Arnulfians

Els Arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626. El llinatge es va unir als pipínides pel matrimoni d'Ansegisel i de Begga, i el seu nét Carles Martell serà el pare del primer rei carolingi Pipí el Breu.

Arnulf i Pipí de Landen eren el dos principals caps de l'aristocràcia austrasiana a l'inici del segle VII que enfrontaven l'autoritat de la reina Brunequilda en nom del seu nét Sigebert II, i van demanar ajut al rei de Nèustria Clotari II per eliminar a la regent. Clotari va envair Austràsia el 613, va derrotar a Sigebert II i el va fer matar junt amb Brunequilda. En recompensa de l'ajut dels nobles austrasians, va nomenar sant Arnulf com bisbe de Metz i a Pipí com majordom de palau. A la mort de Clotari II el 629 van caure en desgràcia sota el seu fill Dagobert I. A la mort d'aquest el 639 Pipí va tornar al poder però Arnulf es va retirar a un monestir on va morir el 640.

Arnulf va deixar dos fills, Clodulf i Ansegisel, esmentats a partir del 643, que eren part de l'entorn del majordom de palau Grimoald I, fill de Pipí l'Antic. Clodulf fou elegit bisbe de Metz el 657 quan Grimoald fou assassinat; els seus parents i amics van patir persecucions de la facció que va arribar al poder, però Clodulf es va mostrar acomodatici; fins i tot Ansegisel serà assassinat en una data desconeguda anterior al 669. A partir de Pipí d'Héristal els arnulfians es reclamaren més de l'herència pipínida que arnulfiana i van portar sovint noms pipínides (Pipí, Grimoald, Carles, Carloman). Clodulf fou considerat un simple conseller i els descendents d'Ansegisel i de Begga considerats pipínides.

Pipí d'Héristal apareix el 675 quan era duc austrasià associat al duc Martí, i s'oposava a Ebroí, majordom de palau de Nèustria. El 679, une primera batalla va ser una derrota austrasiana i Martí va morir. Després de la mort d'Ebroí va seguir un període de pau fins al 687 que es va reprendre la guerra que va acabar amb la victòria de Pipí que va esdevenir el verdader senyor dels tres regnes (Nèustria, Borgonya i Austràsia). Abandonà l'Aquitània, va confiar Nèustria a fidels i després als fills i es va concentrar en les fronteres nord i orientals dels regnes: Saxònia, Frísia, Baviera i Alamània. La cort estava dividida en dos faccions, una entorn de Plectruda, esposa de Pipí, i l'altra entorn d'Alpaida, amistançada de Pipí. Aquest va conservar l'equilibre entre les dues faccions fins a la seva mort el 714.

Plectruda la vídua, va fer tancar al seu fillastre Carles i va fer reconèixer al seu nét Teodebald. Nèustria es va revoltar i van aclamar un rei, Khilperic II, i un majordom, Ragenfrid, i es van aliar als frisons atacant Austràsia. Carles va poder fugir i va organitzar la contrarevolució, aconseguint primer derrotar als rebels. Després va eliminar a Plectruda i Teodebald i va reunir els tres regnes sota el seu control. El 737, à la mort del rei merovingi Teodoric IV, Carles (ara anomenat Carles Martell per les seves victòries sobre els musulmans) no va fer consagrar cap més rei si bé tampoc va provar d'ocupar el tron. A la seva mort el 741 els seus fills Pipí el Breu i Carloman encara van nomenar un rei per fer front als problemes de la successió (Khilderic III); després Carloman es va retirar a un monestir (747) i Pipí, amb el suport del Papa va deposar al darrer rei i es va proclamar al seu lloc inaugurant la Dinastia Carolíngia.

OrígenModifica

origen familiar de sant Arnulf', bisbe de Metz, primer membre conegut de la família dels Arnulfians i més antic avantpassat conegut de Carlemany és una qüestió encara no resolta.

