Obre el menú principal

Llista d'arquebisbes de Toledo

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Arquebisbe de Toledo)

Titulars anteriors a la invasió musulmanaModifica

Toledo és una de les diòcesis espanyoles que compten amb un dels episcopologis més antics. Tradicionalment s'ha considerat que la seu episcopal va ser fundada per un sant Eugeni, al segle I.[1] No obstant això, els seus primers titulars només representen una simple successió de noms sense més informació. El Códice Emilianense (992) recull en lletra visigòtica un llistat fins al 926, complementat amb altres documents que, en tot cas, no ofereixen gaire més informació i es dubta especialment de la part inicial.[2] Si bé l'historiador de l'església toledana, Juan Francisco Rivera opina que la font de les llistes posteriors devia ser una relació oficial de la diòcesi, avui perduda.[3]

Al segle XIX, Enrique Flórez va elaborar aquesta llista en la seva obra España sagrada, i en va excloure noms que hi havien introduït altres estudiosos, com és el cas del suposat bisbe Olimpi, entre Natal i Audenci, però que de fet la seu toledana mai va adoptar.[4] Pel que fa als primers bisbes inclosos en el llistat, especialment pel que fa als bisbes del segle IV, l'autor discuteix les dades de les que disposava i en fa una anàlisi crítica. A més, de fet el mateix Flórez admetia que es va donar un període de deu anys a cada un dels set bisbes, no perquè un o altres hagués viscut més o menys, cosa que es desconeixia totalment, sinó perquè era la forma més prudencial d'arreglar el llistat malgrat el desconeixement del mateix.[5]

Aquestes llistes episcopals més antigues amb tota probabilitat van servir de font a Ildefons de Toledo per confeccionar la seva obra De uiris illustribus la segona meitat de segle vii. Dels bisbes que esmenta abans d'Eufimi, només Audenci, Asturi, Cels i Montà estan documentats -o semblen estar-ho- en altres fonts.[6]

Titular Període[Nota 1] Nota
Eugeni Segle I Bisbe llegendari, suposat deixeble de Dionís l'Areopagita.[2] Fundador tradicional de l'Església de Toledo.[1]
Melanci Segle III Segons Flórez,[7] present abans de l'arribada de Dacià a Hispània.
Pelagi 312-325 És el primer bisbe esmentat en tots els catàlegs. Coincideix en ser el primer d'acord amb l'obra de Sant Ildefons, que esmenta novè a Asturi. La seva cronologia és incerta,[8] i a més té el problema d'arribar a ser coincident amb Melanci, bisbe de Toledo esmentat en les suposades actes del Concili d'Elvira, que es va celebrar en una data incerta entre el 300 i el 324. Juan Francisco Rivera considera Pelai la mateixa persona que Melanci.[2]
Patrú 325-335 Va ser confós antigament amb un religiós anomenat Patruí, en realitat bisbe de Mèrida, que havia estat en el I Concili de Toledo l'any 396, cosa que hagués allargat el mandat de Pelagi més de setanta anys.[9]
Toribi 335-345
Quint 345-355
Vicenç 355-365
Paulat 365-375
Natal 375-380
Audenci 380-400[10] És el primer dels bisbes esmentats per Ildefons de Toledo en la seva obra i sobre el qual es tenen unes mínimes dades.[10]
Asturi 400[10]-412
Hesiqui 412-427
Martí 427-440
Castí 440-454
Campeu 454-467
Sintici 467-482
Praumat 482-494
Pere I 494-508
Cels 508-523[11]
Montà 523-531[12]
Julià I 531-546
Bacauda 546-560
Pere II 560-574
Eufimi 574-590 Bisbe catòlic perseguit per Leovigild.[13]
Exuperi 590-593
Conanci 593-596
Adelfi 596-603[14]
Aurasi 603-615[14]
Eladi 615-633[15]
Just 633-636[16]
Eugeni I 636-646
Eugeni II 646-657 Elevació de Toledo a arxidiòcesi.
Ildefons 657-667
Quirze 667-680[17]
Julià II 680-690
Sisbert 690-693
Fèlix 693-700
Gunderic 700-710
Sindered 710-711/731 Darrer abans de la invasió. Fuig a Roma.[18]

Metropolitans durant l'època musulmanaModifica

El catàleg toledà abasta els prelats fins més enllà de la invasió musulmana.[19] Això és perquè els hispanoromans sotmesos pels musulmans i que no van fugir als regnes cristians del nord, els mossàrabs, és a dir, que són arabitzats, van mantenir la religió cristiana i, a més, van tenir tot un llarg contacte amb la nova cultura dels conqueridors, de fet els cristians seleccionaven i refusaven allò que els interessava.[20] Al llarg del període musulmà de Toledo, cal esmentar que progressivament es va anar produint un procés d'islamització i d'aculturació de la població autòctona. De fet, el clergat cristià va arribar a ser trilingüe, doncs a banda d'aprendre àrab, van mantenir la seva llengua romanç i el llatí en la litúrgia.[21]

