Argentona

Argentona
	Escut d'armes
	;
Sobrenom	Repicatruges
Localització
	41° 33′ 21″ N, 2° 24′ 09″ E / 41.555833333333°N,2.4025°ECoord.: 41° 33′ 21″ N, 2° 24′ 09″ E / 41.555833333333°N,2.4025°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Població
Total	12.629 (2021)
• Densitat	497,2 hab./km²
Llars	75 (1553)
Gentilici	Argentoní, argentonina
Geografia
Superfície	25,4 km²
Altitud	88 m
Limita amb	Mataró ; Dosrius ; Cabrils ; la Roca del Vallès ; Cabrera de Mar ; Òrrius
Organització política
• Alcaldessa	Gina Sabadell Simó (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08310
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08009
Codi territorial IDESCAT	080095
Altres
Lloc web	argentona.cat

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins a gairebé la costa. Limita amb Dosrius i la Roca del Vallès al nord, amb Mataró a l'est, amb Òrrius i Cabrils a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud. El 17 de setembre del 2012, Argentona va ser proclamada Territori Català Lliure.^[1]

La Roca del Vallès		Dosrius
Òrrius		Mataró
Cabrils	Cabrera de Mar

HistòriaModifica

Un dels vestigis més antics que prova la població d'Argentona és el jaciment arqueològic de Ca L'Estrada, una necròpolis de l'edat del bronze.^[2] De l'època romana hi ha 32 jaciments arqueològics, tot i la citació escrita més antiga d'Argentona és de l'any 873, en un diploma del rei Lluís II de França referit a l'església de Sant Martí.^[3] Al segle xi, Argentona formava part dels dominis del Castell de Sant Vicenç, sota control dels Santvicenç primer, i els Delbosc a partir de 1352.^[4] En aquella època, se sap de l'existència de l'Església de Sant Julià gràcies a un testament del 1061.^[5] Argentona va tenir el títol de reial vila entre 1419 i 1480, any en què els Delbosc van recuperar algunes possessions de la baronia del Castell, que van mantenir fins al 1660.^[4] El segle xix a Argentona va estar marcat per la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme.^[4] L'any 1840 el terme municipal de la vila va perdre la seva franja costanera en benefici de Mataró, a canvi d'uns terrenys de muntanya.^[5]

Llocs d'interèsModifica

Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves col·leccions són càntirs, cànters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.^[6]
Casa Garí: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Baró del Viver: Casa d'estil modernista amb uns jardins de gran valor estètic.
Passeig Baró de Viver: Magnífiques residències d'estiu de la burgesia barcelonina.Urbanitzat a finals del segle xix, es conserven nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques. En aquesta avinguda reconeixerem, a primer cop d'ull, la bellesa de la Casa Mora, edifici singular per la seva decoració. Hi destaquen els elements d'inspiració àrab, combinats amb motius noucentistes.
Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb façana d'estil plateresc^[7]
Església de Sant Julià (s.XVI). D'estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa rematant el portal, i també la capella modernista del Sacrament (1897), obra de Puig i Cadafalch. Cal destacar a l'interior del temple els tapissos de Josep Grau Garriga i el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat, obra de la nissaga d'artistes locals formada per Rodolf Tur i els seus fills Lídia, Rodi i Jordi Tur Font.
Can Calopa: Casa pairal del 1661 on destaquen diversos elements decoratius característics del segle xvii. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.
Font Picant: indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l'espai és de propietat municipal i s'ha restaurat la font i el seu entorn, que és el punt de partida de les rutes de les fonts i de muntanya.

Celebracions destacablesModifica

La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domènec, el 4 d'agost, i té el seu origen en un aplec d'agraïment al sant per haver sanat les aigües de la vila i en una antiga fira de càntirs. La Xarbotada del Càntir és una festa popular de benedicció de l'aigua, que té lloc el 4 d'agost, per Sant Domènec. El sant va beneir l'aigua infectada d'un pou i aquesta es va tornar miraculosa. La diada té origen en un vot que el poble va fer quan hi va haver unes febrades. La festa inclou el repartiment de l'aigua en càntirs, que és motiu de divertits jocs. Durant aquestes dates també se celebra la Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, coneguda com la Fira del Càntir (del 6 d'agost al 8 d'agost en l'edició de 2010).

La Garrinada és la festa major per als joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Té origen el 1999 amb el Festa'l Fotre, una iniciativa jove alternativa a la festa major de Sant Domingo, coincidint els mateixos dies.^[8]

El segon cap de setmana de gener se celebra la Festa Major de Sant Julià o d'hivern.

Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzaven cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofòbia", l'última edició va ser l'any 2013.^[9]

És important també la festa del Corpus que se celebra el primer diumenge de juny, en què els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.

Des de l'any 2013 se celebra cada any el festival sense portes d'arts escèniques organitzat pel col·lectiu d'artistes del poble.^[10]

Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un pregó molt crític amb els polítics d'Argentona, l'Església i el capellà de la vila, etc. així com d'un concert amb concurs de disfresses.

Els divendres té lloc el mercat setmanal.

DemografiaModifica

Entitat de població	Habitants
Argentona	8.519
Can Cabot	285
Can Raimí	438
Can Ribosa	51
Can Vilardell	55
Clarà	69
Cros, el	940
Ginesteres, les	973
Madà	257
Pujada, la	60
Sant Jaume de Traià	81
Veïnat de Lladó	4
Veïnat de Pins	44

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
63	-	75	642	1.064	2.061	1.935	1.952	2.014	2.131

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.288	2.615	3.064	2.889	3.522	4.058	6.515	7.995	7.933	7.933

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
8.676	8.959	9.482	10.056	10.403	11.161	11.544	11.718	11.914	11.963

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
12.051	12.295	12.536	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

PolíticaModifica

Legislatura	Nom	Presa de possessió	Abandona el càrrec	Partit
I Legislatura	Jordi Suari Font	19 d'abril de 1979	19 d'abril de 1983	CiU
II Legislatura	Josep Maria Gallifa i Espiell	19 d'abril de 1983	22 de juny de 1987	CiU
III Legislatura	Esteve Canal i Gual	22 de juny de 1987	29 d'octubre de 1991	CiU
IV Legislatura	Jordi Suari Font	22 de juny de 1991	18 de setembre de 1992	AA
	Joaquim Casabella Castells	18 de setembre de 1992	6 de juny de 1995	CiU
V Legislatura	Joaquim Casabella Castells	17 de juny de 1995	3 de juliol de 1999	CiU
VI Legislatura	Antoni Soy i Casals	3 de juliol de 1999	12 de maig de 2003	L'Entesa per Argentona
VII Legislatura	Antoni Soy i Casals	12 de maig de 2003	1 de desembre de 2006	L'Entesa per Argentona
	Ester Merino i Tarafa	1 de desembre de 2006	15 de juny de 2007	L'Entesa per Argentona
VIII Legislatura	Pep Masó i Nogueras	15 de juny de 2007	1 de juny de 2011	TxA
IX Legislatura	Ferran Armengol i Tauran	1 de juny de 2011	13 de juny de 2015	CiU
X Legislatura	Eudald Calvo i Català	13 de juny de 2015	15 de juny de 2019	CUP
XI Legislatura	Eudald Calvo i Català	15 de juny de 2019	4 de març de 2020	Unitat per Argentona
XI Legislatura	Gina Sabadell Simó^[11]	4 de març de 2020		Unitat per Argentona

La composició de l'Ajuntament d'Argentona sorgida de les eleccions municipals de 2015 és la següent:^[12]

Tots per Argentona: 6
Candidatura d'Unitat Popular: 4
Esquerra Republicana de Catalunya: 3
Partit dels Socialistes de Catalunya: 2
Partit Popular: 1
Iniciativa per Catalunya: 1
Som del Poble: 0
Agrupació Argentona: 0
Plataforma per Catalunya: 0

Fills il·lustresModifica

Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851), militar i polític
Jaume Nonell i Mas (1844-1922), autor de treballs per la llengua catalana
Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i polític vinculat a la vila
Francesc Carreras i Candi, historiador i geògraf vinculat a la vila
Enric Granados, músic vinculat a la vila
Eugeni d'Ors, escriptor vinculat a la vila
Lina Casanovas i Berenguer, poetessa honorificada amb el títol de mestra en Gai Saber^{[cal citació]}
Jaume Clavell i Nogueras, escultor
Andreu Català i Ballbona (1922-2004), futbolista
Dr. Gonçal Calvo, metge. Se'l declarà fill adoptiu de la vila i es construí un gegant amb la seva figura
Josep Lladó i Pascual (1933), historiador local i poeta honorificat amb el títol de Mestre en Gai Saber^{[cal citació]}
Joan Collet i Diví, president del RCD Espanyol
Joan Bladé i Sastre, delegat honorífic del CHCaldes