L'arquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens .
Llista de bisbes i arquebisbes Modifica
sant Savinià , primer bisbe, semi-llegendari[1]
sant Potencià
Lleonci
Severí vers 344
Audaldus (Audactus)
Heraclià
Llunar
Simplici
Ursicí
Teodor
Siclí
Ambrosi
Agrici vers 475
sant Heracli de Sens o Heracli I, 487 - vers 515 . Va fer construir l'abadia de Sant Joan Evangelista vers 515 ; fou amic de sant Remí de Reims , i va assistir al baptisme de Clodoveu I a la catedral de Reims .[2]
Pau,
sant Lleó de Sens , vers 533 - 538 o 541 [3]
Constitut, 549 -573
sant Antemi , 581 -585
sant Llop de Sens (Llop I), vers 614
Annobert o Honobert
Riquer I, vers 627
Hildegari, 632 -637
Armentari, 650 -654
Arnul
sant Emmó o Emmon , 660 -668
sant Gondelbert , Gombert o Gondelbert (dates incertes[4] )
Lambert, 680 - 683
sant Wulfrà de Fontenelle vers 683 , mort el 720 , evangelitzador de Frísia
Géry o Juéry , vers 696
sant Ebbó , vers 711
Merulf
Ardobert vers 744
Llop II vers 765
Guillicari vers 769
Godescalc
Pere I
Guillebald
Bernat o Berard, vers 797
Ragimbert
Magne (Magnus ), 797 - vers 817
Jeremies, vers 822 - 828
sant Aldric o Audri , arquebisbe, mort el 836 o 840 [5]
Ganeló o Gueniló, 837 - 865
Egiló, 865 o 866 - 871
Ansegis de Sens , 871 -883
Evrard, 884 - 887
Gauthier I, 887 - 923
Gauthier II, 923 - 927
Audald o Autald 927 -932
Guillem I, 932 -938
Gerlari, 938 - 954
Hildeman, 954 - 958
Arquembald de Troyes anomenat el «prelat criminal»), 958 -967
sant Anastasi de Sens , 967 - 977
Seví de Sens o Seguí 978 - 999
Leoteric 999 -1032
Gelduí 1032 -1049
Mainard 1049 -1062
Riquer II 1062 -1096
Daimbert 1097 -1122
Enric I Sanglier 1122 -1142
Hug de Toucy 1142 -vers 1168
Guillem de les Blanques Mans 1169 -1176 , després arquebisbe de Reims . Anomenat Cardenal de Xampanya.
Guiu I de Noyers 1176 -1193
Miquel de Corbeil 1194 -1199
Pere de Corbeil 1199 -1221
Gauthier Le Cornu 1221 -1241
Gil Le Cornu 1241 -1254
Henri Le Cornu 1254 -1258
Guillem de Brosse 1258 -1267
Pere de Charny 1267 -1274
Pere d’Anisy 1274
Gil II Cornut 1275 -1292
Esteve Béquart (Bécard) de Penoul 1292 -1309
Felip Leportier de Marigny 1310 -1316
Guilleme de Melun 1316 -1329
Pere Roger de Maumont 1329 -1330 , després papa Climent VI
Guillem II de Brosse 1330 -1338
Felip de Melun 1338 -1345
Guillem II de Melun 1345 -1376
Ademar Robert[6] 1376 -1384 [7]
Gonthier de Bagneaux 1385
Guiu de Roye 1386 -1390
Guilleme de Dormans 1390 -1405
Jean de Montaigu ,[8] 1406 -1415 (no s'ha de confondre amb el seu germà Jean de Montagu , conseller dels reis Carles V i Carles VI ) bisbe de Chartres el 1389, canceller de França el 1405, arquebisbe de Sens el 1406, mort a la batalla d'Azincourt el 1415 .
Enric de Savoisy 1416 -1422
Joan de Nanton 1422 -1432
Lluís de Melun[9] 1432 -1474
Esteve-Tristà de Salazar 1474 -1518
Esteve Poncher 1519 -1525
Antoni Duprat , canceller de França i cardenal 1525 -1535
Lluís de Borbó-Vendôme , cardenal 1536 -1557
Joan Bertran 1557 -1560 , cardenal
Lluís de Lorena , cardenal de Guisa 1560 -1562
Nicolau de Pellevé , cardenal, Arquebisbe de Reims 16/12/1562 -1594
Renaud de Beaune 1594 -1606
Jaume del Perron (Jacques Davy), cardenal del Perron (Berron) 1606 -1618
Joan David del Perron 1618 -1621
Octavi de Saint-Lary de Bellegarde 1621 -1646
Lluís-Enric de Pardaillan de Gondrin 1646 -1674
Joan de Montpezat de Carbon 1674 -1685
Harduí Fortin de La Hoguette 1685 -1715
Dinoís-Francesc Bouthilier de Chavigny 1715 -1730
Joan-Josep Languet de Gergy 1730 -1753
Paul d'Albert de Luynes , cardenal de Luynes 1753 -1788
Étienne-Charles de Loménie de Brienne cardenal de Brienne, 1788 -1790 . Bisbe constitucional del departament del Yonne (1790 -1794 ).Arquebisbes concordataris
Trésor de chronologie, pàgs. 1489-1490
Abat Cornat, Notice sur les archevêques de Sens et les evêques d'Auxerre , Imprimerie et librairie de Ch. Duchemin, Sens, 1855
La grande encyclopédie (LGE), inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts, tome XXIX, pàg. 1011, réalisée par une societé de savants et de gens de lettres, sous la direction de MM. Berthelot, Hartwig Derenbourg, F.-Camille Dreyfus... et all, 1881-1898, En línia a Gallica
Annuaire historique 1848 (any 1849), pàg. 115-121