Argentona

Municipi de la comarca del Maresme, Catalunya

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins gairebé la costa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArgentona
Imatge

SobrenomRepicatruges Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 33′ 21″ N, 2° 24′ 09″ E / 41.555833333333°N,2.4025°E / 41.555833333333; 2.4025
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Barcelona

Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona

ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
CapitalArgentona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població12.846 (2023) Modifica el valor a Wikidata (505,75 hab./km²)
GentiliciArgentoní, argentonina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície25,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera d'Argentona Modifica el valor a Wikidata
Altitud88 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal08310 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08009 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080095 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webargentona.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100064847884257 Twitter (X): ajargentona Instagram: ajargentona LinkedIn: ayuntamiento-argentona Youtube: UCiJI5U2BalZxjHPJetItBjg Flickr: argentona Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Limita amb Dosrius i la Roca del Vallès al nord, amb Mataró a l'est, amb Òrrius i Cabrils a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud. El 17 de setembre del 2012, Argentona va ser proclamada Territori Català Lliure.[1]

La Roca del Vallès Dosrius
Òrrius   Mataró
Cabrils Cabrera de Mar

Història

modifica

Un dels vestigis més antics que prova la població d'Argentona és el jaciment arqueològic de Ca L'Estrada, una necròpolis de l'edat del bronze.[2] De l'època romana hi ha 32 jaciments arqueològics, tot i la citació escrita més antiga d'Argentona és de l'any 873, en un diploma del rei Lluís II de França referit a l'església de Sant Martí.[3] Al segle xi, Argentona formava part dels dominis del Castell de Sant Vicenç, sota control dels Sant Vicenç primer, i els Delbosc a partir de 1352.[4] En aquella època, se sap de l'existència de l'Església de Sant Julià gràcies a un testament del 1061.[5] Argentona va tenir el títol de reial vila entre 1419 i 1480, any en què els Delbosc van recuperar algunes possessions de la baronia del Castell, que van mantenir fins al 1660.[4] El segle xix a Argentona va estar marcat per la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme.[4] L'any 1840 el terme municipal de la vila va perdre la seva franja costanera en benefici de Mataró, a canvi d'uns terrenys de muntanya.[5]

Llocs d'interès

modifica
  • Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves col·leccions són càntirs, cànters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.[6]
  • Casa Garí: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
  • Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
  • Baró del Viver: Casa d'estil modernista amb uns jardins de gran valor estètic.
  • Passeig Baró de Viver: Magnífiques residències d'estiu de la burgesia barcelonina.Urbanitzat a finals del segle xix, es conserven nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques. En aquesta avinguda reconeixerem, a primer cop d'ull, la bellesa de la Casa Mora, edifici singular per la seva decoració. Hi destaquen els elements d'inspiració àrab, combinats amb motius noucentistes.
  • Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb façana d'estil plateresc[7]
  • Església de Sant Julià (s.XVI). D'estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa rematant el portal, i també la capella modernista del Sacrament (1897), obra de Puig i Cadafalch. Cal destacar a l'interior del temple els tapissos de Josep Grau Garriga i el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat, obra de la nissaga d'artistes locals formada per Rodolf Tur i els seus fills Lídia, Rodi i Jordi Tur Font.
  • Can Calopa: Casa pairal del 1661 on destaquen diversos elements decoratius característics del segle xvii. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.
  • Font Picant: indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l'espai és de propietat municipal i s'ha restaurat la font i el seu entorn, que és el punt de partida de les rutes de les fonts i de muntanya.

Celebracions destacables

modifica

La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domènec, el 4 d'agost, i té el seu origen en un aplec d'agraïment al sant per haver sanat les aigües de la vila i en una antiga fira de càntirs. La Xarbotada del Càntir és una festa popular de benedicció de l'aigua, que té lloc el 4 d'agost, per Sant Domènec. El sant va beneir l'aigua infectada d'un pou i aquesta es va tornar miraculosa. La diada té origen en un vot que el poble va fer quan hi va haver unes febrades. La festa inclou el repartiment de l'aigua en càntirs, que és motiu de divertits jocs i la Festa del Càntir, que abans es feia coincidir amb la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, coneguda com la Fira del Càntir (del 6 d'agost al 8 d'agost en l'edició de 2010), recentment, aquesta Fira, amb el nom d'Argillà, ha passat a celebrar-se la primera setmana de juliol.

