Tetraníquids
Els tetraníquids (Tetranychidae) són una família d'àcars (altrament dits “aranyes roges”) que conté unes 1.200 espècies.[1] Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda protectora i causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d'alimentar-se.[2] Un membre d'aquesta família, Tetranychus urticae se sap que s'alimenta de més de 1000 espècies de plantes.
Tetranychidae  | |
|---|---|
 aranya roja comuna | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Trombidiformes |
| Superfamília | Tetranychoidea |
| Família | Tetranychidae Donnadieu, 1875 |
| Subfamílies i tribus | |
Bryobinae Berlese
Tetranychinae Berlese
| |
Descripció modifica
Els membres d'aquesta família d'àcars fan menys d'1 mm de llarg i tenen color diversos. Els seus ous són inicialment esfèrics i transparents i les teranyines serveixen de protecció a les seves colònies contra els depredadors.[2]
Cicle vital modifica
Les condicions ambientals càlides i seques afavoreixen la seva proliferació, ja que aleshores els ous es desclouen en uns tres dies i en cinc dies més ja són madurs sexualment. Una sola femella d'aquest àcar pot tenir una descendència d'un milió d'individus en tan sols un mes. Un cicle vital tan accelerat permet a aquests àcars adaptar-se al plaguicides químics produint resistències a la seva matèria activa i fer-lo in-efectiu.[3]
Aquests àcars, com també els himenòpters i alguns homòpters, són arrenotocs (una forma de partenogènesi): les femelles són diploides i els mascles haploides.[4] Els ous fertilitzats donen femelles diploides i els no fertilitzats donen, exclusivament, mascles haploides.
Mesures de contraaссió modifica
Àcars depredadors
Els àcars depredadors de la família Phytoseiidae mengen aranyes vermelles adultes, els seus ous a totes les etapes intermèdies del seu desenvolupament. Els àcars depredadors poden consumir a 5 àcars aranya adults o 20 ous per dia.
Sabó insecticida
L'esprai de sabó insecticida és efectiu contra els àcars. Està disponible en comerços o es pot fabricar amb certs tipus de sabó de rentar. No obstant això, atès que també mata els àcars depredadors, no se'n recomana l'ús si aquests últims són presents.[5]
Oli de neem
L'oli de neem genera una pel·lícula que asfixia els àcars.[6] No obstant això, un cop aplicat no n'hi ha prou. Un estudi va mostrar que augmentar el CO2 al 20% provoca la mort del 99% dels àcars després de 113 hores a temperatura de 20 °C. El temps es pot reduir a 15,5 hores quan la temperatura puja a 40 °C.[7] Els àcars aranya també són sensibles a les temperatures i la humitat més baixes.
Acaricides
Els acaricides s'apliquen als cultius agriculs per controlar els àcars. Aquests poden ser de naturalesa sistèmica o no sistèmica i poden ser resistents, assegurant una activitat residual durant més dun mes. Els desavantatges inclouen l'alt potencial per desenvolupar resistència a les poblacions d'àcars, com s'observa amb generacions anteriors d'acaricides, i la toxicitat d'alguns acaricides per als peixos. Per tant, cal escollir correctament les mesures de precaució i mode d'aplicació adequades per minimitzar els riscos.[8][9]
Gèneres modifica
El membre més conegut d'aquest grup és Tetranychus urticae, que té una distribució cosmopolita,[10] i ataca moltes plantes incloent les hortícoles.[3] Altres espècies amb importància comercial són Panonychus ulmi (dels arbres fruiters) i Panonychus citri (dels cítrics).
La família es subdivideix en les següents subfamílies, tribus i gèners:[11]
- Bryobinae Berlese
- Bryobini Reck
- Neoschizonobiella Tseng
- Sinobryobia Ma et al.
