Arquebisbat d'Arequipa

L'arquebisbat d'Arequipa (espanyol: Arquidiócesis de Arequipa; llatí: Archidioecesis Arequipensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2012 tenia 1.045.555 batejats d'un total d'1.163.131 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Javier Augusto Del Río Alba.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat d'Arequipa
Archidioecesis Arequipensis
Catedral Arequipa, Peru.jpg
La catedral d'Arequipa

Localització
Arquidiócesis de Arequipa.svg
 16° 23′ S, 71° 32′ O / 16.38°S,71.53°O / -16.38; -71.53
Perú Perú
Bandera de Arequipa.svg Regió d'Arequipa

Parròquies73
Conté la subdivisió
Població
Total1.045.555
• Densitat39,75 hab/km²
Religióromà
Geografia
Superfície26.306 km²
Limita amb
Dades històriques
Creació16 d'abril de 1577
CatedralSanta Maria
Organització política
• Arquebisbe metropolitàJavier Augusto Del Río Alba
Altres

Lloc webarzobispadoarequipa.org.pe

TerritoriModifica

L'arxidiòcesi comprèn les províncies d'Arequipa, Caylloma i Islay, a la regió peruana d'Arequipa.

La seu arxiepiscopal és la ciutat d'Arequipa, on es troba la catedral de Santa Maria.

El territori s'estén sobre 26.306 km² i està dividit en 73 parròquies, agrupades en 11 vicariats.

Provincia eclesiàsticaModifica

La província eclesiàstica d'Arequipa, instituïda el 1943, comprèn 5 sufragànies:

HistòriaModifica

La diòcesi d'Arequipa va ser erigida el 16 d'abril de 1577 mitjançant la butlla Apostolatus officium del Papa Gregori XIII, prenent el territori de l'arxidiòcesi de Lima. Tot i això, l'erecció de la diòcesi no entrà en vigor fins a l'autorització del Papa Pau V el 1609. Originàriament era sufragània de la mateixa arxidiòcesi de Lima.

El 1614 s'establiren els límits diocesans.

El 1619 s'instituí el seminari diocesà, que començà a funcionar el 1622.

El 1880 cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic de Tarapacá (avui bisbat d'Iquique). El 20 de desembre de 1929 cedí una nova porció del territori a benefici de la mateixa diòcesi.

El 23 de maig de 1943 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana en virtut de la butlla Inter praecipuas del Papa Pius XII.

El 18 de desembre de 1944, el 21 de novembre de 1957 i el 5 de juny de 1962 cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin, respectivament, la diòcesi de Tacna (avui bisbat de Tacna i Moquegua) i de les prelatures territorials de Caravelí i de Chuquibamba.

