L'Aqueront (grec: Αχέροντας, Akherondas; en grec antic: Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios. És conegut perquè, a l'antiguitat, era considerat l'entrada a l'Inframon.

Infotaula de geografia físicaAqueront
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaRegne de l'Epir Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaParga Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Jònica Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 28′ 19″ N, 20° 40′ 39″ E / 39.472°N,20.6775°E / 39.472; 20.6775
39° 14′ 11″ N, 20° 28′ 33″ E / 39.2363°N,20.4757°E / 39.2363; 20.4757
Afluent
Cocytus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud11 m Modifica el valor a Wikidata
Mida58 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica763 km² Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Aqueront fou un déu fluvial, fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Fou transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia.

A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius Flegetont i Cocit. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades, després de passar per la llacuna Aquerúsia. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueront
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, p. 23. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461