Aràcnids

Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya') són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs). S'han descrit unes 112.000 espècies d'aràcnids i són el segon grup més nombrós del regne animal. Es descriuen 4,58 espècies noves d'aràcnids al dia de mitjana.

Aràcnids

Arachnida
Hadronyche modesta, aràcnid de l'ordre Araneae
Dades
Principal font d'alimentació	insectes
Període
Silurià inferior - recent
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Chelicerata
Classe	Arachnida Cuvier, 1812
Nomenclatura
Epònim	Aracne

Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres.

Característiques

Els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions o tagmes, prosoma (cefalotòrax) i opistosoma (abdomen). El prosoma està normalment cobert per una closca contínua denominada escut prosòmic; l'opistosoma pot estar segmentat (com en els escorpins) o no. En general no tenen ulls compostos (a diferència dels euriptèrides i els xifosurs). Sovint són carnívors i cacen les seves preses amb teranyines en el cas d'algunes aranyes, altres són paràsits d'animals i plantes. N'hi ha que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja/ aranya vermalla. Tots els aràcnids tenen quatre parells de potes.

Aparell respiratori

Els aràcnids tenen dues estructures respiratòries diferents, les fil·lotràquies (coneguts també com a pulmons en llibre) i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels aràcnids no és homòleg al dels insectes i miriàpodes, de manera que, en els artròpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergència evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonització del medi terrestre; el sistema traqueal va aparèixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artròpodes.

Els aranèids més primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen tràquees; els araneomorfs, més evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.

Els ricinulis, pseudoscorpins, solífugs, opilions i àcars tenen també un sistema traqueal més o menys desenvolupat, però no així els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizòmides, que respiren través de fil·lotràquies.

Classificació

†Trilobita Xiphosura Eurypterida Arachnida Scorpiones Opiliones Pseudoscorpiones Solifugae Acari Palpigradi Pycnogonida †Trigonotarbida Ricinulei Araneae Amblypygi Thelyphonida Schizomida Filogènia dels quelicerats (després de Giribet i cols. 2002)

Segons l'última revisió, els aràcnids es subdivideixen en 19 ordres, tres dels quals estan extints:

• Ordre Haptopoda †
• Ordre Opiliones
• Ordre Palpigradi
• Ordre Phalangiotarbida †
• Ordre Pseudoscorpiones - pseudoescorpins
• Ordre Ricinulei
• Ordre Scorpiones - escorpins (2.000 espècies)
• Ordre Solifugae
• Ordre Trigonotarbida †
• Clade Tetrapulmonata
  • Ordre Amblypygi
  • Ordre Araneae - aranyes (40.000 espècies)
  • Ordre Schizomida
  • Ordre Thelyphonida (=Uropygi)
• Subclasse Acari - àcars i paparres
  • Superordre Acariformes
    • Ordre Sarcoptiformes
    • Ordre Trombidiformes
  • Superordre Opilioacariformes
    • Ordre Opilioacarida
  • Superordre Parasitiformes
    • Ordre Holothyrida
    • Ordre Ixodida
    • Ordre Mesostigmata

Bibliografia

• Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 
• Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000. ISBN 84-305-9931-2. 
• Zamorano, Pablo «Evaluación mundial de la descripción de nuevas especies de Arachnida durante el 2012». Revista Ibérica de Aracnología, 24, 2014, pàg. 135-139.