Cronologia episcopalModifica

  • Antonio de Hervías, O.P. † (15 d'abril de 1577 - 9 de gener de 1579 nomenat bisbe de Verapaz)
  • Cristóbal Rodríguez Juárez, O.P. † (16 de gener de 1612 - 4 de novembre de 1613 mort)
    • Juan de las Cabezas Altamirano, O.P. † (16 de setembre de 1615 - 19 de desembre de 1615 mort) (bisbe electe)
  • Pedro de Perea Díaz, O.S.A. † (4 de setembre de 1617 - 28 de maig de 1630 mort)[1]
  • Pedro de Villagómez Vivanco † (2 d'agost de 1632 - 16 de juliol de 1640 nomenat arquebisbe de Lima)
  • Agustín de Ugarte y Sarabia † (19 de novembre de 1640 - 21 d'octubre de 1647 nomenat bisbe de Quito)
  • Pedro Ortega Sotomayor † (16 de desembre de 1647 - 27 de novembre de 1651 nomenat bisbe de Cusco)
  • Gaspar de Villarroel, O.S.A. † (11 de desembre de 1651 - 27 de gener de 1659 nomenat arquebisbe de La Plata o Charcas)[2]
  • Juan de Almoguera, O.SS.T. † (17 de febrer de 1659 - 27 de novembre de 1673 nomenat arquebisbe de Lima)
  • Juan de la Calle y Heredia, O. de M. † (1 d'octubre de 1674 - 15 de febrer de 1676 mort)
  • Antonio de León y Becerra † (14 de juny de 1677 - 28 d'agost de 1708 mort)
  • Juan de Argüelles, O.S.A. † (21 de març de 1711 - 23 de gener de 1713 mort)[3]
  • Juan Bravo Otálora de Lagunas † (19 de novembre de 1714 - 27 de setembre de 1723 mort)
  • Juan Cabero y Toledo † (11 de juny de 1725 - 20 de març de 1741 mort)
  • Juan Bravo del Rivero y Correa, C.O. † (28 de gener de 1743 - 22 de maig de 1752 mort)
    • Juan González Melgarejo, C.O. † (26 de novembre de 1753 - 6 de març de 1754 mort) (bisbe electe)
  • Jacinto Aguado y Chacón, C.O. † (17 de febrer de 1755 - 18 de juliol de 1763 nomenat bisbe d'Osma)
  • Diego Salguero de Cabrera, C.O. † (18 de juliol de 1763 - 2 de desembre de 1769 mort)
  • Manuel de Abad y Illana, O.Praem. † (17 de juny de 1771 - 1 de febrer de 1780 mort)
  • Miguel de Pamplona González Bassecourt, O.F.M.Cap. † (10 de desembre de 1781 - 10 de desembre de 1784 renuncià)[4]
  • Pedro José Chávez de la Rosa † (18 de desembre de 1786 - 9 de maig de 1805 renuncià)
  • Luis Gonzaga de la Encina Díaz y Pereiro † (9 de setembre de 1805 - 16 de gener de 1816 mort)
  • José Sebastian de Goyeneche y Barreda † (14 d'abril de 1817 - 26 de setembre de 1859 nomenat arquebisbe de Lima)
  • Bartolomé Herrera Vélez † (26 de setembre de 1859 - 10 d'agost de 1864 mort)
  • Juan de la Cruz Calienes Olazabal, O.F.M. † (27 de març de 1865 - 26 de juny de 1867 mort)
  • Juan Benedicto Torres Romero † (22 de juny de 1868 - 8 de gener de 1880 mort)
  • Juan María Ambrosio Huerta Galván † (20 d'agost de 1880 - 27 de juny de 1897 mort)
  • Manuel Segundo Ballón Manrique † (24 d'agost de 1898 - 1906 renuncià)[5]
  • Mariano Holguín y Maldonado, O.F.M. † (30 de maig de 1906 - 24 de desembre de 1945 mort)
  • Leonardo José Rodríguez Ballón, O.F.M. † (13 de juny de 1946 - 26 de setembre de 1980 renuncià)
  • Fernando Vargas Ruíz de Somocurcio, S.J. † (26 de setembre de 1980 - 2 de març de 1996 jubilat)
  • Luis Sánchez-Moreno Lira † (2 de març de 1996 - 29 de novembre de 2003 jubilat)
  • José Paulino Ríos Reynoso (29 de novembre de 2003 - 21 d'octubre de 2006 renuncià)
  • Javier Augusto Del Río Alba, des del 21 d'octubre de 2006

EstadístiquesModifica

A finals del 2012, la diòcesi tenia 1.045.555 batejats sobre una població d'1.163.131 persones, equivalent al 89,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 450.500 450.500 100,0 150 72 78 3.003 10 300 51
1959 280.000 297.542 94,1 151 59 92 1.854 183 183 42
1966 400.000 420.000 95,2 175 64 111 2.285 289 479 41
1968 427.500 450.000 95,0 148 52 96 2.888 141 458 39
1976 398.284 419.247 95,0 109 48 61 3.653 117 350 52
1980 513.000 545.000 94,1 119 45 74 4.310 129 266 67
1990 651.000 940.000 69,3 153 68 85 4.254 155 257 57
1999 771.660 857.400 90,0 198 82 116 3.897 213 290 75
2000 787.000 874.500 90,0 199 86 113 3.954 190 299 72
2001 802.791 891.990 90,0 192 86 106 4.181 151 295 72
2002 818.846 909.829 90,0 190 90 100 4.309 180 332 72
2003 835.223 928.025 90,0 188 91 97 4.442 171 304 72
2004 835.223 928.025 90,0 183 88 95 4.564 171 304 71
2006 857.000 952.000 90,0 177 76 101 4.841 169 262 74
2012 1.045.555 1.163.131 89,9 183 96 87 5.713 181 320 73

ReferènciesModifica

  1. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Guadarrama (Madrid) 2014, vol.I, 509-517.
  2. Lazcano, o.c., vol. III, p. 2278-2292.
  3. Lazcano, o.c., vol. II, p. 2002-2004.
  4. Morí l'11 de març de 1792. Cfr. Eubel, vol. 6, p. 98.
  5. Mort el 21 d'agost de 1923. Cfr. Eubel, vol. 8, p. 119.

FontsModifica