L'abandonament de la seu per part de Sindered va provocar molts problemes a l'església de Toledo, segons es diu un prelat anomenat Oppas va ocupar l'arquebisbat, però en ser oficialment ocupada per Sindered se l'ha considerat intrús, il·legítim i, per tant, normalment no és inclòs a la llista episcopal. Hi va haver dos bàndols a favor i en contra de la seva persona, però en tot cas, la situació va durar fins a la batalla de Covadonga (722): Oppas acompanyava als musulmans i va ser capturat per Pelai i els rebels asturians i va posar fi a la situació irregular de la diòcesi.[22] Després d'Oppas, són coneguts quatre bisbes a partir del 731 fins a la fi del segle VIII, de dos dels quals no se'n sap res més que el nom.[23] Pel que al llistat d'arquebisbes, el Còdex Emilianense acaba el catàleg de titulars amb Joan I.[24] En tot cas, tot i no tenir gaires notícies al respecte, van continuar havent prelats fins a la conquesta d'Alfons VI de la ciutat, i va refundar la catedral de Toledo el 1086 sobre l'antiga mesquita.[25]

Titular Període[Nota 2] Nota
Oppas 711-722 Bisbe intrús i il·legítim, no inclòs en el catàleg episcopal oficial.[22]
Suniered 731[23]-758[26]
Concordi 758-774[27]
Cixila 774/5-783/4[28]
Elipand 783/4-799/808[29]
Gumesind 799/808-828
Vistremir 828-858[30]
Eulogi 859 Segons Flórez, és escollit i martiritzat el 859.[31] Tanmateix, no és inclòs en el catàleg episcopal de l'arxidiòcesi.
Bonet 859-892
Joan I 892-926
Ubayd Allah[Nota 3] ca. 962[32]
Pasqual 1058-1080

Titulars des de la refundació de l'arxidiòcesiModifica

Titular Període Nota
Bernardo de Sedirac 1086-1124
Raymond de Sauvetat 1124-1152
Juan de Castellmorum[33] 1152-1166
Cerebruno de Poitiers[33] 1167-1180
Pere de Cardona 1181
Gonzalo Pérez 1182-1191
Martín López de Pisuerga 1192-1208
Rodrigo Jiménez de Rada 1209-1247
Juan de Medina de Pomar 1247-1248
Gutierre Ruiz de Olea 1249-1250
Sanç de Castella 1251-1261
Domingo Pascual 1262-1265
Sanç d'Aragó 1266-1275
Fernando Rodríguez de Covarrubias 1276-1280
Gonzalo García Gudiel 1280-1299
Gonzalo Díaz Palomeque 1299-1310
Gutierre Gómez de Toledo 1310-1319
Joan d'Aragó 1319-1328
Jimeno de Luna 1328-1338
Gil de Albornoz 1338-1350
Gonzalo de Aguilar 1351-1353
Blas Fernández de Toledo 1353-1362
Gómez Manrique 1362-1375
Pedro Tenorio 1377-1399
Pedro de Luna y Albornoz 1403-1414
Sancho de Rojas 1415-1422
Juan Martínez de Contreras 1423-1434
Juan de Cerezuela 1434-1442
Gutierre Álvarez de Toledo 1442-1445
Alfonso Carrillo de Acuña 1446-1482
Pedro González de Mendoza 1482-1495
Francisco Jiménez de Cisneros 1495-1517
Guillermo de Croy 1517-1521
Alonso de Fonseca y Ulloa 1523-1534
Juan Pardo de Tavera 1534-1545
Juan Martínez Silíceo 1545-1557
Bartolomé de Carranza 1558-1576
Gaspar de Quiroga 1577-1594
Albert d'Àustria 1595-1598
García Loaysa 1598-1599
Bernardo de Sandoval 1599-1618
Ferran d'Àustria 1620-1641
Gaspar de Borja 1645
Baltasar Moscoso 1646-1655
Pasqual d'Aragó 1666-1677
Luis Manuel Fernández-Portocarrero 1677-1678
Antonio Ibáñez de la Riva 1710 Va resultar arquebisbe electe, però no va prendre possessió del càrrec.
Francisco Valero 1715-1720
Diego de Astorga 1720-1734
Lluís de Borbó 1735-1754 Administrador.
Luis Fernández de Córdoba 1755-1771
Francisco Antonio de Lorenzana 1772-1800
Luis María de Borbón 1800-1823
Pedro Inguanzo 1824-1836
Juan José Bonel 1849-1857
Cirilo de Alameda 1857-1872
Juan Ignacio Moreno 1875-1884
Zeferino González 1885-1886
Miquel Payà 1886-1891
Antolín Monescillo 1892-1898
Ciriaco Sancha 1898-1909
Gregorio Aguirre 1909-1913
Victoriano Guisasola 1913-1920
Enrique Almaraz 1920-1921
Enric Reig 1922-1927
Pedro Segura 1927-1931
Isidre Gomà 1933-1940
Enric Pla 1941-1968
Vicent Enrique 1969-1972
Marcelo González 1972-1995
Francisco Álvarez 1995-2002
Antonio Cañizares 2002-2008
Braulio Rodríguez Plaza 2009~

NotesModifica

  1. La majoria dels casos són dades aproximades. Tret que s'esmenti el contrari, les referències són el catàleg oficial de l'arxidiòcesi de Toledo, basat en el Códice Emilianense, també utilitzat per Enrique Flórez a la seva obra.
  2. Dates aproximades. Alguns dels prelats no estan ben documentats ni datats, o bé només se'n coneix el nom. En cas que no s'esmenti el contrari, les dades procedeixen de l'episcopologi oficial de Toledo.
  3. No és estranya la presència d'un nom àrab en el llistat. Molts mossàrabs tenien un nom llatí i un àrab.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica