L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn. En són sufragànies les diòcesis de Rodés (francès: Rodez), Castres (francès: Castres), Vabre (francès: Vabres), Caors (francès: Cahors) i Mende.

Infotaula d'organitzacióArquebisbat d'Albi
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusarxidiòcesi catòlica romana no metropolitana Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1822
Activitat
Superfície5.785 km² Modifica el valor a Wikidata
Membres289.700 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJean-Louis Balsa (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe Modifica el valor a WikidataJean Legrez Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcatholique-tarn.cef.fr Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La fundació s'atribueix a Sant Clari i al seu deixeble Antimi. Però el primer bisbe conegut fou Diogenià (cap al 406). En aquell moment la civitas Albigensis formava part de la província romana de l'Aquitània primera i depenia eclesiàsticament de l'arquebisbat de Bourges.[1] Del bisbat depenien les abadies de Castras (fundada per Carlemany) i Gaillac (fundada pel comte Ramon I de Tolosa el 960). La ciutat d'Albi va pertànyer als bisbes que van haver de compartir el poder amb els vescomtes. Al segle xiii la diòcesi era molt favorable als càtars i va tenir bisbe càtar. El Concili d'Albi el 1254 va posar fi a l'arrelament de la doctrina càtara. El 1268 els bisbes van veure reconeguda la seva senyoria sobre la ciutat.[2]

El 1678 el bisbat d'Albi fou elevat a arquebisbat però va perdre aquesta categoria el 1790 després de la revolució.[3] Va ser restablert el 1822 i va tenir per sufragània la diòcesi de Perpinyà que després se'n va separar.[4] El cardenal de Bernis, ambaixador de Lluís XV de França a Roma, fou bisbe d'Albi del 1764 al 1794.[5]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «dMGH | Band | Scriptores [Geschichtsschreiber | Auctores antiquissimi (Auct. ant.) | 9: Chronica minora saec. IV. V. VI. VII. (I) | Additamentum I.]», 07-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 25 abril 2021].
  2. Costen, M. D.. The Cathars and the Albigensian Crusade (en anglès). Manchester, U.K.: Manchester University Press, 1997, p. 105-106. ISBN 0-7190-4331-X. 
  3. Clément Compayré. Études historiques et documents inédits sur l'Albigeois le Castrais et l'ancien diocèse e Lavaur (en francès). M. Papilhiau, 1841. 
  4. VI), Catholic Church Pope (1775-1799 : Pius. Collectio bullarum, brevium, allocutionum, epistolarumque felicis recordationis PP. Pii VI, contrà constitutionem civilem cleri gallicani, ejusque authores et fautores: Item, concordatorum inter S.P. Pium VII, et gubernium reipublicae, in Galliis, atque alia varia regimina, postmodum in hac regione, sibi succedentia, etc (en llatí). Ex officina Cox et Baylis, 1821. 
  5. Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ... e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita. Monasterii Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913.