Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

L'arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2013 tenia 151.850 batejats d'un total de 154.283 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Michele Castoro.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi
Imatge
La Catedral de Manfredonia
Tipusarxidiòcesi catòlica romana no metropolitana i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 38′ N, 15° 55′ E / 41.63°N,15.92°E / 41.63; 15.92
Itàlia Itàlia
Pulla
Parròquies51
Població humana
Població151.446 (2019) Modifica el valor a Wikidata (90,96 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.665 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iii
PatrociniSant Lorenzo Maiorano
Sant Pius de Pietrelcina
Sant Miquel Arcàngel
CatedralSan Lorenzo Maiorano , Santa Maria Assunta (Vieste) (cocatedral)
Organització política
• ArquebisbeMichele Castoro

Lloc webmanfredonia.chiesacattolica.it/news.php

Facebook: diocesimanfredonia Youtube: UCdtksglA3aShvtXUWI5H9aQ Modifica el valor a Wikidata


La catedral de Vieste

Territori

modifica

L'arxidiòcesi comprèn les ciutats de Manfredonia, Vieste i San Giovanni Rotondo, a més dels municipis de Cagnano Varano, Carpino, Ischitella, Isole Tremiti, Mattinata, Monte Sant'Angelo, Peschici, Rodi Garganico, Vico del Gargano i Zapponeta.

Els municipis de San Marco in Lamis i Rignano Garganico el 1986 van passar a formar part de l'arquebisbat de Foggia-Bovino i de la diòcesi de San Severo.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Manfredonia, on es troba la catedral de San Lorenzo Maiorano i l'ex catedral de Santa Maria Maggiore di Siponto. A Vieste es troba la catedral de Santa Maria Assunta.

El territori està dividit en 51 parròquies, agrupades en 5 vicariats: Manfredonia, Vieste, San Giovanni Rotondo, Gargano Nord i Monte Sant'Angelo.

Història

modifica

Siponto/Manfredonia

modifica

La diòcesi de Siponto va ser erigida al segle iii. Segons la tradició, va ser el mateix apòstol sant Pere qui va fundar la comunitat cristiana de Siponto i consagrant el seu primer bisbe sant Justí de Siponto. La mateixa tradició porta una llarga llista de presumptes bisbes sipontins entre els segles II i IV. No obstant això, el primer bisbe històricament documentat és Felice I, present el 465 en un sínode a Roma proclamat pel Papa Hilari.

El 663 Siponto va ser destruïda per primera vegada per les incursions dels eslaus. Després d'aquesta destrucció la ciutat va ser gairebé abandonada i el Papa Vitalià va encomanar la seva cura pastoral als arquebisbes de Benevent. No obstant això, la suposada butlla d'unió senyalada per Ughelli ara és considerat pels historiadors com una falsificació.

El 1034 es va restaurar la seu de Siponto i en 1066 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi. El 1099 va esdevenir metropolitana, amb Vieste com a sufragània.

En 1233 Siponto finalment va ser destruïda per un terratrèmol. El 1256, Manfred, rei de Sicília, fundà prop de la ciutat de Siponto Manfredonia, que va ser batejada així en honor seu. L'arquebisbe Ruggero es va traslladar a la nova ciutat, que va esdevenir la seu dels successius prelats sipontins.

Entre 1513 i 1544 l'arxidiòcesi de Manfredonia va ser governada per Giovanni Maria Ciocchi del Monte, que es convertirà en el Papa Juli III. De 1675 a 1680 es va asseure a la seu de Manfredonia Vincenzo Maria Orsini de Gravina, un altre futur Papa, Benet XIII.

El ritu bizantí estava àmpliament generalitzat a l'antiga diòcesi de Siponto. Es mantingué l'ús del ritu bizantí a l'altar major de la catedral fins a l'època del bisbe Domenico Ginnasi, a finals del segle xvi.

En 1620 la Catedral de Manfredonia va ser destruïda pels turcs i posteriorment reconstruïda durant l'episcopat d'Antonio Marullo, que també va establir el seminari diocesà.

No sap la data exacta de l'elevació de Vieste a bisbat, però se sap que el primer bisbe de Vieste, de qui no es coneix el nom, va ser consagrat per l'arquebisbe Alberto Siponto durant el pontificat del Papa Pasqual II. En 1099 és citada com a sufragània de l'arxidiòcesi de Manfredonia.

De 1558 a 1565 la diòcesi de Vieste va ser governada per Ugo Boncompagni, el futur Papa Gregori XIII, qui va governar la diòcesi durant set anys i va estar present en el Concili de Trento.

Després del concordat de 1818 entre la Santa Seu i el Regne de les Dues Sicílies, la diòcesi de Vieste va ser donada per administració perpètua als arquebisbes de Manfredonia sota la butlla De utiliori del Papa Pius VII el 27 de juny de 1818. Als canonges de la catedral de Vieste se'ls va permetre elegir el seu propi vicari capitular a cada bisbe administrador nou.

