El cràter Aristarc és un prominent cràter d'impacte de la Lluna, de 40 km de diàmetre i una fondària de 3,7 km, que es troba en la seva part nord-oest. Les coordenades lunars són latitud 23.7 N i longitud 47,4 E. És considerat com el més brillant de les grans formacions de la superfície lunar amb una albedo aproximadament de valor doble que els de la majoria de la Lluna. És tan brillant que es pot veure a ull i és resplendent amb un gran telescopi. També s'identifica ràpidament quan la majoria de la superfície lunar està il·luminada per la brillantor de la Terra.

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreAristarc
Aristarchus crater 4150 h3.jpg
modifica
Dades generals
Tipuscràter d'impacte modifica
Cos astronòmicLluna modifica
Descoberta1645 modifica
DescobridorJohannes Hevelius modifica
EpònimAristarc de Samos modifica
Dades geogràfiques
Coordenades23° 44′ N, 47° 29′ O / 23.73°N,47.49°O / 23.73; -47.49
Diàmetre40 km modifica
QuadrangleLQ10 modifica
Localització
la latitud no és numèrica
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature380 modifica

El cràter està localitzat a la carena sud-est de l'altiplà d'Aristarc, una zona elevada que conté nombrosos trets vulcànics, com uns sinuosos solcs. Aquesta zona també és notable per un gran nombre de fenòmens lunars transitoris, i també emissions recents de gas radó com els mesurats pel Lunar Prospector.

Aristarc va rebre el nom del famós astrònom grec Aristarc de Samos per part del cartògraf italià Giovanni Riccioli. El seu llibre Almagestum novum ("Nou Almagest"), publicat el 1651, donà nom a les característiques taques vistes al telescopi (més tard anomenades cràters) amb epònims de notables astrònoms i filòsofs. Malgrat que van ser ràpidament adoptats, els noms no van ser oficials fins a la seva votació, el 1935, per la Unió Astronòmica Internacional.[1]

Ubicació del cràter Aristarc a la Lluna.
Imatge Clementine d'Aristarc en una simulació topogràfica, foto de la NASA

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristarc
  1. M. A. Blagg, K. Müller, W. H. Wesley, S. A. Saunder, J. H. G. Franz. Named Lunar Formations. London: Percy Lund, Humphries & Co. Ltd., 1935. 

BibliografiaModifica