingo, M., Sánchez, J. A., & Sancho, J. M. (2014). Researching with Young People: Collaborating and Educating. Comunicar, 42, 157-164. doi: 10.3916/C42-2014-15
2. Gómez-Pezuela Gamboa, G. (2007). Desenvolupament psicològic i aprenentatge. Mèxic: Ed. Trilles
3. Kagan, S. (2007). Cooperative learning. Sant Climent: Resources for Teachers.
4. Navarro et al. (2007). Revista Electrònica de Didàctica en Educació Superior, Nro. 6. "Ús intensiu d'eines de col·laboració en línia en educació superior" Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.
5. Panitz, T., & Panitz, P., (1998). Encouraging the Use of Collaborative Learning in Higher Education. In J. J. Forest (Ed.), Issues Facing International Education, Juny, 1998, NY, NY: Garland Publishing

Bibliografia

• Pujolàs i Maset, Pere. Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula. Vic: Eumo, 2002. ISBN 978-84-9766-015-0. 
• Pujolàs i Maset, Pere. Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatoria. Archidona (Málaga): Aljibe, 2001.
• Pujolàs i Maset, Pere. El aprendizaje cooperativo. 9 ideas clave. Barcelona: Graó, 2008.
• APSI - UAB. Aprenentatge entre iguals. Barcelona: UAB, Drupal, 2016.

Vegeu també

• Treball col·laboratiu a l'aula
• Banc del temps escolar

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aprenentatge cooperatiu

• Grup de recerca de la UAB sobre aprenentatge cooperatiu

Viccionari