Obre el menú principal

L'arquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 484.898 batejats d'un total de 505.018 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Andrea Bruno Mazzocato.

Infotaula de bisbat Arquebisbat d'Udine
Archidioecesis Utinensis
Arcidiocesi di Udine
La Catedral d'Udine
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Friuli-Venezia Giulia-Flag.png Friül - Venècia Júlia
Província eclesiàstica Triveneto
Coordenades 46° 04′ 00″ N, 13° 14′ 00″ E / 46.06667°N,13.23333°E / 46.06667; 13.23333Coord.: 46° 04′ 00″ N, 13° 14′ 00″ E / 46.06667°N,13.23333°E / 46.06667; 13.23333
Geografia
Àrea 4,500 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
505.018
484.898 (96,0%)
Parròquies 374
Altres dades
Ritus romà
Establiment 6 de juliol de 1751
Catedral Metropolitana de Santa Maria Annunziata
Sants Hermàgores i Fortunat d'Aquileia
(12 de juliol)
Sacerdots diocesans 398
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe metropolità Andrea Bruno Mazzocato
Bisbe emèrit Pietro Brollo
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial diocesiudine.it
Modifica les dades a Wikidata
Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine

Els patrons de l'arxidiòcesi són sants Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, i la festa és el 12 de juliol.

Contingut

TerritoriModifica

L'arquebisbat comprèn la província d'Udine, llevat d'onze municipis de la Bassa Friülana, que pertanyen a l'arquebisbat de Gorizia, i històricament han format part del comtat i a la província de Gorizia, i inclou el poble de Sappada, avui a la província de Belluno.

La seu arquebisbal es troba a la ciutat d'Udine, on es troba la catedral metropolitana de Santa Maria Annunziata.

El territori està dividit en 374 parròquies.

HistòriaModifica

L'arxidiòcesi va ser erigida el 6 de juliol de 1751 mitjançant la butlla Iniuncta nobis del Papa Benet XIV, mitjançant la qual el pontífex va ratificar un acord entre els governs austríac i el venecià, que preveia la supressió del patriarcat d'Aquileia i la seva divisió en dues noves circumscripcions eclesiàstiques: l'arquebisbat d'Udine, que es va assignar jurisdicció sobre les terres sota el govern de la Sereníssima; i l'arxidiòcesi de Gorizia, que va quedar a les terres sota el domini dels Habsburg.

Amb la Iniuncta nobis, per tant, el Papa va abolir el patriarcat i al mateix temps es va erigir l'arquidiócesis d'Udine. Aquesta decisió va ser confirmada pel Papa amb la butlla Suprem dispositione del 19 de gener de 1753,[1] amb la qual el Papa definí totes les qüestions accessòries, incloent les diòcesis sufragànies de la nova seu metropolitana, que eren les de l'antic patriarcat en el territori venecià: Padova, Vicenza, Verona, Treviso, Vicenza, Ceneda, Belluno, Feltre, Concordia, Capodistria, Emonia, Parenzo i Pola.

El primer arquebisbe nomenant era el patriarca d'Aquilea Daniele Dolfin, que mantingué el títol de Patriarca fins a la mort.

L'1 de maig de 1818, en virtut de la butlla De salute Dominici gregis del Papa Pius VII, Udine es convertí en un simple bisbat, subjecte a la seu metropolitana de Venècia.

El 30 d'abril de 1846 les parròquies dels barris de Pieve i Auronzo es van separar de la diòcesi d'Udine i s'agregaren a la diòcesi de Belluno, per la butlla Universalis Ecclesiae regimen del papa Gregori XVI.

El Papa Pius IX, a causa de les sol·licituds del cardenal Fabio Maria Asquini,[2] amb la butlla Ex catholicae unitatis[3] del 14 de març de 1847 elevà de nou la diòcesi al rang de seu metropolitana sense sufragànies, deixant-la immediatament subjecta a la Santa Seu.

El 20 de febrer de 1932, seguint la butlla Quo Christi fideles de Pius XI, s'incorporà el deganat de Tarvisio, que havia format part de la diòcesi de Gurk, i la parròquia de Fusine in Valromana, que era de la diòcesi de Lubiana.

En record de l'antic patriarcat, l'arquebisbe d'Udine té el privilegi de portar l'hàbit coral, el solideu, la faixa i el rivet de la sotana de color vermell marronós, distint de la porpra cardenalícia (també en seda moiré), anomenat "vermell patriarcal". L'escut dels arquebisbes d'Udine és un capel verd, folrat en vermell patriarcal.

L'arquebisbe d'Udine, a més, ostenta el títol de marquès de Rosazzo.

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 484.898 batejats sobre una població de 505.018 persones, equivalent al 96,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 534.750 535.000 100,0 901 819 82 593 215 1.245 488
1969 497.600 497.812 100,0 834 739 95 596 125 1.363 406
1980 501.357 508.470 98,6 714 602 112 702 1 153 1.015 487
1990 480.550 495.550 97,0 573 518 55 838 10 83 891 373
1999 478.500 488.000 98,1 507 412 95 943 14 121 787 373
2000 477.900 488.000 97,9 495 405 90 965 15 116 777 373
2001 478.000 488.000 98,0 491 396 95 973 14 120 767 373
2002 478.000 488.000 98,0 479 384 95 997 14 120 757 373
2003 478.000 488.500 97,9 457 367 90 1.045 16 115 757 373
2004 478.000 488.500 97,9 438 348 90 1.091 16 115 757 373
2010 484.898 505.018 96,0 398 316 82 1.218 21 99 506 374

NotesModifica

  1. Testo della Bolla in Cappelletti, op. cit., pp. 842-858.
  2. Dizionario biografico friulano.
  3. Testo della bolla in Cappelletti, op. cit., pp. 867-871. In questa bolla si afferma che l'arcidiocesi udinese fu eretta con la Suprema dispositione del 1753.
  4. Entre 1803 i 1807 la seu va ser administrada pel vicari capitular mons Mattia Cappellari da Pesariis, canonge penitencier de la Metropolitana; al 1807 va ser nomenat arquebisbe Vittorio Filippo Melano, bisbe de Novara, qui renuncià per motius d'edat (veure sito ufficiale).

FontsModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica