Arpella pàl·lida comuna
L'arpella pàl·lida comuna,[1] arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Circus cyaneus  | |
|---|---|
 Exemplars de diferent sexe i maduresa. | |
| Dades | |
| Pes | 346 g (pes adult, mascle) 527 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 1,1 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22727733 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Circus |
| Espècie | Circus cyaneus Linnaeus, 1766 |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: tot l'any (verd fosc), àrea d'hivernada (blau) i àrea de cria (verd clar). | |
És molt semblant a l'arpella cendrosa.
Morfologia modifica
- Dimorfisme sexual molt accentuat.
- Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
- Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g.
- El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
- La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.
Reproducció modifica
Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.[5] Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.[6] Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.[7]
Als Països Catalans nidifica a la zona pirinenca i prepirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un secà cerealista de la plana de Lleida.
Alimentació modifica
Mengen serps, granotes i petits mamífers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la després.
Hàbitat modifica
Es pot observar en migració als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de València, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen ésser els llocs que ocupa durant l'època hivernal.[8]
Distribució territorial modifica
Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.[9] Les poblacions euroasiàtiques hivernen a l'Euràsia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central, si bé la població nord-americana, es considera avui una espècie diferent: Circus hudsonius. A les regions de clima suau de França, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentàries.
Estat de conservació modifica
Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).[10]
Referències modifica
- ↑ «Arpella pàl·lida comuna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 276. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Hen Harrier. Circus cyaneus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Baicich, P., C. Harrison. 1997: A Guide to the Nests, Eggs, and Nestlings of North American Birds. Nova York, Estats Units: Academic Press.
- ↑ Terres, J.: The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds. Nova York: Alfred A.Knoph Inc. Any 1980, plana 483.
- ↑ Wheeler, B., W. Clark: The Peterson Field Guide Series- A Field Guide to Hawks of North America. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1987.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ del Hoyo, J., Elliott, A., & Sargatal, J., eds. (1994): Handbook of the Birds of the World Vol. 2. Lynx Edicions, Barcelona, ISBN 84-87334-15-6
- ↑ Estudi de la població de l'arpella pàl·lida al Principat de Catalunya.
Enllaços externs modifica
- «Arpella pàl·lida comuna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- L'arpellot pàl·lid a la UICN (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors de l'arpella pàl·lida (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès) i (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)