Cap document contemporani precisa l'ascendència de sant Arnulf (vers 582 a 640). Els primers carolingis, tenint el seu poder mercès als primers Pipínides, van abandonar la seva ascendència agnàtic i van privilegiar l'ascendència pipínida. Només l'ascendència fins a Ansegisel forma part de les certeses i és sostinguda per documents contemporanis. La filiació entre sant Arnulf i Ansegisel és esmentada un segle i mig després, per Pau Diaca i es pot tenir quasi per certa. Els documents ulteriors que parlen de l'ascendència de sant Arnulf són els següents:

  • La Vita Colombani (vers 650):
« Bertulf era de família noble, encara que pagana, i cosí del benaventurat Arnulf, bisbe de la ciutat de Metz »
  • La Vita Arnulfi (vers 650):
« El benaventurat Arnulf, de noble raça franca, procedent de nobles i poderosos pares »
« Pipi, fill d' Ansegisel, noble franc »
  • Pau Diaca, a Líber d'Episcoporum Mettensium (vers 783):
« Agiulf, del qual es diu que el pare era procedent d'una noble família de senadors i la mare una filla del rei Chlodoveu […;] Després d'ell va venir el seu nebot Arnoald. Li va succeir Pappolus. Arnulf, procedent d'una molt noble i molt poderosa soca de francs, va engendrar dos fills d'un matrimoni legítim, Anquisi i Chlodoul. Anchise va engendrar Pipí, Pipí va engendrar Carles, aquest va engendrar Pipí. Aquest va engendrar al rei Carles »

. Cal notar que Pau Diaca es conforma a acostar Arnoald i sant Arnoulf sense intentar trobar-los un vincle de parentiu.

  • La Commemoratio genealogiae domni Karoli gloriossimi imperatoris (vers 810):
« Anspertus, que era de raça senatorial, home cèlebre i noble, va prendre per dona la filla de Hlotharius[1] rei dels Francs, anomenada Blithilt i va tenir tres fills i una filla. El gran es deia Arnoldus, el segon Feriolus, el tercer Moderic i la filla Tarcisia. Feriolus va ser bisbe a la ciutat d'Uzès. Moderic va ser ordenat bisbe d'Aristum. Arnoldus, el gran, va engendrar el senyor (bisbe) Arnulf. El senyor Arnulf va engendrar Flodulfus i Anchisus. Flodulfus fou ordenat bisbe. Ansichus va engendrar Pipinus. Pipinus va engendrar Karolus. Karolus quant a ell va engendrar el senyor rei Pipinus. Pipinus va engendrar el gloriós César i molt noble príncep Carolus »

. Aquesta genealogia fou després adoptada per continuadors, amb l'afegitó de les noves generacions procedents de Carlemany.

  • La Commemoratio genealogia domni Arnulfi episcopi et confessoris Christi (vers 840 o 855) reprèn la genealogia de la Commemoratio genealogiae domni Karoli gloriossimi imperatoris afegint a Ansbert, els germans, com Agilulf, bisbe de Metz, i els seus descendents. Aquesta genealogia és igualment represa per continuadors.
  • Un manuscrit, redactat cap a 840-855 a l'Abadia de Fontenelle:
« Buotgisus inluster vir, va engendrar Arnulf, home molt sant, bisbe de la ciutat de Metz. Ell, el benaventurat Arnulf, va engendrar Ansgisus, Ansgisus va engendrar Pipí, majordom del palau. Pipí va engendrar el duc Karolus. El duc Karolus va engendrar el rei Pippin. I el rei Pipí va engendrar Karolus, rei molt famós i el primer rei a ser emperador dels Francs. L'emperador Karolus va engendrar l'emperador Hludovic »
  • La Genealogia regum Francorum (vers 870):
« Lotharius va engendrar Dagobert i Blithildis (Bilichildis). Blithildis va engendrar Arnaldus d'Ansbert, home il·lustre. Arnaldus va engendrar Arnulfus, més tard bisbe de Metz. Arnulfus va engendrar Flodulfus, Walchisus i Ansigisus. Ansigisus va engendrar Pépin l'Antic de Begga, filla de Pipí, majordom del palau. Pipí l'Antic, duc, va engendrar Carles l'Antic. Charles l'antic, duc, va engendrar el rei Pipí i Karlemmanus, més tard monjo. El rei Pipí va engendrar Karlommanus i l'emperador Carles. L'emperador Carles va engendrar Pipí, Carles i Lluís. Lluís va engendrar Lotari, Pipí i Lluís d'Ermengearda i Carles el Calb de Judit »

. Aquesta variant de la Commemoratio genealogiae domni Karoli gloriossimi imperatoris busca identificar Blithildis (Bilichildis) no com una filla de Clotari I, sinó com filla de Clotari II[2] i germana de Dagobert I, malgrat la impossibilitat cronològica d'aquesta proposició (sant Arnulf és un contemporani de Clotari II, i no pot doncs ser el seu besnét).

  • La Vita Clodulfi (vers 875):
« Així ell (Clodulf) tenia per pare el benaventurat Arnulf, que va ser bisbe a Metz […;] llavors el seu genitor evangelitzador era procedent d'una antiga família senatorial, engendrat pel seu pare Arnoald […;] que tenia per pare Anspert. Es diu que Aigulf, bisbe de Metz, havia nascut d'una filla del rei Chlodovus. La mare de Chlodulf, dita Doda, no era d'una soca menys noble i menys cèlebre »
  • Ummo en la seva Vita Arnulfi ( segle X):
« Però el benaventurat Arnulphus va néixer d'un pare aquità i d'una mare sueva al castell de Laycenssi en el comtat de Chaumont, en el temps de l'emperador Maurici I […;] la seva esposa va ser una filla ben nascuda anomenada Doda […;] de la qual ell va tenir dos fills, Chlodulph i Anchisi […;] Aquest Anchisi va tenir per a fill Pipí el segon, príncep de Germània, de la seva esposa anomenada Begga, germana de santa Gertrudis […;] de la germana de Pipí, anomenada Waldrada, va néixer Gualchisus, que va engendrar sant Wandregisil, confessor del Crist […;] De la germana de Walchisi va néixer sant Gond d'Oyes, fill del comte de Verdun »
  • Un manuscrit anglosaxó de la fi del segle x o del començament del XI:
« Anchise, sortint de Troia, va engendrar Francó, que va donar el seu nom als Francs. Aquest Francó princeps generis, va engendrar Gripho. Gripho va engendrar Baldgislus. Balgis va engendrar Lodupigus. Lodupigus va engendrar Alpgisus. Alpgils va engendrar Aodulf. Aodulf va engendrar Ansgisius. Ansghis va engendrar Pipí. Pipí va engendrar Karolus »

. Una variant dóna una versió diferent a partir de Gripho:

« Gripho va engendrar Haldgislus. Haldgislus va engendrar Momulinus. Momulinus va engendrar Batgislus. Batgislus va engendrar Aodulf. Aodulf va engendrar Ansgisius […;] »
  • La Vita Gundulfi (segle XII):
« Gundulf, fill del lamentat Mundéric, que el rei Theoderic va fer matar, va ser gran al regne d'Austràsia, però més gran i més noble al davant Déu. Va ser criat amb el duc Bodogisel, el seu germà, al palau del rei Clotari I; mentre que es veia omplert d'honors pel rei Teodebert, va dir a la seva vellesa a Arnulfus, fill de Bodogisel: 'escolta-jo, nebot estimat. El judici de Déu ha començat quan ha permès que Mundéric perís pel glavi, ell, el fill del parricida Clodéric. Preguem al Crist que allunyi dels nostres caps la còlera, ja que el Totpoderós ha dit: Castigaré les seves iniquitats fins a la tercera i la quarta generació'. Al final del segle, va abraçar la vida monàstica, i després de la mort de Monulphus, com ja tenia l'edat de setanta-sis anys, va ser escollit per tots els habitants de Tongres, i consagrat bisbe »
  • Aegidius d'Orval (vers 1250):
« Clotari II, rei dels Francs, pare de Dagobert tenia per filla Blithilda. Aquesta va engendrar del noble home Ansbert a Arnoald o Bodogisel, igualment conegut sota el nom de Boggis. Boggis va engendrar de la seva esposa Oda a Arnulf, més tard pontífex de Metz. De la seva esposa Doda, Arnulf va engendrar Ansegisel i Clodulfus »

