Ariobarzanes d'Armènia

Ariobarzanes fou rei d'Armènia des de l'any 2 fins a l'any 4, fill d'Artavasdes I de Mèdia Atropatene i d'Armènia (va regnar a l'Armènia Sofene del 30 al 20 aC). Era germpa de Jotape, l'esposa de l'efímer rei Alexandre Heli, i després de Mitridates III de Commagene; la seva dinastia a més descendia del mede Mitridates I, marit d'una filla de Tigranes II d'Armènia.

Infotaula de personaAriobarzanes d'Armènia
Nom original(hy) Արիոբարզան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 40 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort4 dC Modifica el valor a Wikidata (33/43 anys)
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAtropatene Modifica el valor a Wikidata
FillsArtavasdes VI d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
ParesArtavasdes I de Mèdia Atropatene Modifica el valor a Wikidata i Athenais of Media Atropatene (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Revoltat el partit pro-romà d'Armènia l'any 1, el rei Tigranes IV va morir i la reina Erato va fugir, però els nobles partidaris dels parts, alguns dels quals van romandre lleials a Erato, es van aixecar sota la direcció d'Artavasdes V i va esclatar la guerra civil. Cèsar August va enviar l'any 1 a Gai Cèsar, que va trobar al rei part Fraates V a la vora de l'Eufrates i els dos homes es van posar d'acord per retornar Armènia a la influència romana. L'any 2, quant els romans anaven a tornar la corona a l'ex rei Artavasdes IV (5 aC-4 aC), aquest va resultar mort en un combat, i llavors van decidir canviar de dinastia i van donar la corona a Ariobarzanes, fill del rei Artabas o Artavasdes I d'Atropatene, d'origen mede i que fou acceptat pels nobles gràcies a les seves bones qualitats; la ciutat d'Artageira i alguna altra que es va oposar als romans i van mantenir lleialtat a Erato o Artavasdes V, foren sotmeses (any 3).

Ariobarzanes va morir en un accident l'any 4 i la corona va passar al seu fill, anomenat Artabasdes VI.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947