Tetraníquids

(S'ha redirigit des de: Aranya roja)

Els tetraníquids (Tetranychidae) són una família d’àcars (altrament dits “aranyes roges”) que conté unes 1.200 espècies.[1] Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda protectora i causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d’alimentar-se.[2] Un membre d’aquesta família, Tetranychus urticae se sap que s’alimenta de més de 1000 espècies de plantes.

Infotaula d'ésser viuTetraníquids
Tetranychidae modifica
Tetranychus urticae with silk threads.jpg
Tetranychus urticae modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreTrombidiformes
SuperfamíliaTetranychoidea
FamíliaTetranychidae modifica
Donnadieu, 1875
Subfamílies i tribus
Bryobinae Berlese
  • Bryobini Reck
  • Hystrichonychini Pritchard & Baker
  • Petrobiini Reck

Tetranychinae Berlese

  • Tenuipalpoidini Pritchard & Baker
  • Tetranychini Reck

DescripcióModifica

Els membres d’aquesta família d’àcars fan menys d’1 mm de llarg i tenen color diversos. Els seus ous són inicialment esfèrics i transparents i les teranyines serveixen de protecció a les seves colònies contra els depredadors.[2]

Cicle vitalModifica

 
Aranyes roges en un llimoner

Les condicions ambientals càlides i seques afavoreixen la seva proliferació, ja que aleshores els ous es desclouen en uns tres dies i en cinc dies més ja són madurs sexualment. Una sola femella d’aquest àcar pot tenir una descendència d’un milió d’individus en tan sols un mes. Un cicle vital tan accelerat permet a aquests àcars adaptar-se al plaguicides químics produint resistències a la seva matèria activa i fer-lo in-efectiu.[3]

Aquests àcars, com també els himenòpters i alguns homòpters, són arrenotocs (una forma de partenogènesi): les femelles són diploides i els mascles haploides.[4] Els ous fertilitzats donen femelles diploides i els no fertilitzats donen, exclusivament, mascles haploides.

GèneresModifica

El membre més conegut d’aquest grup és Tetranychus urticae, que té una distribució cosmopolita,[5] i ataca moltes plantes incloent les hortícoles.[3] Altres espècies amb importància comercial són Panonychus ulmi (dels arbres fruiters) i Panonychus citri (dels cítrics).

La família es subdivideix en les següents subfamílies, tribus i gèners:[6]

Bryobinae Berlese
  • Bryobini Reck
  • Hystrichonychini Pritchard & Baker
  • Petrobiini Reck
Tetranychinae Berlese
  • Eurytetranychini Reck
  • Tenuipalpoidini Pritchard & Baker
  • Tetranychini Reck


ReferènciesModifica

  1. H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Introduction». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 1–3. ISBN 9789004110878. 
  2. 2,0 2,1 Yutaka Saito. «Plant mites». A: Plant Mites and Sociality: Diversity and Evolution. Springer, 2009, p. 5–38. DOI 10.1007/978-4-431-99456-5_2. ISBN 9784431994558. 
  3. 3,0 3,1 Thomas R. Fasulo & H. A. Denmark. «Twospotted spider mite». Featured Creatures. University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences, desembre 2009. [Consulta: 20 maig 2011].
  4. Graham Bell. «Parthenogenesis and vegetative reproduction in multicellular animals». A: The Masterpiece of Nature: the Evolution and Genetics of Sexuality. Cambridge University Press, 1982, p. 160–331 (Croom Helm applied biology series). ISBN 9780856647536. 
  5. D. A. Raworth, D. R. Gillespie, M. Roy & H. M. A. Thistlewood. «Tetranychus urticae Koch, twospotted spider mite (Acari: Tetranychidae)». A: Peter G. Mason & John Theodore Huber. Biological Control Programmes in Canada, 1981–2000. CAB International, 2002, p. 259–265. ISBN 9780851995274. 
  6. H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Key to the genera of the world». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 5–11. ISBN 9789004110878. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetraníquids