Arnold II de Flandes

Arnold II de Flandes[1] (vers 961 - † Gant, 30 de març de 987), dit el Jove, va ser comte de Flandes de 965 a 987. Fill de Balduí III i de Matilde Billung (vers 942 - † Gant, 25 de meig de 1008). Era el nét i successor del comte Arnold I de Flandes.

Infotaula de personaArnold II de Flandes
Arnulf II of Flanders.jpg
modifica
Biografia
Naixement961 modifica
valor desconegut modifica
Mort30 març 987 modifica (25/26 anys)
Gant modifica
Lloc d'enterramentGant modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
Altres
TítolComte modifica
FamíliaCasa de Flandes modifica
CònjugeSusanna d'Itàlia modifica
FillsBalduí IV de Flandes modifica
ParesBalduí III de Flandes modificaMatilda of Saxony (en) Tradueix modifica
GermansFrederic de Verdun, Herman de Verdun, Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Goteló I de Lotaríngia, Adalberó II de Verdun i Ermengarde of Verdun (en) Tradueix modifica

El curs de la seva vidaModifica

No era encara més que un nen a la mort del seu pare (962). El seu avi Arnold I va recuperar llavors el càrrec de comte fins a la seva mort el 965.

Al seu adveniment, aprofitant la seva joventut, i prevalent-se de la regència en tant que senyor feudal, el rei Lotari I de França va envair Flandes, es va apoderar dels comtats de Thérouanne i de Saint-Pol-sur-Ternoise, de Douai i d'Arras (Artois i Ostrevant). Inquiet, el bisbe de Cambrai i d'Arras va cridar a l'emperador Otó I i Lotari es va retirar, però deixant un país devastat.

A la mort de Lluís V de França ( 21 de maig de 987), per solidaritat carolíngia, Arnold va sostenir a Carles de la Baixa Lotaríngia i el seu fill Otó enfront d'Hug Capet,(coronat el 3 de juliol de 987),[2] i no va reconèixer al rei escollit. Hug va envair llavors Flandes fins al riu Lys i va ocupar Arras. Arnold es va refugiar amb el duc Ricard I de Normandia que va intervenir: el capet es va retirar, però el comte de Flandes el va reconèixer com a rei. Arnold va morir un mes més tard, afectat per la febre calenta. El seu cos fou inhumat a l'abadia Sant Pere de Gant.

La seva vídua, Rozala d'Ivrea[3] filla de Berenguer II rei d'Itàlia, es va casar de nou un any més tard (abans de l'1 d'abril de 988) amb Robert II El Pietós, fill del rei Hug Capet.

Va deixar dos fills de curta edat:

  • Matilde († 995 o abans)
  • Balduí IV (vers 980 † 1035) que el va succeir.

AscendènciaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Balduí I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
8. Balduí II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Judit de França
 
 
 
 
 
 
 
4. Arnold I de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Alfred el Gran  
 
 
 
 
 
 
 
9. Ælfthryth
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Ealhswith de Gaini
 
 
 
 
 
 
 
2. Balduí III de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Heribert I de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
10. Heribert II de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Adela o Alix de Vermandois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Robert I de France
 
 
 
 
 
 
 
11. Adele de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Adele del Maine
 
 
 
 
 
 
 
1. Arnold II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Herman I de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Matilde Billung
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold II de Flandes

FontsModifica