La Garrinada és la festa major per als joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Té origen el 1999 amb el Festa'l Fotre, una iniciativa jove alternativa a la festa major de Sant Domingo, coincidint els mateixos dies.[8]

El segon cap de setmana de gener se celebra la Festa Major de Sant Julià o d'hivern.

Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzaven cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofòbia", l'última edició va ser l'any 2013.[9]

És important també la festa del Corpus que se celebra el primer diumenge de juny, en què els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.

Des de l'any 2013 se celebra cada any el festival sense portes d'arts escèniques organitzat pel col·lectiu d'artistes del poble.[10]

Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un pregó molt crític amb els polítics d'Argentona, l'Església i el capellà de la vila, etc. així com d'un concert amb concurs de disfresses.

Els divendres té lloc el mercat setmanal.

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Argentona 8.519
Can Cabot 285
Can Raimí 438
Can Ribosa 51
Can Vilardell 55
Clarà 69
Cros, el 940
Ginesteres, les 973
Madà 257
Pujada, la 60
Sant Jaume de Traià 81
Veïnat de Lladó 4
Veïnat de Pins 44


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
63 - 75 642 1.064 2.061 1.935 1.952 2.014 2.131

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.288 2.615 3.064 2.889 3.522 4.058 6.515 7.995 7.933 7.933

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.676 8.959 9.482 10.056 10.403 11.161 11.544 11.718 11.914
11.963

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
12.051
12.295
12.536
12.745 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política

modifica
Legislatura Nom Presa de possessió Abandona el càrrec Partit
I Legislatura Jordi Suari Font 19 d'abril de 1979 19 d'abril de 1983 CiU
II Legislatura Josep Maria Gallifa i Espiell 19 d'abril de 1983 22 de juny de 1987 CiU
III Legislatura Esteve Canal i Gual 22 de juny de 1987 29 d'octubre de 1991 CiU
IV Legislatura Jordi Suari Font 22 de juny de 1991 18 de setembre de 1992 AA
Joaquim Casabella Castells 18 de setembre de 1992 6 de juny de 1995 CiU
V Legislatura Joaquim Casabella Castells 17 de juny de 1995 3 de juliol de 1999 CiU
VI Legislatura Antoni Soy i Casals 3 de juliol de 1999 12 de maig de 2003 L'Entesa per Argentona
VII Legislatura Antoni Soy i Casals 12 de maig de 2003 1 de desembre de 2006 L'Entesa per Argentona
Ester Merino i Tarafa 1 de desembre de 2006 15 de juny de 2007 L'Entesa per Argentona
VIII Legislatura Pep Masó i Nogueras 15 de juny de 2007 1 de juny de 2011 TxA
IX Legislatura Ferran Armengol i Tauran 1 de juny de 2011 13 de juny de 2015 CiU
X Legislatura Eudald Calvo i Català 13 de juny de 2015 15 de juny de 2019 CUP
XI Legislatura Eudald Calvo i Català 15 de juny de 2019 4 de març de 2020 Unitat per Argentona
XI Legislatura Gina Sabadell Simó[11] 4 de març de 2020 17 de juny de 2023 Unitat per Argentona
XII Legislatura Montse Capdevila[12] 17 de juny de 2023 TxA

La composició de l'Ajuntament d'Argentona sorgida de les eleccions municipals de 2023, amb una participació del 49,67% (19 punts menys que en les anteriors), fou la següent:[13]

Candidatura/opció Vots % de vot Regidors 2023 Regidors 2019
Tots x Argentona 1.370 28,79% 5 4
Unitat - Argentona per a la República 741 15,57% 3 -
Partit Popular 720 15,13% 3 1
Avancem Junts-Compromís Municipal 564 11,85% 2 2
PSC 554 11,64% 2 2
Ara Pacte Local 364 7,65% 1
ERC 324 6,81% 1 -
Vots nuls 160 3,25%
Vots en blanc 120 2,52%
Participació 4.917 49,67%
Abstenció 4.981 50,32%
Unitat - AxR - ERC 8

Fills il·lustres

modifica

Persones il·lustres nascudes a la vila o nomenades predilectes o adoptives d'Argentona:

Persones vinculades d'una manera directa amb la vila, malgrat no ser-ne fills predilectes ni adoptius:

Galeria d'imatges

modifica


Referències

modifica
  1. «Argentona es declara 'territori català lliure'». El Tot Mataró i Maresme. Arxivat de l'original el 2012-09-24 [Consulta: 12 desembre 2012].
  2. «Jaciment arqueològic. Ca l'Estrada.». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2020].
  3. Graupera, Joaquim. «El culte a Sant Martí de Tours en el Maresme durant el pre-romànic i el romànic». A: VIII Sessió D'Estudis Mataronins 19 D'Octubre de 1991 : Comunicacions Presentades (pdf). Mataró: Museu Arxiu de Santa María, 1992, p. 27-36. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Argentona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 «Història». Ajuntament d'Argentona. [Consulta: 6 octubre 2020].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. J. de Camps i Arboix i F. Català i Roca, Les Cases Pairals Catalanes, Barcelona, 1965 Edicions Destino.
  8. «Pomada, La Carrau i Inadaptats protagonitzen ‘La Garrinada’». Vilaweb, 04-08-2003. [Consulta: 6 juny 2023].
  9. http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Les Dotze Hores Contra el Racisme i la Xenofòbia se sumen al Cap de Setmana per la Solidaritat». [Consulta: 30 octubre 2020].
  10. http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Reapareix el Sense Portes». [Consulta: 30 octubre 2020].
  11. http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Eudald Calvo presenta al ple la seva renúncia a l'alcaldia i a l'acta de regidor». [Consulta: 27 octubre 2020].
  12. «'Hem de reconciliar l'Ajuntament amb la ciutadania'». Ràdio Argentona, 16-06-2023. [Consulta: 7 agost 2023].
  13. NacióDigital. «Resultats eleccions municipals 2023 a Argentona (Maresme)». [Consulta: 7 agost 2023].
  14. «El “Desvio” fa cent anys, gràcies al diputat Carles Padrós». Capgròs, 04-10-2016. [Consulta: 30 setembre 2023].
  15. 15,0 15,1 15,2 «L’artista Joan Pannon, fill predilecte d’Argentona». Capgròs, 15-11-2022. [Consulta: 7 agost 2023].
  16. «Emocionant nomenament a Joan Padrós com a fill predilecte». El Tot Mataró, 01-12-2011. [Consulta: 9 agost 2023].
  17. Arcal, Ll. «Nomenen Vicenç Esteve fill adoptiu d'Argentona». El Punt Avui, 08-04-2011. [Consulta: 9 agost 2023].
  18. «Metges Catalans | Gonçal Calvo i Queraltó». Col·legi de Medicina. [Consulta: 7 agost 2023].
  19. 19,0 19,1 «Josep Lladó i Lluís Serra, fills predilectes d'Argentona». Ajuntament d'Argentona, 03-08-2015. [Consulta: 7 agost 2023].
  20. Soldevila i Balart, Llorenç «Dolors Monserdà i Argentona» (PDF). Lletres - Centre d'Estudis Argentonins, abril 2016, pàg. 27-28 [Consulta: 9 agost 2023].
  21. Cònsul, Isidor «Tocata i fuga de "La Ben Plantada"». Diari Avui, 28-10-2004, pàg. 10 [Consulta: 8 gener 2019].
  22. Castillo, Maria Josep «Dos facsímils de Francesc Carreras i Candi». Llibres a raig - Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, abril 2001, pàg. 24-25.
  23. «Consternació a Argentona per la mort de Soldevila». Ràdio Argentona, 12-12-2022. [Consulta: 10 agost 2023].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica