Arne Tiselius

Arne Wilhelm Kaurin Tiselius (Estocolm, Suècia 1902 - Uppsala 1971) fou un bioquímic suec guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1948.

Infotaula de personaArne Tiselius
Arne Tiselius.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Arne Wilhelm Kaurin Tiselius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1902 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Helga Trefaldighet (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 19 Gravplats: 1353 (1971–) 59° 51′ 10″ N, 17° 37′ 18″ E / 59.852709°N,17.62156°E / 59.852709; 17.62156 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiTheodor Svedberg Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBioquímic, químic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsTheodor Svedberg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRobert Williams Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRobert Williams Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 214025065 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 10 d'agost de 1902 a la ciutat d'Estocolm. Després de la mort del seu pare es va traslladar al costat de la seva família a Göteborg on va ingressar a l'escola, i després de la seva graduació al "Realgymnasium" l'any 1921 va estudiar química a la Universitat d'Uppsala. Posteriorment va esdevenir assistent d'investigació al laboratori de Theodor Svedberg l'any 1925 i va doctorar-se el 1930 sobre el mètode de la fase mòbil en el seu estudi de electroforesi aplicada a proteïnes per al que va utilitzar un aparell conegut com a tub de Tiselius. A partir d'aquell any inicià la seva tasca docent a la Universitat d'Uppsala, d'on fou nomenat catedràtic de química el 1938 i director de l'Institut de Bioquímica l'any 1946

Tiselius morí el 29 d'octubre de 1971 a la ciutat d'Uppsala.

Recerca científicaModifica

Inicià la seva recerca al voltant dels processos de difusió i adsorció, que continuà durant la visita d'un any al laboratori de Hugh Stott Taylor a la Universiat de Princeton amb l'ajuda d'una beca de la fundació Rockefeller, on aconseguir desenvolupar el plasma sanguini sintètic. Al seu retorn a Uppsala va reprendre el seu interès en les proteïnes, i s'interesà en l'ús de mètodes físics als problemes bioquímics, la qual cosa el va conduir a desenvolupar un mètode millorat d'anàlisi electroforètic que va anar millorant els anys posteriors.

L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs sobre la naturalesa del plasma sanguini.

Tiselius va prendre part activa en la reorganització de la investigació científica a Suècia en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, i va ser president de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada entre 1951 i 1955 i vicepresident de la Fundació Nobel l'any 1947 i posteriorment president d'aquesta l'any 1960.

ReconeixementsModifica

En honor seu s'anomenà el cràter Tiselius sobre la superfície de la Lluna.

Enllaços externsModifica