Obre el menú principal

Arquebisbat de Catània


L'arquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2006 sumava amb 724.886 batejats al voltant de 734.218 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Salvatore Gristina.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Catània
Archidioecesis Catanensis
Catania BW 2012-10-06 11-32-08 2 fj.JPG
La Catedral de Catània

Localització
Arcidiocesi di Catania.png
 37° 31′ 00″ N, 15° 04′ 00″ E / 37.5167°N,15.0667°E / 37.5167; 15.0667
Itàlia Itàlia
Sicilian Flag.svg Sicília

Parròquies 155
Conté la subdivisió
Població
Total 734.218
• Densitat 551,21 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Sicília
Superfície 1.332 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 42
Catedral Catedral Metropolitana de Santa Àgata
Organització política
• Arquebisbe metropolità Salvatore Gristina
Altres

Lloc web diocesi.catania.it
Modifica les dades a Wikidata

TerritoriModifica

L'arquebisbat comprèn els següents municipis de la província de Catània: Adrano, Belpasso, Biancavilla, Bronte, Camporotondo, Catània, Gravina di Catania, Maletto, Maniace, Mascalucia, Misterbianco, Motta Sant'Anastasia, Nicolosi, Paternò, Pedara, Ragalna, San Giovanni La Punta, San Gregorio di Catania, San Pietro Clarenza, Sant'Agata li Battiati, Santa Maria di Licodia, Trecastagni, Tremestieri Etneo, Viagrande, Zafferana Etnea i Bongiardo, un barri de Santa Venerina.

La seu arquebisbat és la ciutat de Catània, on es troba la catedral de Santa Àgata.

El territori s'estén sobre 1.332 km², dividit en 155 parròquies, i té una població d'uns 700.000 habitants.

Santuaris diocesansModifica

Entre els santuaris diocesans més importants per la seva història i devoció extraordinària està el de Sant'Agata al Carcere a Catània; el de la Madonna della Sciara a Mompilieri, on cada any hi va l'arxidiòcesi en peregrinació amb l'Arquebisbe a la darrera setmana de maig i el de Sants Alfi, Ciri i Filadelf a Trecastagni .

Altres santuaris a Catània són:

I en altres municipis de l'arquebisbat trobem: el Santuari de la Madonna dei malati a Misterbianco, el Santuari de Maria Ausiliatrice a Adrano, el Santuari de Maria Santissima Annunziata a Bronte i a Pedara, el Santuari de la Madonna della Consolazione a Mascalucia i a Paternò, el Santuari de la Madonna Addolorata de Mascalucia, el Santuari de la Madonna della roccia a Belpasso, el Santuari de la Madonna della Ravanusa a San Giovanni La Punta i el Santuari Madonna dell'elemosina Biancavilla.

HistòriaModifica

La Diòcesi de Catània va ser erigida segons la tradició l'any 42 amb l'arribada del bisbe Sant Berillo a la ciutat d'Etna. És una de les diòcesis més antigues de Sicília.

Fins al 1092 les notícies de la diòcesi de Catània són molt fragmentàries. Se sap, a grants trets, la història de Sant Berillo i de Sant Eupli, diaca del segle IV, però sobretot es coneix la història de Santa Àgata, la patrona de la ciutat, que va ser martiritzada el 5 de febrer del 251. També se sap que el bisbe Teodor va assistir al Segon Concili de Nicea.

El 9 de març de 1092 Roger I de Sicília i el Papa Urbà II van restaurar la diòcesi. El primer bisbe va ser Angerio. Es va acabar la construcció de la Catedral de Santa Àgata i sota el pontificat del seu successor, les relíquies de Santa Àgata van ser portades a la ciutat.

El terratrèmol de 1169, que va matar a 15.000 persones, va matar al bisbe Giovanni Aiello, qui es trobava dins de la catedral.

El 4 de febrer de 1183 el papa Luci III va incloure Catània a la província eclesiàstica de l'Arxidiòcesi de Monreale, fet que va ser confirmat pel Papa Climent III el 29 d'octubre de 1188.

