Aranya de cap negre

espècie de peix

L'aranya de cap negre, aranya capçuda, aranya de roca, aranya negra, aranya roquera, aranya sardinera o aranya sugra (Trachinus radiatus) és una espècie de peix de la família dels traquínids i de l'ordre dels perciformes.

Infotaula d'ésser viuAranya de cap negre
Trachinus radiatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198720 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaTrachinidae
GènereTrachinus
EspècieTrachinus radiatus Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims
  • Pseudotrachinus pardalis (Bleeker, 1861)
  • Pseudotrachinus radiatus (Cuvier, 1829)
  • Trachinus pardalis (Bleeker, 1861)
  • Trachinus vainus (Rafinesque, 1810)

Morfologia modifica

  • Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.[1]
  • El cos és allargat i comprimit lateralment.
  • El cap és gros i ample.
  • La boca és ampla i obliqua.
  • Els ulls es troben en posició laterodorsal i sobre d'ells hi ha dues petites espines.
  • Darrere els ulls hi ha tres plaques òssies amb línies radials.
  • L'opercle té una espina, i tant aquesta espina com les de la primera dorsal estan connectades a una glàndula verinosa.
  • Té dues aletes dorsals. A la primera hi ha sis espines. La segona és més curta que l'anal.
  • Les pectorals són posteriors a les pèlviques.
  • Les pèlviques són petites.
  • La caudal és recta, lleugerament còncava al centre.
  • El dors és de color gris i marró.
  • En els costats, de color gris, hi ha punts i cercles negres.
  • El ventre és blanc amb tons blaus.
  • Té una taca negra a la primera dorsal.[2]

Reproducció modifica

Es reprodueix durant l'estiu.[3]

Alimentació modifica

Menja peixos i crustacis bentònics.[3]

Hàbitat modifica

És bentònica de fons sorrencs i fangosos entre els 20 i 200 m de fondària, on s'enterra dins la sorra esperant el pas de les preses.[3]

Distribució geogràfica modifica

Es troba des de Gibraltar fins al Golf de Guinea. També a la Mediterrània.[1]

Interès pesquer modifica

Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls, fluixa i volantí. Es pot capturar amb fusell però s'ha d'anar amb compte amb les picades en manipular-les i perquè pot atacar quan es veu reflectida a les ulleres (s'aixeca del fons nedant cap a la superfície donant voltes i aixecant l'aleta dorsal).[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 FishBase (anglès)
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 217.
  3. 3,0 3,1 3,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 217.
  4. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 218.

Bibliografia modifica

  • Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aranya de cap negre