Aristarainita

mineral borat

L'aristarainita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del mineralogista argentí Lorenzo Francisco Aristarain (1926-), especialitzat en dipòsits de borats.

Infotaula de mineralAristarainita
Aristarainite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa2Mg[B6O8(OH)₄]2·4H2O
EpònimLorenzo F. Aristarain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Tincalayu, Salar del Hombre Muerto, Departament dels Andes, Salta, Argentina
Classificació
Categoriaborats > hexaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed.6.FB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/J.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana26.6.5.1
Heys9.1.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 18,886Å; b = 7,521Å; c = 7,815Å; β = 97,73°
Simetria2/m - prismàtica
Colorincolor, blanc
Fracturadesagregable
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,027(5) g/cm³ (mesurada); 2,005 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,484 nβ = 1,498 nγ = 1,523
Birefringènciaδ = 0,039
Angle 2Vmesurat: 70°, calculat: 76°
Dispersió òpticar > v a r < v forta
Fluorescènciablanc crema en SW, feblement fosforescent
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1973-029
Any d'aprovació1973
SímbolAis Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

L'aristarainita és un borat de fórmula química Na2Mg[B6O8(OH)₄]2·4H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars {100} o allargats [010], de fins a 0,4 mil·límetres, i d'altres formes molt menys comunes. També forma agregats en forma de rosetes i crostes eflorescents. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aristarainita pertany a "06.FB - Ino-hexaborats" juntament amb la kaliborita.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en evaporites i en deus de bòrax del desert. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bòrax, kernita, rivadavita, ezcurrita, ameghinita, mcallisterita, kurnakovita, searlesita, probertita, ginorita, tincalconita, ulexita, halita, magnesita, thenardita, blödita, santita, hexahidrita o guix. Va ser descoberta l'any 1973 a la mina Tincalayu, al Salar del Hombre Muerto (Salta, Argentina). També se n'ha trobat a Doğanlar (Emet, Turquia) i a dues localitats nord-americanes: Twenty Mule Team Canyon i Death Valley, ambdues a Califòrnia.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristarainita
  1. «Aristarainite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2017].
  2. «Aristarainite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 desembre 2015].