- Marainobia Meyer
- Bryobia Koch
- Toronobia Meyer
- Pseudobryobia McGregor
- Strunkobia Livshitz & Mitrofanov
- Mezranobia Athias-Henriot
- Eremobryobia Strunkova & Mitrofanov
- Bryobiella Tuttle & Baker
- Hemibryobia Tuttle & Baker
- Hystrichonychini Pritchard & Baker
- Bryocopsis Meyer
- Tetranychopsis Canestrini
- Notonychus Davis
- Dolichonobia Meyer
- Monoceronychus McGregor
- Mesobryobia Wainstein
- Hystrichonychus McGregor
- Parapetrobia Meyer & Rykev
- Peltanobia Meyer
- Tauriobia Livshitz & Mitrofanov
- Aplonobia Womersley
- Paraplonobia Wainstein
- Beerella Wainstein
- Magdalena Baker & Tuttle
- Porcupinychus Anwarullah
- Afronobia Meyer
- Petrobiini Reck
- Neotrichobia Tuttle & Baker
- Schizonobiella Beer & Lang
- Schizonobia Womersley
- Dasyobia Strunkova
- Lindquistiella Mitrofanov
- Edella Meyer
- Petrobia Murray
- Tetranychinae Berlese
- Eurytetranychini Reck
- Atetranychus Tuttle et al.
- Synonychus Miller
- Eurytetranychus Oudemans
- Eurytetranychoides Reck
- Eutetranychus Banks
- Meyernychus Mitrofanov
- Aponychus Rimando
- Paraponychus Gonzalez & Flechtmann
- Sinotetranychus Ma & Yuan
- Anatetranychus Womersley
- Duplanychus Meyer
- Tenuipalpoidini Pritchard & Baker
- Eonychus Gutierrez
- Crotonella Tuttle et al.
- Tenuipalpoides Reck & Bagdasarian
- Tenuipalponychus Channabasavanna & Lakkundi
- Tetranychini Reck
- Brevinychus Meyer
- Sonotetranychus Tuttle et al.
- Mixonychus Meyer & Ryke
- Evertella Meyer
- Panonychus Yokoyama
- Allonychus Pritchard & Baker
- Schizotetranychus Trägårdh
- Yunonychus Ma & Gao
- Yezonychus Ehara
- Neotetranychus Trägårdh
- Acanthonychus Wang
- Mononychellus Wainstein
- Platytetranychus Oudemans
- Eotetranychus Oudemans
- Palmanychus Baker & Tuttle
- Atrichoproctus Flechtmann
- Xinella Ma & Wang
- Oligonychus Berlese
- Hellenychus Gutierrez
- Tetranychus Dufour
- Amphitetranychus Oudemans
Referències modifica
- ↑ H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Introduction». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 1–3. ISBN 9789004110878.
- ↑ 2,0 2,1 Yutaka Saito. «Plant mites». A: Plant Mites and Sociality: Diversity and Evolution. Springer, 2009, p. 5–38. DOI 10.1007/978-4-431-99456-5_2. ISBN 9784431994558.
- ↑ 3,0 3,1 Thomas R. Fasulo & H. A. Denmark. «Twospotted spider mite». Featured Creatures. University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences, desembre 2009. [Consulta: 20 maig 2011].
- ↑ Graham Bell. «Parthenogenesis and vegetative reproduction in multicellular animals». A: The Masterpiece of Nature: the Evolution and Genetics of Sexuality. Cambridge University Press, 1982, p. 160–331 (Croom Helm applied biology series). ISBN 9780856647536.
- ↑ «How To Get Rid Of Spider Mites On Bonsai Trees». bonsaiable.com. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «How to get rid of Spider Mites». giyplants.com. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «Oxygen, Carbon Dioxide, and Temperature Effects on Mortality Responses of Diapausing Tetranychus urticae». doi.org. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «Genetic Basis of Resistances to Chlorfenapyr and Etoxazole in the Two-Spotted Spider Mite». doi.org. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «All Miticides Are Not Created Equal». hyg.ipm.illinois.edu. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ D. A. Raworth, D. R. Gillespie, M. Roy & H. M. A. Thistlewood. «Tetranychus urticae Koch, twospotted spider mite (Acari: Tetranychidae)». A: Peter G. Mason & John Theodore Huber. Biological Control Programmes in Canada, 1981–2000. CAB International, 2002, p. 259–265. ISBN 9780851995274.
- ↑ H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Key to the genera of the world». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 5–11. ISBN 9789004110878.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetraníquids |
- «Bryobia praetiosa, clover mite». Featured Creatures. University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences.
- «Oligonychus ilicis, southern red mite». Featured Creatures. University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences.