Per a altres significats, vegeu «Aptitud (biologia)».

En psicologia, l'aptitud (del llatí aptius = capaç per), és qualsevol característica psicològica que permet pronosticar diferències interindividuals en situacions futures d'aprenentatge. Caràcter o conjunt de condicions que fan a una persona especialment idònia per a una funció determinada.[1]

Mentre que en el llenguatge comú l'aptitud només es refereix a la capacitat d'una persona per realitzar adequadament una tasca, en psicologia engloba tant capacitats cognitives i processos com a característiques emocionals i de personalitat. Cal destacar també que l'aptitud està estretament relacionada amb la intel·ligència (vegeu: Intel·ligències múltiples) i amb les habilitats tant innates com adquirides fruit d'un procés d'aprenentatge.

Intel·ligència i aptitud modifica

Les aptituds estan relacionades amb una àmplia varietat de capacitats competencials, totes elles relacionades amb les diverses habilitats lògico-matemàtiques.

Tot i que les aptituds estan relacionades amb el respecte la tolerància i l'amor, també s'ha de prendre en compte els trets que la conformen per poder definir l'aptitud d'una persona, ja que aquesta es veu afectada per l'objectiu propi de la mateixa que defineix l'interès, els seus objectius i la creativitat que comporta a les habilitats i capacitats (les abans esmentades) adquirides i desenvolupades.

Tipus d'Aptituds (psicologia) modifica

Abstracta o científica: per entendre principis i teories que no estan inscrits en la naturalesa.

Espacial: per manejar espais, dimensions, geometria.

Numèrica: per comprendre i desenvolupar mecanitzacions numèriques.

Verbal: per comprendre paraules, oracions, textos i relacions entre aquests.

Mecànica: per comprendre la transmissió de moviments i les seves disfuncions.

Artística-plàstica: habilitat per desenvolupar formes, aplicar colors i apreciar formes estètiques.

Musical: capacitat per relacionar i memoritzar notes musicals, generar arranjaments i crear música.

Social: per comprendre i interaccionar amb el proïsme.

Coordinació visomotriu: habilitat per a moviments fins i coordinació d'ull-mà.

Executiva: capacitat per planificar i dirigir grups de treball.

Organització: habilitat per classificar, ordenar i sistematitzar una font d'informació.

Persuasiva: per argumentar, convèncer, ordenar, i sistematitzar, una font d'informació.

Nota modifica

  1. Pere Labernia. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina,1. Espasa Germans, 1864, p. 299– [Consulta: 11 abril 2011]. 

...