Argisti I (en armeni: Արգիշտի Ա) va ser un rei d'Urartu que va regnar del 785 aC al 753 aC.

Plantilla:Infotaula personaArgisti I
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 827 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 764 aC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Rei d'Urartu
785 aC – 763 aC
← Menua ISarduri II → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSarduri II Modifica el valor a Wikidata
ParesMenua I Modifica el valor a Wikidata  i Tariria Modifica el valor a Wikidata

Va succeir el seu pare Menua I. Durant el seu regnat, es va continuar el culte a Khaldi, la principal deïtat del urartians, i també a Techeba (sembla que seria el Tessub dels hurrites) i Ardini, deïtat del país de Mutsatsir adoptada per Urartu.

Fortalesa d'Erebuni
Murs d'Argishtikhinili

Va fer campanyes militars durant tretze anys: cap al nord va conquerir l'actual Sarikamich, va destronar el rei Ytupurchi de Diaueqi (Vanand o regió de Kars), el país d'Akhuriani (regió d'Aní), Etioni (entre Aní i Erevan), on va derrotar el rei Uduri. Després d'un aixecament dels habitants de les regions recentment conquerides, Argishti els va deportar, construint la fortalesa d'Erebuni l'any 782 aC amb 6.600 presoners de guerra d'Hatti i Sofene,[1] i en 776 aC la fortalesa d'Argishtikhinili[2] el regne d'Eriaqi, a la regió de Shirak; el regne Ichqugulu (regió de Aleksandrópol) i el país de Qiequni (al nord del llac Ixtamani); cap al sud va fer front a les expedicions de la regent assíria Sammuramat contra Hubutxkia o Kubutxkia (Djulamerk) cap al 785 o 784 aC, i després a les expedicions de Salmanassar IV el 781, 780, 779, 778, 776 i 774 aC. Per la seva banda, Argisti va atacar durant sis anys el regne de Manna, on el rei Aza s'havia aliat amb Assíria. Finalment, va ocupar el país, va capturar el rei i Manna va ser establert com a vassall l'any 780 o 779 aC. També va fer incursions contra Xupa (Sofene) i Khati (Malatya-Karkemish).

Va morir l'any 753 aC, i el va succeir el seu fill Sarduri II.[3][4]

Referències

modifica
  1. Smith, Adam T. The Political Landscape: Constellations of Authority in Early Complex Polities (en anglès). University of California Press, 2003, p. 168. ISBN 9780520936997. 
  2. Zimansky, Paul. Ecology and Empire: The Structure of the Urartian State (en anglès). Oriental Institute of the University of Chicago, 1985, p. 94. ISBN 0-918986-41-9. 
  3. Cassin, Elena (et al.) (eds.). Los imperios del antiguo Oriente: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 35-37, 97. ISBN 8432301183. 
  4. Burney, Charles. Historical dictionary of the Hittites. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2004, p. 187-188. ISBN 9780810849365. 

Bibliografia

modifica
  • Grousset, R.; Adonts, N. Histoire d'Armenie, 1946.