Armonía Somers

escriptora uruguaiana

Armonía Etchepare Locino, coneguda pel seu pseudònim artístic Armonía Somers (Pando, 17 d'octubre de 1914Montevideo, 1 de març de 1994), va ser una escriptora i pedagoga uruguaiana.

Infotaula de personaArmonía Somers
Biografia
Naixement(es) Armonía Liropeya Etchepare Locino Modifica el valor a Wikidata
7 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Pando (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1994 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguai Uruguaiana
Activitat
Ocupacióescriptora, pedagoga
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –  1994 Modifica el valor a Wikidata
GènereErotisme, fantasia, realisme, violència, surrealisme, elements onírics, realitat fragmentària
MovimentFeminisme, literatura realista i Generació del 45 Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaArmonía Somers Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Nascuda a Pando, departament de Canelones, Armonía Somers era filla de Pedro Etchepare, anticlerical, i de María Judith Locino, catòlica professant. Va cursar estudis primaris en un col·legi espanyol de Pando, essent l'única dona admesa. En acabar la primària, Somers va estudiar a l'Escola Normal de Montevideo, la qual era l'única possibilitat en aquell moment perquè una dona tingués un diploma.

Alguns llibres que estudiava a la biblioteca del seu pare serien decisius en la seva trajectòria literària. Somers reconeixia en vida la influència d'escriptors i pensadors com Piotr Kropotkin, Giacomo Leopardi, Charles Darwin, Dante Alighieri, Edmund Spenser i d'altres.

El 1933 va començar estudis universitaris en pedagogia a la Universitat de la República. Es va interessar ràpidament per temes pedagògics i d'aprenentatge en els joves, publicant assaigs sobre temes com Educación en la adolescencia (1957), premi del Consell Departamental de Montevideo. Altres obres afins són El adolescente de novela y su valor de testimonio i Ann Sullivan Macy, la forja en noche plena.

El 1950 va ser enviada com a delegada del Museu Pedagògic de Montevideo per atendre el Seminari Interamericà d'Ensenyament Primari. Més endavant va ser convidada pel govern de França per estudiar i col·laborar amb l'organització dels centres penitenciaris en aquell país.

El 1971 va deixar el càrrec de pedagoga per dedicar-se a escriure.

ObraModifica

L'obra de Somers és sovint considerada dins de la «Generació del 45» de la literatura uruguaiana. No obstant això, alguns crítics literaris com García Rey consideren que Somers participa també d'altres moviments aliens als de la seva generació.

Per això, en Cien autores del Uruguay es diu que Armonía Somers es va avançar a la generació a la qual pertanyeria per naixement i, per la seva orientació artística, té més en comú amb la «Generació de la Crisi». Alguns la classifiquen, juntament amb Juan Carlos Onetti, dins del que Ángel Rama nomenaria la «literatura imaginativa», la qual que va trencar amb els motlles de la literatura realista. Hi ha una llarga discussió sobre si l'obra de Somers pertany a la literatura fantàstica o no, en qualsevol cas, l'atmosfera macabra dels seus textos impregnats de violència i erotisme, així com l'estructura fragmentària i els elements intertextuals que contenen, fan que la lectura de les seves novel·les i contes no sigui fàcil. La seva escriptura és innovadora, subversiva i irreverent, però alhora conté elements arquetípics i al·legòrics, al·lusions a la Bíblia i elements onírics i surrealistes.

Novel·lesModifica

  • La mujer desnuda. Montevideo 1950
  • De miedo en miedo. Montevideo 1965
  • Un retrato para Dickens. Montevideo 1969
  • Sólo los elefantes encuentran mandrágora. Buenos Aires 1986

ContesModifica

  • El derrumbamiento. Montevideo 1953
  • La calle del viento Norte y otros cuentos. Montevideo 1963
  • Todos los cuentos, 1953-1967. Montevideo 1967 (2 volums)
  • Muerte por alacrán. Buenos Aires 1978
  • Tríptico darwiniano. Montevideo 1982
  • Viaje al corazón del día. Montevideo 1986
  • La rebelión de la flor. Montevideo 1988
  • El hacedor de girasoles. Montevideo 1994.

BibliografiaModifica

  • Cosse, Rómulo. (ed.): Armonía Somers, papeles críticos. Montevideo: Librería Linardi i Risso, 1990
  • Pfeiffer, Erna: Territorium Frau: Körpererfahrung als Erkenntnisprozess in Texten zeitgenössischer lateinamerikanischer Autorinnen. Frankfurt: Vervuert, 1998. ISBN 3-89354-098-9 (en alemany)
  • Rodríguez-Villamil, Ana María: Elementos fantásticos en la narrativa de Armonía Somers, Montevideo: Edicions de la Banda Oriental. 1990

Enllaços externsModifica