La síntesi de tota aquesta documentació és que els primers autors no fan més que comprovar la seva ignorància a propòsit de l'ascendència de sant Arnulf, limitant-se a recordar el seu origen en la més alta noblesa franca. Després apareixen, un segle i mig després de la mort del sant algunes genealogies, que són completades en el transcurs del temps d'una banda amb els membres de les noves generacions, i d'altres parts amb afegitons sobre les primeres generacions.

GenealogiesModifica

L'estudi de les falses genealogies carolíngies comporta el seu repartiment en dos grups diferents:

  • les genealogies dites messines, són establertes pels escribes del bisbat de Metz cap a 810 i afirmen que sant Arnulf és fill d'Arnoald
  • les genealogies dites de Fontenelle, que afirma que sant Arnulf és fill de Bodogisel.

Al segle xiii, Aegidius d'Orval és el primer a identificar Bodogisel i Arnoald com un sol personatge, per tal de conciliar aquests dos grups de genealogies.

La hipòtesi messina permet establir aquest quadre:

 
 
 
 
 
 
 
un noble
galoromà
 
 
 
une filla
d'un rei franc
(Chlodevicus ?)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agilulf
(† 591)
bisbe de Metz
 
Raginfrid
 
 
Doda
 
 
Ansbert
lel senador
 
 
 
Gamard
Babo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mòmol (Mummolus)
patrici
 
 
 
 
 
Mundéric
bisbe d'Arisitum
(600)
 
Arnoald
(† 601)
bisbe de Metz
 
Goeric
(† 643)
bisbe de Metz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
sant Arnulf
(† 640)
bisbe de Metz
 
 
 
 
 

santa Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Clodulf
(† 697)
bisbe de Metz
 
 
 
Ansegisel
(† 662)
domèstic


La hipòtesi de Fontenelle establiria el següent:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sigebert el Coix
(† 508)
rei de Colònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cloderic
(† 508)
rei de Colònia
 
 
NN
 
Balderic
sacerdot
 
santa Beuva
abadessa
de St Pierre de Reims
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Munderic
(† 532)
pretendant austrasià
 
 
 
santa Doda
abbadessa de St Pierre de Reims
neboda de santa Beuva
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bodogisel
(† 585)
duc i patrici
 
Gundulf
(† 607)
bisbe de Tongres
 
Momolí
comte a Soissons
(566)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Babo
ambaixador a Bizanci
(585)
 
Bodogisel
(† 589)
ambaixador a Bizanci
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
sant Arnulf
bisbe de Metz
 
 
 
 

La princesa franca mare d'AnsbertModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
Sigebert el Coix
(† 507)
rei de Colònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ne
 
santa Beuva
abadessa de
St Pierre de Reims
 
 
 
 
Cloderic
(† 508)
rei de Colònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
santa Doda
abadessa de
St Pierre de Reims
 
 
Mundéric
(† 532)
prétendent austrasià
 
 
 
 
 
 
 
 
 

NN
 
 
 
 
 
{{{ SEN }}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bodogisel
(† 585)
duc i patrici
 
Gundulf
(† 607)
bisbe de Tongres
 
Mumolí
comte de Soissons
(566)
 
 
 
Agilulf
(† 591)
ébisbe de Metz
 
Ansbert
el Senador
 
 
Doda
 
Raginfrid
 
 
Babo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Babo
ambaixador a Bizanci (585)
 
Bodogisel
ambaixador a Bizanci († 589)
 
 
 
Arnoald
(† 601)
bisbe de Metz
 
Mundéric
bisbe d'Arisitum
 
 
 
 
Mòmol
patrici
 
 
Goeric
(† 643)
bisbe de Metz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
sant Arnulf
(† 640)
bisbe de Metz
 
 
 
Santa Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Clodulf
(† 697)
bisbe de Metz
 
 
 
Ansegisel
(† 662)
domèstic

Els FerriolModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Flavius Afranius
Siagrius

cònsol (382)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
N
 
Ne
 
NN / NN
 
Avitus
emperador
(455-456)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tonantius Ferriolus
prefecte de les Gàl·lies
(451)
 
 
 
Papianil·la
 
Papianil·la
x Sidoni
Apol·linar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tonanci Ferriol
senador a Narbona
(479 / 517)

x Industria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
N
(Ferriol ?)
 
 
 
 
 
sant Firmí
bisbe d'Uzès
(507-533)
 
Fadenca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ansbert
el senador
 
 
Agilulf
(† 591)
bisbe de Metz
 
Deotari
bisbe d'Arisitum
(591)
 
 
 
 
sant Ferriol
bisbe d'Uzès
(553-581)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnoald
(† 601)
bisbe de Metz
 
Munderic
bisbe d'Arisitum
(600)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

La mare d'Arnulf: santa OdaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
Mumolí
comte a Soissons
(566)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Babo
ambaixador a Bizanci
(585)
 
 
 
Bodogisel
(† 589)
ambaixador a Bizanci
 
Chrodoara
(santa Oda)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adalgisel Grimo
diaca a Verdun
 
Ermengearda
diaconessa
 
Ado
 
 
sant Arnulf
bisbe de Metz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adalgisel
duc (634)
 
Babo
duc (634)
 
 
 
 
 
 

La família de Sant WandrilModifica

 
 
 
Mumolí
comte a Soissons
(566)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carloman
noble franc
 
 
 
(agilolfings)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bodogisel
(† 589)
ambaixador a Bizanci
 
 
 
Babo
ambaixador a Bizanci
(585)
 
 
 
 
 
 
Waldrada
 
 
 
Pipí
de Landen

majordom del palau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
sant Arnulf
bisbe de Metz
 
Adalgisel Grimó
diaca a Verdun
 
 
Ado
 
 
 
Waldegisel
noble a Verdun
 
Grimoald I
majordom del palau
 
 
Gertruda
abadessa de Nivelle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adalgisel
duc (634)
 
Babo
duc (634)
 
Wandregisil o Wandril
abat de Fontenelle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ansegisel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Begga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

GenealogiaModifica

 
 
 
 
 
 
Arnulf bisbe de Metz
(† 640)
 
 
 
Doda
 
 
 
 
 
Pipí l'Antic (o de Landen)
majordom del palau († 640)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hilda
(?)
 
Clodulf
évêque de Metz
(† 697)
 
 
 
 
 
 
 
Ansegisel
domèstic
(† 662)
 
Begga
(† 693)
 
Grimoald
majordom del palau
(v.615 † 657)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aunulf
(† 697/714)
 
Martí
comte
(† 680)
 
Clotilda coneguda com Doda
(† 699)
x Teodoric III
 
 
Griffó
arquebisbe
de Rouen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Héristal
majordom del palau
(† 714)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Plectruda
(Hugobèrtides)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adaltruda
filla de Bercari
majordom de palau
 
 
 
 
 
Drogó
duc de Xampanyae
(670 † 708)
 
 
 
Grimoald II
majordom del palau
(† 714)
 
Carles Martell
majordom del palau
(v.685 † 741)
 
Khildebrand
duc de Provença
(† 751)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnulf
duc (dels Burgundis ?)
(† 723)
 
Hug
arquebisbe de Rouen
(† 730)
 
Pipí
(† 723)
 
Godefred
(.. 708-723 ..)
 
Teodebald
majordom del palau
(† 741)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dinastia Carolíngia
 
Nibelúngides
 
 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette, París, 1983, 490 p. ISBN 2-01-278851-3
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ISBN 2-9501509-3-4
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 ISBN 2-877472086
  • Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 p. ISBN 1-900934-01-9, p. 185-229
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, 170 p. ISBN 2-906483-28-1

ReferènciesModifica