Arnau de Mercader i de Zufia

(S'ha redirigit des de: Arnau de Mercader i de Zufía)

Arnau de Mercader i de Zufia (Barcelona, 26 de maig de 1852 - Cornellà de Llobregat, 1932),[1][2] fou un meteoròleg i museògraf català.

Infotaula de personaArnau de Mercader i de Zufia
Biografia
Naixement(es) Arnaldo de Mercader y de Zufía Modifica el valor a Wikidata
26 maig 1852 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1932 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómeteoròleg, museògraf Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtat de Bell-lloc Modifica el valor a Wikidata
CònjugePaulina Pozzali i Crotti Modifica el valor a Wikidata
FillsSense descendència
PareJoaquim de Mercader i de Bell-lloc Modifica el valor a Wikidata

Ab alto cuncta
(Tot ve de dalt)

Biografia

modifica

El seu pare va ser Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (1824-1904), arqueòleg, II comte de Bell-lloc, qui va rehabilitar el títol en 1871 en ser descendent directe -quadrinét- del primer comte, Ramon de Bell-lloc i de Macip, la seva mare Laura de Zufia de Perales (Barcelona ca.1826 - 3 de maig de 1861).

Interessat en la meteorologia, el 1899 va fundar l'observatori Bell-lloc al turó situat davant de la masia de can Bosc del Far, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès). També va fundar en 1901, juntament amb el seu amic i col·laborador Antoni Llorens i Clariana, la primera publicació catalana de meteorologia, denominada "Hojas Meteorológicas".

Va ser diputat provincial i president de la Junta de Museus de Barcelona entre 1924 i 1930. Durant la seva gestió, es va inaugurar la instal·lació de les pintures romàniques de les Esglésies pirinenques al Museu d'Art Decoratiu i Arqueològic -que actualment es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya-, adquirides per la Junta anterior que presidia Josep Llimona (qui havia dimitit poc abans arran dels canvis que a la Junta havien imposat les noves circumstàncies polítiques), enriquint la col·lecció amb retaules gòtics (com el de Jaume Huguet), col·leccions de exlibris (J. Triadó) i monedes antigues (Ròmul Bosch i Alsina).

De grans inquietuds literàries, va presidir els primers Jocs Florals del Centre Catalanista l'Avenç, de Cornellà de Llobregat el 1908. Es va casar amb la italiana Paulina Pozzali i Crotti, cantant i autora de títols moralitzadors, com Mujer (1921) o Crimen Social (1924).

El 1930 va formar part de l'últim Ajuntament monàrquic de Cornellà, localitat on el comte tenia la seva residència habitual, al Palau de Can Mercader, avui museu.

Descendència

modifica

Casat amb Paulina Pozzali Cratti va morir el 1932 sense descendència. Els seus béns van passar a la seva esposa, que va morir el 1953, moment en què els béns van passar a la Fundació Bell-lloc-Pozzali, vinculada a l'Arquebisbat de Barcelona, i que va tenir com a president perpetu al confessor de la comtessa, el pare Bonet.

El seu germà va ser Francesc Xavier de Mercader i de Zufía, primer vescomte de Bell-lloc, general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector de cavalleria a Barcelona (1927). El seu altre germà va ser Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona 1857 — 1928), almirall, capità general de Cadis fins a 1927. El seu net, Pedro de Mercader i Piqué, va rehabilitar el títol de comte de Bell-lloc en 1961, per ser el IV comte.

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Registre de Naixements. Any 1852. Registre núm.1925.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-05-1852.
  2. «esquela». La Vanguardia, 30-07-1932, pàg. 1.