Arnold Geulincx

filòsof neerlandès

Arnold Geulincx (Anvers, 31 de gener de 1624 − Leiden, novembre de 1669) va ser un filòsof i lògic racionalista.[2] Era un adepte de l'ocasionalisme.[3]

Infotaula de personaArnold Geulincx
Philaretus
Arnold Geulincx.gif
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Arnout Geulincx Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1624 Modifica el valor a Wikidata
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Mort1669 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pesta)
Dades personals
NacionalitatPaïsos Baixos espanyols
Formació professionalUniversitat de Lovaina
FormacióAntiga Universitat de Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Conegut perQuæstiones Quodlibeticæ (1653)
Activitat
Director de tesiErycius Puteanus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, professor
OcupadorUniversitat de Leiden
Família
CònjugeSuzanna Strickers
ParesJan Geulincx[1]

Lloc webwww.geulincx.org

Estudià a la Universitat de Lovaina, on va impartir classes de filosofia a partir de 1646. Va ser expulsat a l'inici del 1658, per què volia casar-se amb Suzanna Strickers, el que no era autoritzat.[4] Es va traslladar a la Universitat de Leiden i es va convertir al calvinisme. Allí va ser nomenat lector de lògica en 1662 i professor en 1665. Va morir el 1669, deixant la major part de la seva obra, tota ella escrita en llatí, inèdita. Geulincx resumir tota la seva filosofia, que parteix principalment de Descartes, en la frase: «Ita est, ergo ita sit» ("Així existeix, per tant així és"). Creia en una "harmonia preestablerta" com a solució a la dicotomia cartesiana ment-cos. Va morir 25 anys abans que Leibniz formulés la mateixa proposta, avui molt més coneguda. En la filosofia de Leibniz, la doctrina de l'harmonia preestablerta es relaciona amb l'optimisme, és a dir, la noció que "aquest és el millor dels mons possibles". Geulincx, però, no va establir aquest vincle.

Geulincx, en essència, afirmava que l'home no és actor, sinó més aviat espectador dels seus propis actes, d'una manera que ni ell mateix arriba a comprendre: «Quod nescis quomodo fiat id non facis.» La voluntat provoca els nostres actes i aquests són captats pel nostre esperit, però són únicament causes ocasionals, ocasions, del moviment i de la sensació, sent la seva causa veritable Déu mateix. Geulincx, per tant, descartava tota acció de l'home en el món, ja que atribuïa tot el poder a Déu. L'home era simple espectador del que Déu obrava en ell, per això la seva virtut fonamental havia de ser la humilitat. La seva teoria del coneixement, d'acord amb això, era relativista: el coneixement es queda només en la superfície de les coses. Només es poden conèixer les pròpies accions i passions, la veritable saviesa únicament pertany a Déu.

Obres fonamentalsModifica

  • Quaestiones Quodlibeticae (1653)
  • Disputatio medica inauguralis de febribus (1658);
  • Logica fundamentis suis restituta (1662)
  • Methodus inveniendi argumenta (1663)
  • De virtute (1665).

ReferènciesModifica

  1. Han van Ruler «Biography» (anglès)
  2. «Arnold Geulincx» (neerlandès), Fitxa biogràfica al web de la Biblioteca Nacional dels Països Baixos (Koninklijke bibliotheek van Nederland) [Consulta 4 de desembre de 2013]
  3. «Arnold Geulincx» (anglès), Encyclopædia Britannica, s.d.
  4. «Leven in Leuven en Leiden» (neerlandès), Web de de la web de la Biblioteca Nacional dels Països Baixos (Koninklijke bibliotheek van Nederland) [Consulta 4 de desembre de 2013]