Aranya blanca

peix de la família dels traquínids

L'aranya blanca, aranya monja, peix aranya o dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor.[1]

Infotaula d'ésser viuAranya blanca
Trachinus draco Modifica el valor a Wikidata

Aranya blanca de Giglio illa, a la costa de la Toscana Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198719 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaTrachinidae
GènereTrachinus
EspècieTrachinus draco Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Epònimdrac Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica
 
Il·lustració d'una aranya blanca de l'any 1898.
  • Talla: màxima de 45 cm, comuna entre 10 i 30 cm.
  • Cos allargat i comprimit.
  • Peduncle caudal curt.
  • Escates cicloides, disposades en files oblíqües sobre els flancs.
  • Línia lateral rectilínia i que consta de 80 a 83 escates.
  • Cap petit i compacte; musell curt.
  • Els ulls estan situats a prop del perfil dorsal; marge anterosuperior amb 2 o 3 espines.
  • Boca obliqua, no protràctil.
  • Dents petites sobre les mandíbules i el paladar.
  • L'opercle presenta una gran espina que està connectada amb una glàndula verinosa; 15 branquispines sobre el braç inferior del primer arc branquial.
  • Dues aletes dorsals; la primera, curta i espinosa que també connecten amb una glàndula verinosa, i la segona, més llarga, està formada per radis tous.
  • L'aleta anal, llarga, amb espines i radis tous.
  • Les pectorals, més o menys, arrodonides.
  • Les ventrals, en posició jugular.
  • L'aleta caudal, una mica escotada.
  • Coloració del dors marró verdós amb taques fosques al cap.
  • Flancs de color blanc groguenc, amb nombroses línies marrons, blaves i grogues oblíqües.
  • Regió ventral blanca.

Comportament

modifica

Espècie bentònica sobre fons de sorra i de fang, des de la línia de costa fins als 300 m, però sobretot, entre els 5 i 10 m.

Toxicitat

modifica

El verí potencialment letal de T. draco està compost d'una polipèptid de 105 kDa anomenat Dracotoxina. Aquest polipèptid té propietats de despolarització de la membrana cel·lular, així com propietats hemolítiques. Aquesta toxina sol provocar símptomes lleus com nocicepció i inflamació, no obstant, si el verí esdevé sistèmic pot provocar canvis en la pressió arterial i aturades cardiorespiratòries.[2]

Alimentació

modifica

S'alimenta de petits invertebrats, sobretot crustacis.

Reproducció

modifica

La reproducció té lloc entre primavera i estiu; la primera maduresa sexual es produeix quan tenen 3 anys.

 
Exemplars d'aranya blanca.

Distribució geogràfica

modifica

S'estén arreu de la Mediterrània i de la mar Negra. A l'Atlàntic Oriental, des de Noruega fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira i Canàries.

Espècie comercial de carn, relativament apreciada, que forma part de la morralla.

Pesca semiindustrial i artesanal. Es captura amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls, palangres de fons i línies de mà.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències

modifica
  1. «Aranya blanca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Almada, Vítor C.; Henriques, M.; Gonçalves, E. J. J. «Ecology and behaviour of reef fishes in the temperate north-eastern Atlantic and adjacent waters» (en anglès). Behaviour and Conservation of Littoral Fishes, 1999, pàg. 33–69.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica