Arnau de Leveson

Arnau de Leveson (Arnaud de Lévézou, † 30 de setembre de 1149) fou un eclesiàstic occità, bisbe de Besiers (1095-1121) i arquebisbe de Narbona (1121-1149) i legat pontifici permanent des de vers 1128.

Infotaula de personaArnau de Leveson
Nom original(fr) Arnaud de Lévézou modifica
Biografia
Naixementsegle XI modifica
Mort30 setembre 1149 (Gregorià) modifica
Arquebisbe de Narbona
16 abril 1121 – 30 setembre 1149
← Ricard de MilhauBerengar de Narbona → modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióSacerdot i diplomàtic modifica

Va néixer al castell de Leveson (Lévézou). Era fill d'Acfred, senyor de Leveson o Lévézou a Rouergue, i d'Arsinda, filla del vescomte Ricard II de Milhau i de Rixindis de Narbona. Es va beneficiar en la seva carrera de la influència del seu oncle Ricard de Milhau, abat de Sant Víctor de Marsella (1079-1106), arquebisbe de Narbona (1106-1121), cardenal i diverses vegades legat papal a França i altres estats. Fou prior de l'abàdia de Cassan fins que fou escollit bisbe de Besiers el 1095 o 1096. El 1114 Guillem IX de Poitou duc d'Aquitània es va apoderar de Tolosa en virtut dels drets de la seva esposa Filipa, en perjudici del jove comte Alfons I Jordà, que estava absent. El 1119 els tolosans es van revoltar contra l'ocupació aquitana i van massacrar al castellà del duc, reconeixent a Alfons I com a comte; aquest va confiar el govern de Tolosa al bisbe de Besiers Arnau de Leveson.

A la mort del seu oncle Ricar de Milhau el 15 de febrer de 1121, fou elegit al seu lloc el 16 d'abril següent com arquebisbe de Narbona. Vers el 1128 fou nomenat llegat permanent del Papa Honori II. Durant la minoria de la vescomtessa Ermengarda de Narbona el 1134, Arnau va donar suport com a regent al comte Alfons I Jordà que va conquerir Narbona el 1139 amb el suport de l'arquebisbe.

Va morir el 30 de setembre de 1149 i el va succeir Pere d'Andusa (Pierre d'Anduze) fill del senyor d'Andusa, que era abat de Sant Geli.

ReferènciesModifica

  • Jérôme Belmon, Les vicomtes de Rouergue-Millau (Xe-XIe siècles, a Positions des thèses soutenues par les élèves de la promotion 1992, École nationale des chartes, París, 1992, pàgines 21-30, resum a «Enllaç».
  • Jérôme Belmon, Aux sources du pouvoir des vicomtes de Millau (XIe siècle), a Vicomtes et vicomtés dans l'Occident médiéval, Presses universitaires du Mirail, Toulouse, 2008, pàgines 189-202, CD annex i pàgines 167-185. (ISBN 978-2-85816-942-9)
  • Jacqueline Caille, Les seigneurs de Narbonne dans le conflit Toulouse-Barcelone au XIIe siècle, a Annales du Midi, volum 97, nº 171, juliol-setembre de 1985, pàgines 227-244. (ISSN 0003-4398)
  • Laurent Macé, Les comtes de Toulouse et leur entourage, XIIe-XIIIe siècles : rivalités, alliances et jeux de pouvoir, Privat, Tolosa, 2000 (reimprés el 2003), 445 pàgines (ISBN 2708956000).