Aragonès panticut
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Aragonès tensí». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2018 Motiu: context |
L'aragonès panticut o panticut és la forma de l'aragonès tensí parlada a la vila de Panticosa, a l'Alt Gállego que pertany al bloc central de l'aragonès.
| Panticuto | |
|---|---|
| Tipus | subdialecte  |
| Dialecte de | aragonès |
| Ús | |
| Autòcton de | Aragó |
| Estat | Espanya |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès central aragonès centre-occidental tensí | |
La població local el fa servir en ocasions esporàdiques i només uns pocs més freqüentment. És un dels primers dialectes en estar descrits, gràcies a la publicació, el 1986, de el llibre L'aragonès de Panticosa. Gramàtica, basat en la tesi de llicenciatura de Francho Nagore. Els seus trets genuïns són l'article en la seva variant intervocàlica ro, ra, ros, ras (també documentat en Ballibió, Sobrepuerto i Sobremonte), els participis amb la -t- intervocàlica conservada i la conservació de les consonants sordes intervocàliques -P-, - t-, -K-.
BibliografiaModifica
- Nagore Laín, Francho (1986). El aragonés de Panticosa. Gramática. Colección de Estudios Altoaragoneses. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses. ISBN 84-398-7908-3.