Obre el menú principal
Viquipèdia

Argentona

municipi de Catalunya

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins a gairebé la costa. Limita amb Dosrius i la Roca del Vallès al nord, amb Mataró a l'est, amb Òrrius a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud. El 17 de setembre del 2012, Argentona va ser proclamada Territori Català Lliure.[1]

Infotaula de geografia políticaArgentona
Flag of Argentona.svg Escut d'Argentona
Escut d'Argentona
Sant Julià Argentona.JPG
Església de Sant Julià
Sobrenom Repicatruges
Localització
Localització d'Argentona respecte del Maresme.svg
 41° 33′ 21″ N, 2° 24′ 09″ E / 41.555833333333°N,2.4025°E / 41.555833333333; 2.4025
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme
Població
Total 12.295 (2018)
• Densitat 484,06 hab/km²
Llar 75 (1553)
Gentilici argentoní, argentonina
Geografia
Superfície 25,4 km²
Altitud 88 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Eudald Calvo i Català (13 juny 2015) (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 08310
Fus horari
Codi de municipi INE 08009
Codi territorial IDESCAT 080095
Altres
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
La Roca del Vallès Dosrius
Òrrius Brosen windrose-fr.svg Mataró
Cabrils Cabrera de Mar

Llocs d'interèsModifica

  • Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves col·leccions són càntirs, cànters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.[2]
  • Casa Garí: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
  • Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
  • Baró del Viver: Casa d'estil modernista amb uns jardins de gran valor estètic.
  • Passeig Baró de Viver: Magnífiques residències d'estiu de la burgesia barcelonina.Urbanitzat a finals del segle XIX, es conserven nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques. En aquesta avinguda reconeixerem, a primer cop d'ull, la bellesa de la Casa Mora, edifici singular per la seva decoració. Hi destaquen els elements d'inspiració àrab, combinats amb motius noucentistes.
  • Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb façana d'estil plateresc[3]
  • Església de Sant Julià (s.XVI). D'estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa rematant el portal, i també la capella modernista del Sacrament (1897), obra de Puig i Cadafalch. Cal destacar a l'interior del temple els tapissos de Josep Grau Garriga i el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat, obra de la nissaga d'artistes locals formada per Rodolf Tur i els seus fills Lídia, Rodi i Jordi Tur Font.
  • Can Calopa: Casa pairal del 1661 on destaquen diversos elements decoratius característics del segle XVII. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.
  • Font Picant: indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l'espai és de propietat municipal i s'ha restaurat la font i el seu entorn, que és el punt de partida de les rutes de les fonts i de muntanya.

Celebracions destacablesModifica

La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domènec, el 4 d'agost, i té el seu origen en un aplec d'agraïment al sant per haver sanat les aigües de la vila i en una antiga fira de càntirs. La Xarbotada del Càntir és una festa popular de benedicció de l'aigua, que té lloc el 4 d'agost, per Sant Domènec. El sant va beneir l’aigua infectada d’un pou i aquesta es va tornar miraculosa. La diada té origen en un vot que el poble va fer quan hi va haver unes febrades. La festa inclou el repartiment de l’aigua en càntirs, que és motiu de divertits jocs. Durant aquestes dates també se celebra la Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, coneguda com la Fira del Càntir (del 6 d'agost al 8 d'agost en l'edició de 2010).

La Garrinada és la festa major per als joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Té origen el 1999 amb el Festa'l Fotre, una iniciativa jove alternativa a la festa major de Sant Domingo, coincidint els mateixos dies.[4]

El segon cap de setmana de gener se celebra la Festa Major de Sant Julià o d'hivern. Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzen cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofòbia".

És important també la festa del Corpus que se celebra el primer diumenge de juny, en què els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.

Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un pregó molt crític amb els polítics d'Argentona, l'Església i el capellà de la vila, etc. així com d'un concert amb concurs de disfresses.

Els divendres té lloc el mercat setmanal.

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants
Argentona 8.519
Can Cabot 285
Can Raimí 438
Can Ribosa 51
Can Vilardell 55
Clarà 69
Cros, el 940
Ginesteres, les 973
Madà 257
Pujada, la 60
Sant Jaume de Traià 81
Veïnat de Lladó 4
Veïnat de Pins 44


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
63 - 75 642 1.064 2.061 1.935 1.952 2.014 2.131

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.288 2.615 3.064 2.889 3.522 4.058 6.515 7.995 7.933 8.458

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.676 8.959 9.482 10.056 10.403 11.161 11.544 11.718 11.914 11.963

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
12.051 12.295 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

PolíticaModifica

Legislatura Nom Presa de possessió Abandona el càrrec Partit
I Legislatura Jordi Suari Font 19 d'abril de 1979 19 d'abril de 1983 CiU
II Legislatura Josep Maria Gallifa i Espiell 19 d'abril de 1983 22 de juny de 1987 CiU
III Legislatura Esteve Canal i Gual 22 de juny de 1987 29 d'octubre de 1991 CiU
IV Legislatura Jordi Suari Font 22 de juny de 1991 18 de setembre de 1992 AA
Joaquim Casabella Castells 18 de setembre de 1992 6 de juny de 1995 CiU
V Legislatura Joaquim Casabella Castells 17 de juny de 1995 3 de juliol de 1999 CiU
VI Legislatura Antoni Soy i Casals 3 de juliol de 1999 12 de maig de 2003 L'Entesa per Argentona
VII Legislatura Antoni Soy i Casals 12 de maig de 2003 1 de desembre de 2006 L'Entesa per Argentona
Ester Merino i Tarafa 1 de desembre de 2006 15 de juny de 2007 L'Entesa per Argentona
VIII Legislatura Pep Masó i Nogueras 15 de juny de 2007 1 de juny de 2011 TxA
IX Legislatura Ferran Armengol i Tauran 1 de juny de 2011 13 de juny de 2015 CiU
X Legislatura Eudald Calvo i Català 13 de juny de 2015 present CUP

Edat dels batlles en pendre possessió per primer cop:

J.Suari: 49 anys

J.M.Gallifa: 41

E.Canal: 61

J.Casabella: 53

A.Soy: 49

E.Merino: 38

P.Masó: 55

F.Armengol: 66

E.Calvo: 29

La composició de l'Ajuntament d'Argentona sorgida de les Eleccions municipals de 2015 és la següent:[5]

  • Tots per Argentona: 6
  • Candidatura d'Unitat Popular: 4
  • Esquerra Republicana de Catalunya: 3
  • Partit dels Socialistes de Catalunya: 2
  • Partit Popular: 1
  • Iniciativa per Catalunya: 1
  • Som del Poble: 0
  • Agrupació Argentona: 0
  • Plataforma per Catalunya: 0

Fills il·lustresModifica

Galeria d'imatgesModifica


Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Argentona es declara 'territori català lliure'». El Tot Mataró i Maresme.
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. ↑ J. de Camps i Arboix i F. Català i Roca, Les Cases Pairals Catalanes, Barcelona, 1965 Edicions Destino.
  4. ↑ Vilaweb Pomada, La Carrau i Inadaptats protagonitzen "La Garrinada"
  5. ↑ «Tots per Argentona guanya les eleccions». argentonacomunicacio.cat, 11-05-2011. [Consulta: 11 agost 2013].

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Argentona&oldid=21503842»