Aqüeducte de Dioclecià

L'Aqüeducte de Dioclecià[1] (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte que es troba a Split, Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a l'antic Palau de l'emperador Dioclecià. És un dels aqüeductes més grans i millor conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro i l'Aqüeducte de Skopje, prop de Skopje, a Macedònia del Nord.[2] L'aqüeducte tenia nou quilòmetres de llarg, des del riu Jadro cap al palau de l'emperador, amb un desnivell de 33 metres.

Infotaula d'edifici
Aqüeducte de Dioclecià
Salona aqueduct.jpg
Vista del aqüeducte
Dades
TipusAqüeducte
Característiques
Materialpedra
Mesura9000  m (Llargada
Ubicació geogràfica
EstatPlantilla:Bandera2
LocalitzacióSplit
 43° 32′ 06″ N, 16° 29′ 06″ E / 43.535°N,16.485°E / 43.535; 16.485
Activitat
ActivitatPont
Modifica les dades a Wikidata

L'aqüeducte va ser construït entre finals del segle III i principis del segle quart i va portar l'aigua del riu Jadro, nou quilòmetres al nord-oest del palau de Dioclecià, en l'actualitat el centre de la ciutat de Split d'avui), i pels pobles del voltant. Tenia una secció transversal de 0,75 mn × 1,60 m, el que permetia un cabal d'uns 1.500 litres d'aigua per segon (o 129.600 metres cúbics al dia) que fluïen a través de l'aqüeducte, que d'acord amb els estàndards d'avui serviria una ciutat de 173.000 habitants.[3]

La part millor conservada d'aquesta obra essencialment subterrània està prop de Dujmovača (Solin) i comprèn vint-i-vuit arcs alts amb una altura màxima de 16,5 metres i una longitud de 180 metres travessant la vall seca.

L'aqüeducte de Dioclecià va ser destruït en la invasió dels gots al mig del segle VI i no es va fer servir durant tretze segles després d'això. La primera reconstrucció de l'aqüeducte va tenir lloc durant el regnat de l'Àustria-Hongria (1877-1880). Va ser abandonat a partir del 1932 quan va ser construïda l'estació d'aigua Kopilica.

L'aqüeducte actualment està sent restaurat.

ReferènciesModifica

  1. Belamarić, Joško. Dioklecijanov akvedukt (en croat). Ministarstvo kulture Republike Hrvatske, Uprava za zaštitu kulturne baštine, Konzervatorski odjel, 1999. 
  2. Exploring Macedonia
  3. «Diocletian's Palace and the Historical Nucleus of Split (extension)» (en anglès). Unesco.

Enllaços externsModifica