Manfredonia-Vieste

modifica

El 29 de setembre de 1933 l'arxidiòcesi de Manfredonia i la diòcesi de Vieste es van convertir en part de la regió eclesiàstica beneventana en conformitat amb el decret Iam Pridem de la Congregació Consistorial.

El 30 d'abril de 1979, l'arxidiòcesi de Manfredonia va perdre la dignitat de seu metropolitana, tot i que conservava el títol d'arquebisbe, i es va unir juntament amb la diòcesi de Vieste a la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Foggia.

El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les dues diòcesis van ser unides mitjançant la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el nom d'arxidiòcesi de Manfredona-Vieste.

Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

modifica

El 6 de desembre de 2002, sota el decret Sanctum Pium de la Congregació per als Bisbes la denominació de l'arxidiòcesi es va modificar amb l'addició del títol de San Giovanni Rotondo.

Cronologia episcopal

modifica

Seu de Siponto

modifica
  • San Giustino ? † (vers 44)
  • Anònim † (vers 132)
  • Anònim † (vers 138)
  • Anònim † (? - vers 194 mort)
  • San Marcellino ? †
  • San Giuliano ? †
  • San Leone I † (vers 256 - vers 293 mort)
  • Sant'Eusanio † (vers 296 - 9 de juliol de 300 mort)
  • Anònim † (301)
  • Anònim † (vers 333)
  • Anònim † (vers 385)
  • Aurelio ? †
  • Simplicio ? †
  • San Teodoro ? †
  • San Felice I † (citat el 465)
  • San Lorenzo Maiorano † (entre els segles V i VI)
  • Felice II † (inicis de 591 - finals de 593)
  • Vitaliano I † (inicis de 597 - finals de 599)
  • Vitaliano II ? †
  • Rufino † (citat el 649)
    • Seu unida a Benevent (668-1034)
  • Leone II † (1034 - ?)
  • Ulderico ? †
  • San Milone ? †[1]
  • Buono † (inicis de 1049 - finals de 1059)
  • Gerardo I † (1066 - 1074)
  • Giovanni I †
  • Omobono † (inicis de 1087 - vers 1097)
  • Alberto I, O.S.B. † (vers 1097 - 12 de gener de 1116 mort)
  • Gregorio I, O.S.B. † (1116 - 21 de setembre de 1117 mort)
  • Leone III † (1118 - 1130 mort)
  • Sergio Freccia † (vers 1130 - vers 1140)
  • Guglielmo † (vers 1140 - vers 1155)
  • Sigifredo † (1155 - 1166 mort)
  • Gerardo II † (1173 - 1175 mort)
  • Gerardo III † (1175 - finals de 1179)
  • Giovanni II † (1184 - 1195 mort)
  • Ugone † (1195 - ?)
  • Alberto II † (citat el 1219 aproximadament)

Seu de Manfredonia

modifica

Seu de Vieste

modifica
  • Anònim † (en època del Papa Pasqual II)
  • Marasdo † (en època del Papa Alexandre III)
  • Anònim † (? - 1168 deposat)
  • Simone † (citat el 1179)
  • Anònim † (? - 1191/1198 deposat)
  • Angelo † (inicis de 1291 - 1302 mort)
  • Giovanni, O.E.S.A. † (inicis de 1304 - ?)
  • Elia Seguini, O.P. † (27 d'octubre de 1343 - 1349 mort)
  • Nicola, O.F.M. † (17 de juny de 1349 - ? mort)
  • Cristoforo † (17 de novembre de 1361 - ? mort)
  • Rainaldo di Monte Sant'Angelo, O.F.M. † (9 de juny de 1371 - ? mort)
  • Zamparino † (vers 1385 - 1387 renuncià)
    • Guglielmo Simonelli † (17 d'agost de 1387 - 12 de febrer de 1420 nomenat bisbe d'Orange) (antibisbe)
  • Antonio † (13 de juliol de 1387 - 24 de març de 1390 nomenat bisbe de Ruvo)
  • Zamparino † (13 d'abril de 1390 - 1403 mort) (per segon cop)
  • Lorenzo de Gilotto † (30 de juliol de 1403 - 29 de setembre de 1405 nomenat bisbe de Pozzuoli)
  • Francesco † (29 de setembre de 1405 - ?)
  • Giovanni de Ruvo † (12 de febrer de 1420 - ? mort)
  • Benedetto Bernardo, O.P. † (18 de setembre de 1477 - 1495 mort)
  • Carlo Bocconi † (23 d'octubre de 1495 - 1505 mort)
  • Latino Pio † (5 de desembre de 1505 - 1514 mort)
  • Giovanni Francesco Salvino † (4 d'agost de 1514 - febrer de 1516 mort)
  • Girolamo Magnani, O.F.M. † (26 de febrer de 1518 - 1527 mort)
  • Ludovico Buono † (18 de febrer de 1527 - 1528 mort)
  • Leonardo Bonafide, O.S.B. † (24 de gener de 1528 - 24 de maig de 1529 nomenat bisbe de Cortona)
  • Alfonso Carilli † (3 d'agost de 1530 - 1547 mort)
  • Pellegrino Fabi † (1 de juliol de 1547 - 14 de setembre de 1551 mort)
  • Giulio Pavesi, O.P. † (2 d'octubre de 1555 - 20 de juliol de 1558 nomenat arquebisbe de Sorrento)
  • Ugo Boncompagni † (20 de juliol de 1558 - 1565 renuncià, després elegit papa amb el nom de Gregori XIII)
  • Antonio Ganguzia † (20 d'octubre de 1565 - 8 de març de 1574 mort)
  • Anselmo Olivieri, O.F.M. † (20 de març de 1574 - ?)
  • José Esteve Juan † (17 de març de 1586 - 1589 renuncià[2])
  • Tommaso Malatesta, O.P. † (17 de juliol de 1589 - 1589 mort)
  • Maschio Ferracuti † (25 d'octubre de 1589 - 14 de juliol de 1613 mort)
  • Muzio Vitali † (13 de novembre de 1613 - 1615 mort)
  • Paolo Palumbo, C.R. † (18 de maig de 1615 - 17 d'abril de 1617 nomenat bisbe de Cassano)
  • Ambrogio Palumbo, O.P. † (12 de febrer de 1618 - 1641 mort)
  • Paolo Ciera, O.S.A. † (13 de gener de 1642 - 27 de maig de 1644 renuncià)
  • Giacomo Accarisi † (17 d'octubre de 1644 - 1654 mort)
  • Giovanni Mastelloni † (19 d'octubre de 1654 - 28 de juliol de 1668 mort)
  • Raimondo de Pozzo † (10 de novembre de 1668 - 30 d'octubre de 1694 mort)
  • Andrea Tontoli † (7 de febrer de 1695 - 21 d'octubre de 1696 mort)
  • Francesco Antonio Volturale † (14 de gener de 1697 - 18 d'octubre de 1697 mort)
  • Lorenzo Kreutter de Corvinis, O.S.B.Silv. † (20 de novembre de 1697 - 14 de juliol de 1701 mort)
  • Giovanni Antonio Ruggeri † (14 de maig de 1703 - 8 d'octubre de 1704 mort)
  • Camillo Caravita † (15 de desembre de 1704 - 24 de setembre de 1713 mort)
  • Giuseppe Grisconi, Sch.P. † (24 de gener de 1718 - 16 de setembre de 1719 mort)
  • Marcantonio de Marco † (15 d'abril de 1720 - 21 de març de 1725 nomenat arquebisbe de Manfredonia)
  • Nicola Preti Castriota † (18 d'abril de 1725 - 1 de desembre de 1748 renuncià)
  • Nicola Cimaglia, O.S.B.Coel. † (16 de desembre de 1748 - 27 de maig de 1764 mort)
  • Giuseppe Maruca † (20 d'agost de 1764 - 27 de desembre de 1784 mort)
    • Sede vacante (1784-1792)
  • Domenico Arcaroli † (26 de març de 1792 - 10 de novembre de 1817 renuncià)
    • Seu administrada pels bisbes de Manfredonia (1818-1986)

Sede di Manfredonia-Vieste

modifica

Seu de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

modifica

Bisbes oriunds de l'arxidiòcesi

modifica

Estadístiques

modifica

A finals del 2013, l'arxidiòcesi tenia 151.850 batejats sobre una població de 154.283 persones, equivalent al 98,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 111.903 112.040 99,9 93 76 17 1.203 24 56 16
1970 142.000 143.000 99,3 123 77 46 1.154 56 205 44
1980 148.000 152.000 97,4 122 74 48 1.213 55 168 49
1990 148.750 157.700 94,3 129 79 50 1.153 57 193 46
1999 153.700 156.788 98,0 129 70 59 1.191 69 209 47
2000 153.600 156.642 98,1 122 71 51 1.259 62 224 48
2001 153.300 156.450 98,0 122 72 50 1.256 58 206 48
2002 152.400 154.413 98,7 131 74 57 1.163 2 63 215 49
2003 153.200 155.216 98,7 133 72 61 1.151 2 65 206 49
2004 152.800 154.906 98,6 126 72 54 1.212 2 61 199 49
2013 151.850 154.283 98,4 129 75 54 1.177 3 61 195 51
  1. Ulderico i Milone són arquebisbes beneventens, que ocuparen, per un cert període, també la seu de Siponto. La data és incerta.
  2. El 12 de gener de 1594 va ser nomenat bisbe d'Oriola

Per Manfredonia

modifica

Per Vieste

modifica

Vegeu també

modifica