Ares I-X va ser el primer vol de prova i proptotip del projecte Ares I de vehicles de llançament tripulats que va ser desenvolupat per la NASA. l'Ares I-X va ser llançat amb èxit el 28 d'octubre del 2009.[1][2] El cost del projecte va ser de 445 milions de dòlars.[3]

Infotaula d'organitzacióAres I-X
AresIX patch02.svg
Insígnia de l'Ares IX modifica
Dades
TipusPrototip modifica

La nau espacial Ares I-X, utilitzada en el vol de prova, és similar en la forma, el pes i la mida a la configuració que hi havia planejada per a les posteriors naus Ares I, però el maquinari informàtic intern era molt diferent. Les naus espacials Ares I tenien com a objectiu llançar les naus espacials Orion que ja seran tripulades. Junt amb el sistema de llançament Ares V i el destinat a la lluna Altair, l'Ares I i l'Orion van ser part del Projecte Constel·lació de la NASA, amb l'objectiu de desenvolupar naus espacials tripulades per al moment que, com estava previst, l'any 2011 després de la retirada de la flota del Transbordador Espacial.

ConfiguracióModifica

Dades de la secció: AIAA[4]

El pes del coet és de 816.466 kg.[5]

Objectius de la provaModifica

El Ares I-X és el primer vol de prova del vehicle Ares I. Els objectius de la prova inclouen:

  • Demostrar del control d'un vehicle similar usant algorismes de control similars als usats pel Ares I.
  • Realitzar un esdeveniment de separació d'etapes, en vol, d'una etapa similar a la primera del Ares I i una etapa superior de prova.
  • Demostrar l'assemblatge i recuperació d'una primera etapa tipus Ares I en el Kennedy Space Center (KSC).
  • Demostrar la seqüència de separació de la primera etapa, mesurament de la dinàmica de l'entrada atmosfèrica, i rendiment del paracaigudes.
  • Caracteritzar la magnitud integrada del parell de torsió del vehicle durant el vol de la primera etapa.

A més el vol té diversos objectius secundaris, que inclouen:

  • Quantificar l'efectivitat dels motors de frenat de l'accelerador de la primera etapa.
  • Caracteritzar els entorns induïts i les càrregues en el vehicle durant l'ascens.
  • Demostrar un procediment per determinar la posició del vehicle per orientar el sistema de control de vol.
  • Caracteritzar les càrregues induïdes sobre el vehicle de prova mentre està en la plataforma d'enlairament.
  • Avaluar el rendiment dels línies elèctriques de la primera etapa.

El perfil de vol del Ares I-X (Figura X) s'aproxima bastant a les condicions de vol que el Ares I experimenta passant Mach 4.5, a una altitud d'uns 39.600 m (130.000 peus) i amb una pressió dinàmica màxima («Max Q») d'aproximadament 38,3 quilo-pascals (800 lliures per peu quadrat).

 
El coet es divideix en diferents parts durant diferents instants del llançament.

Figura X: El perfil de vol del Ares I-X s'assembla al dels vols sense tripulació del Saturn I de la dècada dels 1960s, que van comprovar el concepte de propulsió del Saturn.

Mentre el vehicle vola i se separa la primera etapa, el vol de prova a més verifica el rendiment i la dinàmica del coet accelerador sòlid en una disposició de «pal únic», que és diferent que la configuració anterior de doble coet accelerador sòlid amb el tanc extern en el costat del transbordador espacial.[6]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Ares I-X Best Estimated Trajectory and Comparison with Pre-Flight Predictions». American Institute of Aeronautics and Astronautics.
  2. «Ares I-X Range Safety Trajectory Analyses Overview and Independent Validation and Verification». NASA.
  3. Harwood, William «Ares I-X rocket hauled to launch pad for critical test flight | The Space Shot – CNET News». News.cnet.com, 20-10-2009 [Consulta: 1r març 2011].
  4. AIAA: Ares I-X Configuration Còpia de fitxer en la Wayback Machine., Oct. 2007
  5. Tariq Malik «NASA Unveils Ares 1-X Rocket for Historic Test Flight». Fox News, 21-10-2009.
  6. «NASA - NASA's Ares I-X Rocket».

Referències i enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ares I-X