L'aragonita és un mineral de la classe dels carbonats, una de les formes cristal·lines del carbonat de calci (CaCO3) més comunes, juntament amb la calcita.

Infotaula de mineralAragonita
Aragonite 2 Enguidanos.jpg
Fórmula químicaCaCO3
EpònimMolina de Aragón
Localitat tipusriu Gallo, Molina de Aragón, Guadalajara, Castella - la Manxa, Espanya
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.V/B.04
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lípseudohexagonal, cristalls prismàtics, acicular, columnar, globular, reniforme, pisolític, coral·loide, estalactític, bandejat
Estructura cristal·linaa = 4.95 Å, b = 7.96 Å, c = 5.74 Å; Z = 4
Simetriaròmbic (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorblanc, groc clar, groguenc, gris, rosat, violeta, vermell, taronja, blavós, verd
Maclespolisintètiques parel·leles a {100}, cíclicament {110}
Exfoliaciódistinta {010}, imperfecta {110} i {011}
Fracturasubconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria, mat, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida a transparent
Gravetat específica2,95
Densitat2,95
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.529 - 1.530 nβ = 1.680 - 1.682 nγ = 1.685 - 1.686
Birefringènciaδ = 0,156
Angle 2V18°
Fluorescènciarosa pàl·lid, groc, blanc o blavós
Fosforescènciaverdós o blanc (LW UV); groguenc (SW UV)
Més informació
Estatus IMAaprovat, mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació1797
Referències[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

L'aragonita s'assembla molt a la calcita, però és més soluble en aigua; és per això que tendeix a transformar-se en calcita al llarg dels anys. L'aragonita també pertany a una sèrie isomorfa, això és, un grup de minerals que pertanyen a la mateixa classe i presenten la mateixa estructura cristal·lina, però la composició de la qual és diferent. És el membre principal del grup aragonita, al qual dóna nom. És el segon polimorf més comú de carbonat de calci natural (després de la calcita).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aragonita pertany a "05.AB: carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els minerals següents: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

FormacióModifica

L'aragonita es forma a partir d'aigües termals o guèisers, és a dir, aigües filtrades que han entrat en contacte amb roques molt calentes situades a gran profunditat i que han tornat a emergir a la superfície. Aquestes aigües incorporen ions dels minerals de les roques que troben al seu pas, entre aquests, el calci. A mesura que les aigües termals s'evaporen, el calci que contenen precipita i, quan entra en contacte amb l'aire, es combina amb l'oxigen i el diòxid de carboni formant els cristalls de l’aragonita.

L'aragonita pot trobar-se formant estalactites en coves. També pot localitzar-se en roques metamòrfiques o en roques sedimentàries dels fons oceànics, així com en els esquelets de molts organismes marins vius, com els mol·luscs o els coralls, o recentment fossilitzats. A més, és comuna en zones oxidades de jaciments metàl·lics.

 
Vista amb el microscopi petrogràfic del centre de la usual macla triple de l'aragonita, en què s'evidencia que hi ha 3 orientacions cristal·logràfiques diferents

Llocs on es trobaModifica

Els jaciments d'aragonita més importants es troben a l'estat espanyol, entre els quals destaquen el de la localitat de Luzón (Guadalajara), i els de Minglanilla, a Conca, on es troba en una gran varietat de colors. Poden trobar-se cristalls pseudohexagonals a Itàlia i Sicília, agregats en pinya al Marroc i varietats estalactítiques i coral·loides a Arizona, Chihuahua (Mèxic), França (de color blau), Àustria i Itàlia.

A Eslovàquia, hi ha una cova sencera formada d'aragonita, anomenada Ochtinská. Aquesta cova està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i és una de les tres coves d'aragonita que s'han descobert en el món fins al moment.

Als Països Catalans, els jaciments més importants són a Bolbait (Canal de Navarrès), Cirat (Alt Millars), Mura (Bages), Sogorb i Soneixa (Alt Palancià) i Villargordo del Cabriol (Plana d'Utiel).

HistòriaModifica

El nom aragonita el va proposar el mineralogista Abraham Gottlob Werner, que l'any 1788 va definir l'espècie mineral a partir d'uns exemplars procedents de Molina de Aragón, a Guadalajara, que ell va atribuir erròniament a Aragó. Els miners l'anomenaven flor de ferro perquè era freqüent trobar-ne als dipòsits d'aquest metall.

Grup aragonitaModifica

El grup aragonita està compost per quatre carbonats ortoròmbics. Els cations d'aquests estan disposats en una estructura propera a la forma hexagonal, produint la marcada simetria pseudohexagonal, com s'il·lustra als seus angles i per les característiques macles mimètiques d'aquestes espècies. Només substitucions parcials de solució sòlida dels cations s'estenen entre els membres d'aquest grup a temperatura ambient. Una sèrie completa s'estén entre l'estroncianita i la witherita a temperatures elevades.

Els minerals que integren aquest grup són: l'aragonita, la cerussita, l'estroncianita i la witherita.[3]

VarietatsModifica

  • Aragonita Satin Spar és el nom d'una varietat fibrosa d'aragonita emprada com a gemma, trobada a Crystal Lake Cave, Iowa, Estats Units.[4]
  • Flos ferri, literalment 'flor de ferro', també coneguda com a aragonita coral·loide, és una varietat estalactítica originària de Styrian Erzberg, Estíria, Àustria.[5]
  • Mossottita, o estronciaragonita, és una varietat que conté estronci, amb fórmula (Ca,Sr)CO3.[6]
  • Nicholsonita, o zincaragonita, és una varietat rica en zinc, originària de la mina Wolftone, Leadville, Colorado, Estats Units, i que també ha sigut localitzada al Tsumeb, Namíbia.[7]
  • Tarnowitzite, o aragonita plúmbica, és una varietat que conté plom. Va ser anomenada així el 1841 per August Breithaupt, per la seva localitat tipus: Tarnowskie Góry, Alta Silèsia, Polònia.[8][9]

ReferènciesModifica

  1. «Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  2. «Aragonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 febrer 2014].
  3. «Aragonite group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  4. «Aragonite Satin Spar» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  5. «Flos Ferri» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  6. «Strontian Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  7. «Zincian Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  8. «Tarnowitzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
  9. «Plumboan Aragonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].

Articles relacionatsModifica