Arquebisbat de Pisa

L'arquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana. El 2004 tenia 305.270 batejats al voltant de 310.333 habitants. Actualment és dirigida per l'arquebisbe Giovanni Paolo Benotto. L'arquebisbe de Pisa té el títol de Primat de Còrsega i Sardenya. La catedral de Pisa també és anomenada Primacial.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Pisa
Archidioecesis Pisana
Imatge
El conjunt catedralici de Pisa

Localització
Map
 43° 43′ N, 10° 24′ E / 43.72°N,10.4°E / 43.72; 10.4
Itàlia Itàlia
Toscana Toscana
Parròquies166
Conté la subdivisió
Població humana
Població339.190 (2019) Modifica el valor a Wikidata (400,46 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície847 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle IV
PatrociniSan Ranieri
CatedralMetropolitana Primacial de Santa Maria Assumpta
Organització política
• Arquebisbe metropolità i PrimatGiovanni Paolo Benotto

Lloc webdiocesidipisa.it


Territori

modifica
 
Mapa de la diòcesi

L'arxidiòcesi de Pisa és molt àmplia, però té límits irregulars, a causa de les vicissituds que han acompanyat la seva història: s'inclou part de la província de Pisa, concretament la vall de l'Arno, on es troba la ciutat de Pisa i fins a Pontedera; i la vall del Serchio al nord; a més té els turons de Pisa al sud de la ciutat, el Collesalvetti fins a San Pietro in Palazzi, per l'antiga carretera estatal 206; comprés també la Bersilia història amb les ciutats històriques de Pietrasanta, Seravezza, Forte dei Marmi i Stazzema, una zona aïllada de la resta de l'arquebisbat, a més d'una petita porció de la Media Valle del Serchio, tot i que aïllada de la resta, amb centre a Barga.

La seu arquebisbal és la ciutat de Pisa, on es troba la catedral de Santa Maria Assumpta. El territori s'estén per 847 km², i està dividit en 166 parròquies, agrupades en 9 vicariats i 38 unitats pastorals.

Història

modifica

La diòcesi de Pisa va néixer als primers decennis del segle iv. Ocupava els límits de la circumscripció civil de l'època. El primer bisbe del qui es tenen referències és Gaudenzio, que assistí al sínode de Roma al 313.

Segons algunes reconstruccions, inicialment la diòcesi s'estenia al nord fins al riu Versilia, seguint per la cresta dels Apuans; a l'est limitava amb el territori de Luca, després fins al Pisano i, després dels aiguamolls de Bientina, arribava a l'Arno a Pontedera. Al sud els límits, que se separava de Volterra, prosseguia pel riu Era fins a Capannoli. Des de Valdera, potser travessant el barranc de Rivalto, el límit arribava els turons darrere Chianni, i seguia pel riu Fine. El límit occidental era el mar Tirrè. Al segle vi, amb la invasió dels longobards, el territori diocesà quedà reduït al nord, però adquirí espai al sud, fins a l'actual Cecina.

El 21 d'abril de 1092 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. El 27 d'abril d'aquell any el Papa Urbà II concedí a Pisa la jurisdicció metropolitana sobre Còrsega mitjançant la butlla Cum universis, amb les diòcesis d'Aleria i Accia com a sufragànies.

Durant el s. XII Gènova va ser elevada a seu metropolitana i se li assignaren com a sufragànies tres diòcesis de Còrsega. L'1 de maig de 1138 a Pisa el Papa Innocenci III confirmà la jurisdicció sobre les altres tres diòcesis corses, afegint-se a més la de Populonia al continent i dues diòcesis sardes, amb el títol de Primat del Jutjat de Torres. L'1 d'abril de 1176 el papa Alexandre III elevà la jurisdicció primada pisana als jutjats de Càller i de Arborea.

No obstant això, quan els pisans van ser expulsats del seu domini sobre Sardenya pels catalans el 1324 van perdre qualsevol dret sobre les illes, retenint només el títol de Primat. El 1446, l'bisbat de Siena va ser elevat a la dignitat arquebisbal i la província eclesiàstica pisana li cedí com a sufragànies les diòcesis de Massa Marittima i Populonia.

El 17 de març de 1727 i el 4 de juliol de 1797 s'erigiren respectivament els bisbats de Pescia i de Pontremoli, sent incorporades a la província de Pisa. La diòcesi va ser sotmesa a nous canvis quan el 1789 el Papa Pius VI va retirar la plana de Massaciuccoli a Pisa per donar-lo a Lucca, però cedint a Pisa Seravezza i Barga.

Finalment, amb la butlla Militantis Ecclesiae del 25 de setembre de 1806 el papa Pius VII va amputar el territori de l'arquebisbat en crear el bisbat de Livorno, sufragani de Pisa, d'acord amb la voluntat de Maria Lluïsa d'Espanya. El 1823 s'erigí el bisbat de Massa, nova sufragània de Pisa. La darrera diòcesi sufragània agregada a la província eclesiàstica pisana va ser la de Volterra el 1856.

Cronologia episcopal

modifica

Referències

modifica
  1. Thiel, A. Epistulae Romanorum pontificum genuinae et quae ad eos scripta sunt a s. Hilario ad Pelagium II (en llatí), 1848, n. 27, p. 499. 
  2. Participà a la Qüestió dels Tres Capítols
  3. Opportuno participà en el sínode romà contra els monotelites presidit pel Papa Martí I a l d'octubre de 649
  4. Fet presoner per Carlemany durant el setge de Pavia
  5. Segons algunes fonts, març de 1137 coincideix amb l'exili forçat a França, mentre que moriria durant l'any següent, tot i que en data i lloc no precisat.
  6. Segons altres fonts va morir vers el 20 o el 23 d'octubre. Angelo Fabroni, op. cit., p. 69.
  7. Secondo Eubel, després del 10 de novembre de 1252.
  8. Les cronologies tradicionals són discordants, car suggereixen que entre 1362 i 1363 van haver dos bisbes anomenats Francesco: Francesco Pucci, elegit el 16 de maig de 1362 i mort durant aquell any o a l'any següent (com Cappelletti), i Francesco Moricotti. Eubel considera només un bisbe, el Pucci, però amb les dades de Moricotti.
  9. Eubel, vol. VII, indica com a data de decés el 8 d'agost.

Bibliografia

modifica