El 1572 el bisbe Antonio Faraone va establir a la ciutat de Catània el primer seminari de Sicília.[1][2]

Després del terratrèmol de 1693, tota la ciutat va ser reconstruïda i una gran contribució va provenir del bisbe Andrea Riggio i de tot el clergat.

Al segle XVIII, el bisbe Salvatore Ventimiglia va publicar un catecisme en sicilià, que va ser utilitzat fins a la publicació del catecisme de Pius X.

Al principi del segle xix la diòcesi de Catània va ser desmembrada, i Nicosia, Piazza Armerina, Caltagirone i Acireale es van convertir en bisbats.

El 4 de setembre de 1859 el Papa Pius IX elevà la seu de Catània al rang d'arxidiòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, concedint-li també el privilegi del pal·li arquebisbal, revocat pel Papa Pau VI el 1978.

A la segona meitat del segle xix l'arxidiòcesi estava constituïda per una sola parròquia, i l'arquebisbe era l'únic pastor. L'arxidiòcesi va aconseguir salvar-se de la incardinació dels béns de la taula de l'arquebisbe, segons el previst la llei N. 3838 de 1867, mostrant que l'arquebisbe era, de fet, l'únic sacerdot de l'arxidiòcesi i que els béns s'unien llavors a la cura d'ànimes.[3]

El 2 de desembre 2000 l'arxidiòcesi va ser elevada a seu metropolitana, amb dues diòcesis sufragànies: Acireale i Caltagirone.

S'han organitzat tres sínodes diocesans: el 1622, el 1668 i el 1918. Fins al 1919 el bisbe era l'únic sacerdot de la diòcesi.

En les últimes dècades s'ha establert el pelegrinatge anual de tota la diòcesi al Santuari de Nostra Senyora de la Sciara de Mompilieri a Mascalucia, que té arrels antigues a la història de l'església d'Etna (el més antic dels que es coneix a partir de les últimes dècades del segle IX).

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

El 2006, la diòcesi tenia 724.886 batejats sobre una població de 734.218 persones, equivalent al 98,7% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 445.000 450.000 98,9 493 311 182 902 303 911 83
1959 547.000 555.100 98,5 512 300 212 1.068 433 1.311 111
1969 ? 625.379 ? 542 309 233 ? 444 1.342 123
1980 668.803 672.953 99,4 527 275 252 1.269 335 1.172 143
1990 700.000 725.370 96,5 481 249 232 1.455 295 1.021 148
1999 695.000 720.198 96,5 463 259 204 1.501 19 243 838 152
2000 716.000 731.056 97,9 415 264 151 1.725 20 184 573 152
2001 716.000 731.056 97,9 418 267 151 1.712 20 184 573 152
2002 695.000 709.682 97,9 456 273 183 1.524 32 215 631 152
2003 695.000 703.946 98,7 450 274 176 1.544 34 223 658 153
2004 724.332 733.656 98,7 425 266 159 1.704 35 202 709 154
2006 724.886 734.218 98,7 400 259 141 1.812 34 176 991 155

ReferènciesModifica

  1. Negli atti conservati nell'Archivio storico del seminario si legge che il seminario di Catania "si stabilì a 18 d'abril de 15^ indizione 1572, bensì si cominciò a pratticare di fermo dall'anno 1569".
  2. G. Zito - C. Scalia, Fonti per la storia della diocesi di Catania: l'Archivio storico del Seminario, in Synaxis 1 (1983) pp. 295-313.
  3. Maurilio Guasco, Storia del clero in Italia dall'Ottocento a oggi, Bari 1997, pp. 92-93
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 {{{títol}}}. 
  5. Commendatario dal 3 de febrer de 1447
  6. Biografia di Marino Ascanio Caracciolo.

BibliografiaModifica

  • Gaetano Zito, Storia delle Chiese di Sicilia, Città del Vaticano, 2009, pp. 395–399
  • {{{títol}}}. 

Enllaços externsModifica