Armalcolita

mineral òxid

L'armalcolita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada així l'any 1970 per A. T. Andersen, T. E. Bunch, Eugene N. Cameron, S. E. Haggery, F. R. Boyd, O. B. James, K. Keil, Marun Prinz, Paul Ramdohr i A. El Goresy, en honor dels astronautes de l'Apollo 11 que van viatjar a la Lluna i van recollir les mostres. El nom és un acrònim derivat dels seus cognoms: Neil Alden ARMstrong (1930), Edwin Eugene ALdrin (1930) i Michael COLlins (1930).

Infotaula de mineralArmalcolita
Armalcolite - Wat Lu Mine, Mogok, Myanmar.jpg
Armalcolita de la mina Wat Lu, Mogok (Myanmar)
Fórmula química(Mg,Fe2+)Ti2O5
EpònimNeil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBase Tranquil·litat (lloc d'allunatge de l'Apollo 11), Mare Tranquillitatis, La Lluna
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.24 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.7.1.2
Heys7.9.21
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,743Å; b = 10,023Å; c = 3,738Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorgris
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat4,94 g/cm³ (mesurada); 4,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1970-006 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1970
SímbolArm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]
Armalcolita en forma de barril a la secció, trobada al lloc d'allunatge de l'Apollo 17, a La Lluna

CaracterístiquesModifica

L'armalcolita és un òxid de titani, ferro i magnesi, de fórmula química (Mg,Fe2+)Ti2O5. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans subèdrics a anèdrics de fins a 300μ. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Es compara amb la sintètica karrooïta, una espècie no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Forma una sèrie de solució sòlida amb la pseudobrookita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armalcolita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

Formada típicament a baixes pressions i altes temperatures, així com en basalts rics en titani i microbretxes de mostres lunars. També es pot formar en roques volcàniques sàliques, en roques ultramàfiques, en lamproïtes, kimberlites, en cràters d'impacte a la Terra, en inclusions en condrites carbonatades; rarament en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a diversos òxids de ferro i titani, així com a altres minerals com: ilmenita, ferro, grafit, flogopita, analcima, diòpsid o rútil. Va ser descoberta l'any 1970 a la Base Tranquil·litat, el lloc d'allunatge de l'Apollo 11) al mar de la Tranquilitat, a La Lluna. Els seus jaciments, actualment, són més nombrosos.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armalcolita
  1. «Armalcolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  2. «Armalcolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 desembre 2015].
  3. «Karrooite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  4. «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].