Arbëreshë

Els Arbëreshë són una minoria d'ètnia albanesa que viu a Itàlia. En són uns 100.000, dels quals uns 80.000 encara parlen l'albanès i viuen a 46 comunes de Sicília, Basilicata, Calàbria, Molise, Pulla, Campània i Abruços. Són cristians albanesos i s'hi establiren pels voltants del segle xvi. Tenen un cert reconeixement lingüístic, a diferència dels de Grècia, i darrerament s'han vist reforçats pels nous immigrats albanesos.

Proposta de bandera pels arbëreshë
Proposta de bandera arbereshe
Bandera albanesa a Contessa Entellina/Kundisa
Dones amb vestit tradicional albanès a San Basile
Artesania albanesa

DistribucióModifica

 
Albanesos per regions:
  • Abruços, 500
  • Basilicata, 9.000
  • Calàbria, 88.000
  • Campània, 2.000
  • Molise, 25.000
  • Pulla, 113.000
  • Sicília, 64.000
  •  
    Mapa etnogràfic de 1859

    Estatut políticModifica

     
    Senyalització bilingüe a Piana degli Albanesi

    No es troben sota la protecció de l'article 6 de la constitució italiana, ja que no els esmenta. Nogensmenys, l'estatut de la Regió de Calàbria reconeix l'herència històrica, cultural i artística dels pobladors d'origen albanès i grec, i la promoció de l'ensenyament d'ambúes llengües allà on es parlin.

    L'article 5 de l'estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats "promoure i renovar l'apreciació de l'originalitat de l'herència lingüística i cultural de les comunitats locals". I l'estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l'herència històrica i lingüística, així com els tradicions familiars de les comunitats ètniques del territori. Això només s'ha traduït en algunes retolacions bilingües.

    Pel que fa a l'ensenyament, no està inclòs en el programa oficial d'estudis de preescolar ni de primària, llevat de com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundària, només a l'institut de Shën Mitri (San Demetrio Corone) es fan cursos d'albanès. A l'ensenyament tècnic és totalment absent. Pel que fa a l'ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Nàpols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d'albanès. L'AIADI va organitzar cursos d'albanès per a mestres de primària del 1965 al 1975.

    Situació actualModifica

    En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 n'hi havia 4.000 d'emigrats a Roma, i pateixen un fort fenomen de despoblació similar al resta de la regió, ja que han d'emigrar per millorar econòmicament. Així, es calcula que han perdut el 20% dels efectius en els darrers vint anys.

    Sembla que ja s'establiren alguns al territori en els segles XIII-XIV, i foren reforçats per emigracions del segle XV de catòlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, a causa de la Caiguda de Constantinoble (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia administrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, però en el segle XVII els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catòlica. Durant el segle xix prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albanès. La caiguda en l'ús de la llengua es deu a quatre factors principals:

    • La dispersió territorial de les comunitats albaneses
    • Influència del sistema educatiu, que facilita la diglòssia
    • Influència dels mitjans de comunicació social, tots en italià
    • Emigració massiva d'albanesos ètnics a causa de la precària situació econòmica.

    Organitzacions arberesheModifica

    Durant els anys seixanta i setanta van aparèixer diverses associacions italo-albaneses, les més important de les quals eren:

    • A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jöne (La nostra llar).
    • A Calàbria, l'Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Ynë (El nostre país); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l'AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Arebereshë (Món albanès) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de ràdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arbereshë; la Unione della Communità Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jöne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arberesh di San Benedetto Ullano.
    • Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleïade) i Flammuri.
    • A Molise, la revista Gluhia Jöne e Bukur.
    • A Puglia, la revista Zeri i Arbereshet.
    • A Sicília, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Laimtari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l'Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tin'zoti (Paraula de Déu), l'Associazione teatrale Ansambli i Teatrit Popullor Arbëresh, l'Associazione musicale Dhëndurët e Arbërit i culturale Fjala e re.

    Presència als mitjans de comunicacióModifica

    No hi ha cap diari en albanès, però sí que algunes publicacions reben subsidis per incloure continguts en albanès:

    • Zjarri (Foc), de caràcter lingüístic i científic, publicat de manera irregular, amb un 30% de continguts en albanès.
    • Katundi Ynë, revista quatrimestral amb un 20-30% en albanès
    • Kalendari i Arbëreshvet, anyal, amb un 80-90% en albanès
    • Mondo Albanese, revista trimestral

    D'altres són Zë i Arbëreshvet i l'aparició d'alguns articles en albanès al diari italià Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albanès, però, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albanès, destinat, però, a Albània.

    Pel que fa a la ràdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albanès, però cap d'elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.

    Frases en arbëreshëModifica

    albanès   Arbëreshë   italià  
    Përshëndetje Falem Ciao
    Çfarë po bën? Çë bën? Che fai?
    Si jeni? Si je? / Si rrì? Come stai?
    Shumë mirë Shumë / Ndutu mirë Molto bene
    Faleminderit Haristis Grazie
    Flet shqip? Flet arbërisht? Parli albanese?
    Flas pak Flas pak Parlo poco
    Ku je? Ku ndodhe / Ku je? Dove sei?
    Unë jam nga Vlorë U jam ka Vlorë Io sono di Valona
    Je Shqiptar? Je Arbëresh? Sei Albanese?
    Ju lutem Ju parkales Per favore
    E kënaqur që u njohëm Gezonem të të njoh Piacere di averti conosciuto
    Mirëmëngjes Mirë menatë Buon mattino
    Të jeni mirë / Kujdhesë Të jesh me shëndetë / Ruaj Stammi bene / Attento
    Si ju quajnë? Si të thonë? Come ti chiami?
    Unë quhem Ëngjëlliqe Mua më thonë Ëngjëlliqe Mi chiamo Angela
    Më vjen keq / Më falë Ndjésë / Ka më ndjésh Scusa / Mi scuso
    Nuk e kuptova Nëng / Ngë e ndëlgova Non ho capito
    Mirupafshim Qavarrisu Arrivederci
    Po O / Ëj
    Jo Jo No

    LecturesModifica

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbëreshë