Arpella pàl·lida comuna

espècie d'ocell

L'arpella pàl·lida comuna,[1] arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Nidifica per tot Euràsia i migra cap a zones més meridionals a l'hivern, desplaçant-se al sud d'Europa, alguns indrets del nord d'Àfrica i al sud de l'Àsia temperada. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Infotaula d'ésser viuArpella pàl·lida comuna
Circus cyaneus Modifica el valor a Wikidata

Exemplars de diferent sexe i maduresa.
Dades
Pes346 g (pes adult, mascle)
527 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,1 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22727733 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereCircus
EspècieCircus cyaneus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució

Distribució geogràfica: tot l'any (verd fosc), àrea d'hivernada (blau) i àrea de cria (verd clar).
Exemplar adult femella.
Exemplar fotografiat al Ridgefield National Wildlife Refuge (Washington, Estats Units).
Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units).

És molt semblant a l'arpella cendrosa.

Morfologia

modifica
  • Dimorfisme sexual molt accentuat.
  • Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g.
  • El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
  • La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.

Reproducció

modifica

Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.[5] Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.[6] Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.[7]

Als Països Catalans nidifica a la zona pirinenca i prepirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un secà cerealista de la plana de Lleida.

Alimentació

modifica

Mengen serps, granotes i petits mamífers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la després.

Hàbitat

modifica

Es pot observar en migració als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de València, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen ésser els llocs que ocupa durant l'època hivernal.[8]

Distribució territorial

modifica

Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.[9] Les poblacions euroasiàtiques hivernen a l'Euràsia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central, si bé la població nord-americana, es considera avui una espècie diferent: Circus hudsonius. A les regions de clima suau de França, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentàries.

Estat de conservació

modifica

Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).[10]

Referències

modifica
  1. «Arpella pàl·lida comuna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 276. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Hen Harrier. Circus cyaneus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. Baicich, P., C. Harrison. 1997: A Guide to the Nests, Eggs, and Nestlings of North American Birds. Nova York, Estats Units: Academic Press.
  6. Terres, J.: The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds. Nova York: Alfred A.Knoph Inc. Any 1980, plana 483.
  7. Wheeler, B., W. Clark: The Peterson Field Guide Series- A Field Guide to Hawks of North America. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1987.
  8. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  9. del Hoyo, J., Elliott, A., & Sargatal, J., eds. (1994): Handbook of the Birds of the World Vol. 2. Lynx Edicions, Barcelona, ISBN 84-87334-15-6
  10. Estudi de la població de l'arpella pàl·lida al Principat de Catalunya.

Enllaços externs

modifica