Arlequí i Pierrot
Arlequí i Pierrot (Arlequin et Pierrot) és un quadre d'André Derain dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | André Derain |
| Creació | c. 1924 |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 175 ( ) × 175 ( ) cm |
| Col·lecció | Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1960-41 |
Història modifica
Els personatges d'Arlequí i de Pierrot apareixen amb freqüència en les obres dels artistes dels anys vint. André Derain s'aturà en la figura d'Arlequí en més d'una ocasió. A la col·lecció Walter-Guillaume, a més d'Arlequí i Pierrot, hom troba un Arlequí amb guitarra que també és de Derain. Existeix també un dibuix d'Arlequí (Troyes, Musée d'Art Moderne) que Derain dedica a Paul Guillaume. És palès, doncs, l'interès comú de marxant i artista envers el tema. De fet, fou Guillaume[2] qui instigà Derain a pintar aquest monumental Arlequí i Pierrot i la tela ocupava un indret privilegiat al seu apartament (fins i tot, són els trets del marxant els que apareixen a les faccions de Pierrot, com ha assenyalat Miriam Simon[3][1]).
Entre altres pintors, Paul Cézanne, Auguste Renoir i Pablo Picasso ja s'havien interessat pels saltimbanquis, un tema popular d'ençà del segle xvi.[4]
Descripció modifica
Vestits amb llur indumentària tradicional, els dos personatges de la commedia dell'arte apunten ací uns passos de dansa, acompanyant-se amb instruments musicals: una mandolina el primer, i el segon, una guitarra. Però els seus instruments no tenen cordes. Aquest detall se suma a l'aspecte irreal de l'escena, una escena que hauria d'ésser enjogassada, quan en realitat els dos saltimbanquis tenen la cara trista i la mirada melangiosa.[1]
El paisatge concorda amb la inquietant estranyesa dels personatges, que es retallen sobre un fons que presenta unes elevacions àrides i fosques i un cel crepuscular. El terra, inclinat, els deixa tan sols un espai restringit, en primer pla, entre una natura morta amb violí i gerra, a la dreta, i una migrada formació vegetal, a l'esquerra.[1]
Malgrat el classicisme del tema, aquest oli sobre tela de 175 × 175 cm de Derain és d'una gran originalitat. Això, sens dubte, explica per què, més enllà de les seues qualitats formals, Arlequí i Pierrot sovint ha estat considerada una de les obres mestres de l'artista[1] fins al punt que el pintor la va fer aparèixer en un altre quadre seu que es conserva al Museu de l'Orangerie: Retrat de la senyora Guillaume amb pamela.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 224-225.
- ↑ Georges Charensol, "Paul Guillaume, curieux homme et homme curieux", Plaisir de France, desembre del 1966, pàg. 15.
- ↑ André Derain: le peintre du "trouble moderne", cat. exp., París, Museu d'Art Modern de París / Paris-Musées, 1994, núm., 138, pàg. 238.
- ↑ 4,0 4,1 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)