Armini
Armini (llatí: Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz. És conegut per haver comandat una aliança de les tribus germàniques a la Batalla del bosc de Teutoburg a l'any 9 aC, batalla en la qual, les tropes romanes sota les ordres de Publi Quintili Var van ser derrotades per les germàniques. Els historiadors moderns han considerat la victòria d'Armini com una de les grans derrotes de Roma,[1][2] car va prevenir la romanització dels alemanys a l'est del Rin, i així també ha estat considerada una de les batalles més decisives de la història[3][4][5] i un punt d'inflexió en la història universal.[6]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mis) Herman c. 17 aC Weser |
| Mort | c. 21 dC (36/37 anys) Germània |
| Causa de mort | Homicidi |
| Cap tribal | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Cap guerriller |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit romà |
| Rang militar | praefectus cohortis (en)  |
| Conflicte | Batalla del bosc de Teutoburg, Great Illyrian Revolt (en) i batalla d'Idistaviso |
| Família | |
| Cònjuge | Thusnelda |
| Fills | Thumelicus |
| Pare | Segimerus |
| Germans | Flavi |
 | |
A la seva joventut fou auxiliar de les legions romanes juntament amb altres membres de la tribu. Va rebre la ciutadania i fou reconegut com a eques (cavaller).
L'any 9 dC l'emperador August va enviar al general Publi Quintili Var cap a l'interior de Germània per acabar la conquista del país, però Var es va comportar malament al país i va fer el jou romà molt pesat per la gent. Armini, que tenia 27 anys i havia succeït poc abans al seu pare com a cap de la tribu, va convèncer a alguns cap d'iniciar una revolta. Inicialment va prometre a Var la seva lleialtat i li va donar tropes per protegir combois, però aquestes forces, quan estaven fora de l'abast, destruïen als romans; les notícies que arribaren a Var foren d'una revolta que semblava a petita escala, però va marxar amb les seves forces, mentre Armini va convenir trobar-lo en un punt determinat amb les forces germàniques.
La Batalla del bosc de Teutoburg modifica
Armini es va reunir amb Publi Quintili Var, com havia promès, però de sobte els germànics van atacar els romans. Les forces de Var foren sorpreses, i les seves tres legions anihilades al bosc de Teutoburg. Molt pocs es van poder escapar i el mateix Var va morir; els que foren capturats foren sacrificats.
L'any 10 August va enviar a un exèrcit format per veterans al Rin, però ja el riu estava defensat per Armini. L'any 14 Germànic va assolir el comandament de les legions, però mentre Armini havia obtingut el suport de més caps germànics com el seu oncle Ingimer, fins llavors aliat romà, si bé el sogre d'Armini, Segestes, un altre cap, va romandre fidel als romans.
La dona d'Armini, Tusnelda, fou feta presonera pels romans i fou guardada per servir al triomf de Germànic a Roma. El general romà va avançar i Armini va retrocedir, però no va presentar batalla oberta i quan ho va fer estava en millors condicions, i va rebutjar a Germànic cap al Rin. Armini també va derrotar una divisió romana sota el comandament de Cecina. L'endemà al matí Armini va ordenar no atacar, però Ingimer es va avançar i va iniciar l'atac, i fou derrotat i els romans es van poder retirar al darrere del riu.
Batalla d'Idistaviso modifica
L'any 15 els romans no van fer cap intent però el 16 es van presentar a la zona del Weser. Armini es va disposar a la batalla i la va lliurar amb eficàcia però la disciplina i la direcció de Germànic es van imposar i Armini va ser derrotat i va quedar rodejat; fou malferit i només es va salvar en un darrer esforç, fugint a cavall. Aquesta gran victòria de Germànic el va fer tan popular que l'any 17 l'emperador el va cridar a la seva presència.
Aquest mateix any va esclatar la lluita amb tribus dels sueus dirigits per Marobod. L'oncle d'Armini, Ingimer, es va passar al bàndol enemic, però Armini va derrotar els Sèmnons i longobards.
Després va exercir un poder absolut durant dos anys, que finalment es va tornar opressiu, i va esclatar una revolta. La lluita no va tenir un resultat clar però els parents d'Armini el van agafar i el van matar l'any 19, quan tenia 37 anys.
Llegat modifica
Armini s'havia casat amb una princesa anomenada Thusnelda, el nom es conserva només per Estrabó. Va ser capturada pels romans durant l'embaràs, de manera que el seu fill Tumelic va créixer en captivitat romana. Tàcit ens diu que tenia una història inusual, que l'historiador promet contar, però que s'ha perdut en la història.
Roma modifica
En els relats dels seus enemics romans, Armini és molt respectat per la seva capacitat de lideratge militar i com a defensor de la llibertat del seu poble. Basant-se en aquests registres, la història d'Armini va ser reviscuda en el segle xvi amb la recuperació de la narració de Tàcit:
| « | Armini, sens dubte, alliberador de Germània, que va desafiar al poble romà no en els seus inicis com altres reis i líders, sinó en l'apogeu del seu imperi; en les batalles amb èxit canviant, invicte en la guerra. | » |
| — Tàcit, Annals, II 88. | ||
Armini no va ser l'única raó per al canvi de la política de Roma devers Germània. La política també juga un factor; els emperadors rarament podien confiar un gran exèrcit a un rival potencial, encara que August tenia prou membres familiars per lliurar les seves guerres. A més, August, en el seu regnat de 30 anys, havia annexat molts territoris encara en els inicis del seu procés de romanització.
Tiberi, successor d'August, va decidir que Germània era una terra molt menys desenvolupada, que posseïa alguns llogarets, amb només excedents ínfims d'aliments, i per tant no era de moment important per Roma. Es requeriria un compromís massa onerós de les finances imperials i despeses excessives de la força militar per a aconseguir una nova fita.
Els estudiosos moderns han assenyalat que el Rin era una frontera més pràctica per l'Imperi Romà que qualsevol altre riu a Germània. Els exèrcits del Rin podrien ser subministrats pel Mediterrani a través del Roine, el Saona i el Mosel·la, amb una petita zona de càrrega. Els exèrcits de l'Elba, no obstant això, haurien d'haver estat subministrat per extenses rutes de terra o pels vaixells que viatjaven pel perillós Atlàntic. Econòmicament, el Rin ja tenia ciutats i pobles considerables en el moment de la conquesta gal·la. El Rin era molt més accessible des de Roma i millor equipat per subministrar guarnicions importants que les regions més enllà.[7]
Referències modifica
- ↑ Murdoch, 2008.
- ↑ Campbell, Colin J. «5 Greatest Defeats in Roman History». The Collector, 15-07-2021. Arxivat de l'original el 7 març 2023. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Creasey, 2006, p. 104.
- ↑ Davis, 2010, p. 68.
- ↑ Tucker, 2010, p. 75.
- ↑ «How the eagles were tamed». The Spectator, 27-03-2004. Arxivat de l'original el 26 de març 2023. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Peter Heather, (2006), The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians
Bibliografia modifica
- Creasey, Edward. The Fifteen Decisive War Battles of the World: From Marathon to Waterloo (en anglès). Read Books, 2006. ISBN 9781846641275 [Consulta: 22 maig 2023].
- Davis, Paul K. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2001. ISBN 9780195143669 [Consulta: 22 maig 2023].
- Murdoch, Adrian. Rome's Greatest Defeat: Massacre in the Teutoburg Forest (en anglès). The History Press, 2008. ISBN 9780752494555 [Consulta: 21 maig 2023].
- Tucker, Spencer. Battles that Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-Clio, 2011. ISBN 9781598844290 [Consulta: 22 maig 2023].