Obre el menú principal

Arquebisbat de San Salvador

arquebisbat


L'arquebisbat de San Salvador (castellà: Arquidiócesis de San Salvador, llatí: Archidioecesis Sancti Salvatoris in America) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a El Salvador. Al 2014 tenia 2.322.000 batejats sobre una població de 3.137.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe José Luis Escobar Alas.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de San Salvador
Archidioecesis Sancti Salvatoris in America
Catedral de San Salvador.jpg
La catedral de San Salvador

Localització
El Salvador - Arcidiocesi di San Salvador.jpg
 13° 41′ 55″ N, 89° 11′ 28″ O / 13.6985°N,89.1911°O / 13.6985; -89.1911
El Salvador El Salvador

Parròquies 163
Conté la subdivisió
Població
Total 3.137.000
• Densitat 952,05 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 3.295 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 28 de setembre de 1842
Catedral Diví Salvador del Món
Organització política
• Arquebisbe metropolità José Luis Escobar Alas
Altres

Lloc web arzobispadosansalvador.org
Modifica les dades a Wikidata

TerritoriModifica

L'arxidiòcesi comprèn els departaments salvadorenys de Cuscatlán, La Libertad i San Salvador.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de San Salvador, on es troba la catedral del Diví Salvador del Món.

El territori s'estén sobre 3.295  km², i està dividit en 163 parròquies.

HistòriaModifica

La diòcesi de San Salvador va ser erigida el 28 de setembre de 1842 pel Papa Gregori XVI, prenent el territori de l'arxidiòcesi de Guatemala, de la que es va convertir en sufragània.

L'11 de febrer de 1913 cedí parts del seu territori a benefici de l'erecció de les diòcesis de San Miguel i de Santa Ana, i contextualment va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana.

El 18 de desembre de 1943 cedí una nova porció del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de San Vicente.

Sota 3 arquebisbes, Luis Chávez y González, Óscar Arnulfo Romero y Galdámez i Arturo Rivera y Damas l'arxidiòcesi va tenir durant 50 anys un ministeri pastoral progressista influenciat pels corrents del Concili Vaticà II i la Teologia de l'Alliberament. Els crítics interpretaren aquesta advocació de l'Església pels pobres com a foment de la revolució comunista i senyalaren el clergat per a ser assassinats. El 24 de març de 1980 l'arquebisbe Óscar Romero va ser assassinat mentre celebrava la Missa a causa de la seva denúncia contínua de la violència de la dictadura del seu país. A més, van ser assassinats un altre bisbe, 26 preveres (incloent Fr. Rutilio Grande), tres monges i molts laics.

El període de post-guerra civil va veure un retorn a l'espiritualitat tradicional sota la supervisió de l'arquebisbe conservador Fernando Sáenz Lacalle, un anterior capellà militar i membre de l'Opus Dei.

El 30 de desembre de 1987 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís el bisbat de Chalatenango.

El 21 de maig de 2017, en acabar el Regina Cœli, el Papa Francesc anuncià que crearia Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de la diòcesi, cardenal, al consistori a celebrar el 28 de juny següent.[1][2] Es tracta del primer bisbe auxiliar creat cardenal des del 16 de desembre de 1935, quan Pius XI creà cardenal el bisbe auxiliar de París, Alfred-Henri-Marie Baudrillart

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2014, la diòcesi tenia 2.322.000 batejats sobre una població de 3.137.000 persones, equivalent al 74,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 638.660 643.820 99,2 125 53 72 5.109 120 264 44
1965 981.277 991.188 99,0 206 71 135 4.763 175 403 68
1970 1.022.060 1.134.511 90,1 251 106 145 4.071 188 555 121
1976 1.312.030 1.543.565 85,0 229 89 140 5.729 198 415 104
1980 1.524.303 1.732.163 88,0 193 83 110 7.897 162 480 110
1990 1.752.000 1.947.000 90,0 200 75 125 8.760 258 720 97
1999 2.098.000 2.998.000 70,0 273 116 157 7.684 1 277 736 135
2000 1.907.851 2.779.000 68,7 312 122 190 6.114 1 318 974 138
2001 1.943.091 3.273.000 59,4 324 134 190 5.997 1 318 974 137
2002 1.907.851 2.725.502 70,0 330 137 193 5.781 1 343 987 138
2003 1.907.851 2.725.505 70,0 330 137 193 5.781 1 343 987 137
2004 1.907.851 2.725.502 70,0 330 137 193 5.781 1 275 987 137
2010 2.273.030 3.071.654 74,0 342 146 196 6.646 1 309 1.128 150
2014 2.322.000 3.137.000 74,0 354 158 196 6.559 1 343 1.128 163

ReferènciesModifica

  1. Mattsson, Anna «Anders Arborelius förste svensk att utses till kardinal». Expressen, 21-05-2017 [Consulta: 22 maig 2017].
  2. Coeli, Regina «Papa Francesco annuncia la nomina di cinque nuovi cardinali». Rai News, 21-05-2017 [Consulta: 22 maig 2017].

FontsModifica