Argentona
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins a gairebé la costa. Limita amb Dosrius i la Roca del Vallès al nord, amb Mataró a l'est, amb Òrrius i Cabrils a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud. El 17 de setembre del 2012, Argentona va ser proclamada Territori Català Lliure.[1]
 Argentona | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Sobrenom | Repicatruges | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Maresme | ||||
| Població | |||||
| Total | 12.745 (2022) | ||||
| • Densitat | 501,77 hab./km² | ||||
| Llars | 75 (1553) | ||||
| Gentilici | Argentoní, argentonina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 25,4 km² | ||||
| Altitud | 88 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Gina Sabadell Simó (2020–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08310 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08009 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 080095 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | argentona.cat | ||||
| La Roca del Vallès | Dosrius | |
| Òrrius | 
|
Mataró |
| Cabrils | Cabrera de Mar |
HistòriaModifica
Un dels vestigis més antics que prova la població d'Argentona és el jaciment arqueològic de Ca L'Estrada, una necròpolis de l'edat del bronze.[2] De l'època romana hi ha 32 jaciments arqueològics, tot i la citació escrita més antiga d'Argentona és de l'any 873, en un diploma del rei Lluís II de França referit a l'església de Sant Martí.[3] Al segle xi, Argentona formava part dels dominis del Castell de Sant Vicenç, sota control dels Santvicenç primer, i els Delbosc a partir de 1352.[4] En aquella època, se sap de l'existència de l'Església de Sant Julià gràcies a un testament del 1061.[5] Argentona va tenir el títol de reial vila entre 1419 i 1480, any en què els Delbosc van recuperar algunes possessions de la baronia del Castell, que van mantenir fins al 1660.[4] El segle xix a Argentona va estar marcat per la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme.[4] L'any 1840 el terme municipal de la vila va perdre la seva franja costanera en benefici de Mataró, a canvi d'uns terrenys de muntanya.[5]
Llocs d'interèsModifica
- Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves col·leccions són càntirs, cànters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.[6]
- Casa Garí: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
- Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
- Baró del Viver: Casa d'estil modernista amb uns jardins de gran valor estètic.
- Passeig Baró de Viver: Magnífiques residències d'estiu de la burgesia barcelonina.Urbanitzat a finals del segle xix, es conserven nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques. En aquesta avinguda reconeixerem, a primer cop d'ull, la bellesa de la Casa Mora, edifici singular per la seva decoració. Hi destaquen els elements d'inspiració àrab, combinats amb motius noucentistes.
- Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb façana d'estil plateresc[7]
- Església de Sant Julià (s.XVI). D'estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa rematant el portal, i també la capella modernista del Sacrament (1897), obra de Puig i Cadafalch. Cal destacar a l'interior del temple els tapissos de Josep Grau Garriga i el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat, obra de la nissaga d'artistes locals formada per Rodolf Tur i els seus fills Lídia, Rodi i Jordi Tur Font.
- Can Calopa: Casa pairal del 1661 on destaquen diversos elements decoratius característics del segle xvii. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.
- Font Picant: indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l'espai és de propietat municipal i s'ha restaurat la font i el seu entorn, que és el punt de partida de les rutes de les fonts i de muntanya.
Celebracions destacablesModifica
La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domènec, el 4 d'agost, i té el seu origen en un aplec d'agraïment al sant per haver sanat les aigües de la vila i en una antiga fira de càntirs. La Xarbotada del Càntir és una festa popular de benedicció de l'aigua, que té lloc el 4 d'agost, per Sant Domènec. El sant va beneir l'aigua infectada d'un pou i aquesta es va tornar miraculosa. La diada té origen en un vot que el poble va fer quan hi va haver unes febrades. La festa inclou el repartiment de l'aigua en càntirs, que és motiu de divertits jocs. Durant aquestes dates també se celebra la Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, coneguda com la Fira del Càntir (del 6 d'agost al 8 d'agost en l'edició de 2010).
La Garrinada és la festa major per als joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Té origen el 1999 amb el Festa'l Fotre, una iniciativa jove alternativa a la festa major de Sant Domingo, coincidint els mateixos dies.[8]
El segon cap de setmana de gener se celebra la Festa Major de Sant Julià o d'hivern.
Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzaven cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofòbia", l'última edició va ser l'any 2013.[9]
És important també la festa del Corpus que se celebra el primer diumenge de juny, en què els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.
Des de l'any 2013 se celebra cada any el festival sense portes d'arts escèniques organitzat pel col·lectiu d'artistes del poble.[10]
Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un pregó molt crític amb els polítics d'Argentona, l'Església i el capellà de la vila, etc. així com d'un concert amb concurs de disfresses.
Els divendres té lloc el mercat setmanal.
DemografiaModifica
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Argentona | 8.519 |
| Can Cabot | 285 |
| Can Raimí | 438 |
| Can Ribosa | 51 |
| Can Vilardell | 55 |
| Clarà | 69 |
| Cros, el | 940 |
| Ginesteres, les | 973 |
| Madà | 257 |
| Pujada, la | 60 |
| Sant Jaume de Traià | 81 |
| Veïnat de Lladó | 4 |
| Veïnat de Pins | 44 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
PolíticaModifica
La composició de l'Ajuntament d'Argentona sorgida de les eleccions municipals de 2015 és la següent:[12]
- Tots per Argentona: 6
- Candidatura d'Unitat Popular: 4
- Esquerra Republicana de Catalunya: 3
- Partit dels Socialistes de Catalunya: 2
- Partit Popular: 1
- Iniciativa per Catalunya: 1
- Som del Poble: 0
- Agrupació Argentona: 0
- Plataforma per Catalunya: 0
Fills il·lustresModifica
- Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851), militar i polític
- Jaume Nonell i Mas (1844-1922), autor de treballs per la llengua catalana
- Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i polític vinculat a la vila
- Francesc Carreras i Candi, historiador i geògraf vinculat a la vila
- Enric Granados, músic vinculat a la vila
- Eugeni d'Ors, escriptor vinculat a la vila
- Lina Casanovas i Berenguer, poetessa honorificada amb el títol de mestra en Gai Saber
- Jaume Clavell i Nogueras, escultor
- Andreu Català i Ballbona (1922-2004), futbolista
- Dr. Gonçal Calvo i Queraltó, metge. Se'l declarà fill adoptiu de la vila i es construí un gegant amb la seva figura
- Josep Lladó i Pascual (1933), historiador local i poeta honorificat amb el títol de Mestre en Gai Saber
- Joan Collet i Diví, president del RCD Espanyol
- Joan Bladé i Sastre, delegat honorífic del CH Caldes
Galeria d'imatgesModifica
-
Quatre Rellotges
-
-
Casa Puig i Cadafalch
-
Monument a Lluís Companys i Jover
-
Mural del Tsunami de l'oceà Índic
-
El Saló de Pedra, a l'interior de l'antiga Casa de la Vila
ReferènciesModifica
- ↑ «Argentona es declara 'territori català lliure'». El Tot Mataró i Maresme. Arxivat de l'original el 2012-09-24 [Consulta: 12 desembre 2012].
- ↑ «Jaciment arqueològic. Ca l'Estrada.». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ Graupera, Joaquim. «El culte a Sant Martí de Tours en el Maresme durant el pre-romànic i el romànic». A: VIII Sessió D'Estudis Mataronins 19 D'Octubre de 1991 : Comunicacions Presentades (pdf). Mataró: Museu Arxiu de Santa María, 1992, p. 27-36.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Argentona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 «Història». Ajuntament d'Argentona. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ J. de Camps i Arboix i F. Català i Roca, Les Cases Pairals Catalanes, Barcelona, 1965 Edicions Destino.
- ↑ Vilaweb Pomada, La Carrau i Inadaptats protagonitzen "La Garrinada"
- ↑ http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Les Dotze Hores Contra el Racisme i la Xenofòbia se sumen al Cap de Setmana per la Solidaritat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Reapareix el Sense Portes». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Eudald Calvo presenta al ple la seva renúncia a l'alcaldia i a l'acta de regidor». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Tots per Argentona guanya les eleccions». argentonacomunicacio.cat, 11-05-2011. [Consulta: 11 agost 2013].[Enllaç no actiu]