Obre el menú principal

Aristides Maillol

Escultor, pintor i gravador català del nord
(S'ha redirigit des de: Arístides Maillol)

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 186127 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Infotaula de personaAristides Maillol
Maillol1925.jpg
(1925)
Nom original (fr) Aristide Maillol
Biografia
Naixement (fr) Aristide Bonaventure Jean Maillol
8 desembre 1861
Banyuls de la Marenda
Mort 27 setembre 1944 (82 anys)
Banyuls de la Marenda
Causa de mort Accident automobilístic
Educació École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Académie Colarossi
Activitat
Camp de treball Escultura i pintura
Ocupació Escultor, pintor, gravador, litògraf i aiguafortista
Moviment Moviment nabí
Professors Jean-Léon Gérôme i Alexandre Cabanel
Alumnes Jean Osouf, Marcel Gimond i Lucile Passavant
Influències
Influències en
Representat per Artists Rights Society
Participà en
28 juny 1964documenta 3
16 juliol 1955documenta 1
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
La "Mediterrània" de Maillol (Museu Marés)
La "Mediterrània" de Maillol (Museu Marés)
« Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l'escultura moderna. El que s'ha d'estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen. »
Josep Pla. «Arístides Maillol, escultor» dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19[1]


Contingut

BiografiaModifica

 
Monument als morts de les guerres en la seva vila natal.

A l'edat de tretze anys pinta una marina, el seu primer quadre. A 18 anys publica una revista, La Figue; ell n'és l'únic redactor, impressor, il·lustrador i, finalment, l'únic client.

Després d'una estada a Perpinyà, parteix a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època que passa més penúries i que fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va entrar en el grup del nabís, i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.[2]

Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. Aleshores es dedica exclusivament a l'escultura; molt influït pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i simple, amb un gran equilibri i sempre les enquadra en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.

El 1905 li arriba la fama al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al Saló de Tardor de París per via d'Aristides Maillol, que, segons Maurice Denis, sap unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme. La serenitat, així com la força arcaïtzant de la seva obra Mediterrània, lloada per André Gide, li permet de refermar en la història de l'escultura, mitjançant el llegat grec, la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per a oferir-li un gran període postrodinià, ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de Banyuls de la Marenda respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani.[3]

A partir d'ací, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres.

Fou molt amic de Sunyer i de Togores, i els va ajudar sovint durant l'època de l'ocupació franquista de Catalunya.[4] També ho fou de l'escultor català Joaquim Claret, qui havia treballat al seu taller de Marly-le-Roi entre 1907 i 1908.[5]

Amb la decisió dels artistes de l'Escola Rossellonesa, una vegada formats a París, de tornar a viure i treballar a llur país, el panorama artístic nord-català es consolida i esdevé un referent per a la nova generació d'artistes emergents. Mentre que Maillol pren per deixebles Elie Rocaries, Enric Frère, Gaspar-Maillol, per tècnics Joaquim Claret o Ricard Guinó i influencia nombrosos artistes joves com Jordi Caseblanque o Roger Maureso, per la seva banda Terrús forma Enric Escarrà i Gustau Violet i pren sota la seva protecció Marcel Gili i Pierre Bardou. Artistes com Martí Vives, Camil Descossy, Andreu Suspuglas, Lluís Cazals o Marcel Delaris fan aleshores les primeres exposicions.[3]

Maillol pinta i dibuixa molt; comença el 1940 la seva darrera estàtua: L'harmonia, que no arribarà a acabar. Es mor a la seva casa de Banyuls el 27 de setembre de 1944, a vuitanta-tres anys, després d'un accident de cotxe, quan tornava d'una visita a Raoul Dufy a Vernet dels Banys.

La casa museuModifica

 
La seva tomba

La seva casa prop de Banyuls es va inaugurar com a museu el 1994, i conté una col·lecció d'escultures i dibuixos. Un altre museu de la seva obra es va inaugurar a París el 1995, el Musée Maillol, fundat per la col·leccionista i marxant d'art, Dina Vierny, model predilecta i companya platònica de Mallol durant els 10 anys darrers de la vida del pintor.

Maillol "parlava català, anava amb espardenyes, duia faixa i barretina, ballava sardanes" i afirmava: "Jo considero Catalunya la meva veritable pàtria".[6]

ObresModifica

 
La nit (Stuttgart)
Escultures 
  • Leda, 1900
  • Noia ajupida, circa: 1900 actualment al Museu Deu del Vendrell
  • Mediterrània, 1902, actualment al Museu d'Orsay
  • Corredor ciclista, 1907
  • Tors d'estiu, 1910-11, emplaçada a Barcelona, al costat del MNAC
  • Monument a Cézanne, 1912/1925
  • L'Illa de França, 1925
  • Dina, 1939/1940
Tapissos 
  • El llibre
  • El jardí
  • Música per a la princesa
Il·lustracions 

Llista parcial d'obres de MaillolModifica

Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència
 
1933 Monument als morts de Banyuls Pedra
N'hi ha una rèplica en bronze en el lloc original; aquest s'ha traslladat per raons de conservació
Banyuls de la Marenda
 
1922 Monument als morts de Ceret Pedra de gres
Ceret
 
1922 Monument als morts d'Elna Bronze
Elna
 
1919-1923 Monument als morts Pedra calcària
Portvendres
 
1938 L'aire Bronze
París, Jardins du Carrousel
Otterlo, Kröller-Müller Museum
Hannover, Georgsplatz
 
1938 L'aire Pedra
Monument als aviadors dels correus aeris
Tolosa de Llenguadoc, Les Abattoirs
 
1905-1908 L'acció encadenada Bronze Puget-Théniers, Place du Pré-du-Foire
Rèplica a París, Jardins de les Teuleries
 
1905 La Mediterrània Bronze París, Jardins du Carousel
Rèplica a: Perpinyà, Pati de la Casa de la Ciutat
 
1921 Banyista arreglant-se els cabells Bronze París, Jardins du Carousel
 
1937 Banyista amb túnica Bronze París, Jardins du Carousel
 
1910 L'estiu Bronze París, Jardins du Carousel
 
1911 L'estiu sense braços Bronze
163 cm
Perpinyà, Avinguda Arístides Maillol
 
1910 Flora Bronze
París, Jardins du Carousel
 
1912 Homenatge a Cézanne Plom
París, Jardins du Carousel (des de 1929)
 
1925 La muntanya Plom
París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
1909 La nit Bronze
París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
1930 Les tres nimfes Plom
París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
1910 Pomona Bronze
París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
1938 El riu Bronze
París, Jardins du Carousel (des de 1964)
 
1928 Venus Bronze
París, Jardins du Carousel (des de 1964)

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «2012. Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó». Fundació Josep Pla. [Consulta: 27 gener 2013].
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 209. ISBN 84-95554-27-5. 
  3. 3,0 3,1 «Maillol i els artistes de la Catalunya del Nord». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 18 octubre 2012].
  4. Elpais 20 d'octubre de 2009. Vindicación de Maillol
  5. Rodríguez Samaniego, Cristina. Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània.. 2006a ed.. 
  6. Maguí Noguer, catàleg de l'exposició Fascinació per Grècia, Museu d'Art de Girona, 2009.

BibliografiaModifica

  • Bassères, François. Mme. François Bassères. Maillol, mon ami, 1979. 
  • Borràs, Maria Lluïsa. Obra Cultural de "La Caixa". Maillol, 1979. 
  • Puig, Docteur René. Aristide Maillol. Fils de Banyuls-sur-Mer. Paris: La Revue Française, 1965. 
  • Volum 13. Gran Enciclopèdia en Català. Barcelona: Edicions 62, 2004. 

Enllaços externsModifica